LA NOSTRA ESCOLA
EL NOM DE L'ESCOLA
   
MARIA MONTSERRAT OSSÓ MASIP    
  El nom de l'escola: CEIP MARIA OSSÓ.

 

La nostra escola es crea el setembre de 2000 en aules provisionals al carrer Josep Irla, s/n, al polígon de Can Pei, a la localitat de Sitges, província de Barcelona i comarca del Garraf, amb el nom provisional de Ceip Sitges.
Durant el primer curs, des del consistori de la vila presidit per l'alcalde Pere Junyent i Dolcet es proposa al Consell escolar el nom d'una mestra molt arrelada a Sitges i primera mestra Parvulista de la localitat: Maria Ossó. Aquest curs es va debatre sobre aquest nom, el de Ceip Vinyet i d'altres sense que s'arribés a cap acord.
Finalment, a l'octubre de 2002,el Consell Escolar del centre, proposa als SSTT de Barcelona II Comarques el nom de Maria Ossó com a denominació específica del centre, nom que surt publicat al DOGC núm. 3901 de 10 de juny de 2003 segons la Resolució ENS/1735/2003 de 28 de maig.
Coincidint amb el primer centenari del naixement de la mestra Maria Montserrat Ossó i Masip, el mes de setembre de l'any 2005, el centre es trasllada al nou edifici, al carrer de Ramón de Dalmases, 2-10, on s'ubica definitivament, el Ceip Maria Ossó.

El centre va ser inaugurat per l'Honorable Consellera Marta Cid i el dia 6 de novembre de 2005, essent Alcalde de la vila Jordi Baijet i Directora del centre Carmen Pardos i Hernando.

Biografia de la mestra Montserrat Ossó i Massip (1905 - 1979)    

Va néixer a Reus el dia 13 de novembre de 1905 i va morí a Sitges l'any 1979.
Després dels seus estudis d'Ensenyament Primari i Batxillerat, ingressa a l'Escola Normal de Magisteri de Tarragona (1921-1926) on obté el Títol de Mestra d'Ensenyament Primari. Un cop feta la carrera de Magisteri, la Maria Ossó sol·licita l'ingrés a l'escola pública, com a mestra interina, en qualsevol lloc de la província de Tarragona, com a nascuda a la Ciutat de Reus. L'esforç i l'interès per tal d'exercir com a mestra és molt gran, segons afirmacions d'ella mateixa, no dubtant anar-se a qualsevol Escola pública de Catalunya. Treballa a l'Institut de Puericultura de Reus on li van concedir un diploma per la seva participació a favor dels infants, i amb 22 anys d'edat, aprova les oposicions de magisteri i és destinada a l'escola pública de Soleràs, a la comarca de les Garrigues, on va exercir fins l'any 1933, desprès va treballar uns mesos a Sant Sadurní d'Anoia i finalment l'any 1934 va ser destinada a Sitges on va exercir la seva docència de Parvulista a la seu del Sindicat de Sitges , i després a l'edifici " La Palma" al carrer Santiago Rusiñol, 22, on exercirà fins l'any 1960 com a Coordinadora del règim graduat i com a Directora de la secció de noies de l'Agrupació Escolar Mixta, inaugurada en aquest any, sent Batlle de Sitges, en Salvador Olivella i Carreras.

Aquella mestra rural duu la influència de la metodologia de Montesssori i de tots els pedagogs de l'avantguarda que es farà evident en la seva manera d'actuar tant a l'edifici La Palma com a Parvulista, amb la Roser Gómez, com a l'Agrupació Escolar Mixta al C/ Rafael Llopart, s/n o al primer Grup Escolar de la Història de l'Educació a Sitges, l'actual CEIP "Esteve Barrachina" com a directora durant cinc anys, primer de les noies i tot seguit de les dues seccions graduades.
Defensava la necessitat que els escolars sitgetans, al segle XXI, rebessin l'ensenyament en la llengua pròpia, bo i recolzant-se en la Llei del Bilingüisme, durant els anys de la República i la Revolució, però durant el franquisme, òbviament en privat.

A la Classe d'Adults: La Maria-Montserrat Ossó i Massip, a la Secció de noies, ha de fer classes de Tall i Confecció de roba blanca i Labors. Els dimarts i els divendres de les 8 del vespre a les 9 de la nit. Li acompanyaran en aquestes Classes d'Adultes, la mestra Maria-Flora Santa Inés, de Català; la mestra Agapita Ortega, de Castellà i d'Aritmètica; i la mestra Pilar Ricou d'Aritmètica.

Classes Especials: També hi haurà Classes Especials de l'1 de Novembre fins al 31 de març, amb una durada mínima de 5 mesos. Es faran 3 classes especials per a les noies sense límit d'edat. La Maria Ossó ha de fer classes de Llengua Catalana. El Programa escolar expressat serà complementat amb Projeccions culturals de Cinema, conferències, excursions i colònies escolars per impel·lir el desenvolupament mental i físic dels infants. Es comunica als mestres públics que aquest Ensenyament del programa és totalment gratuït.


 
    Pionera a Sitges en les activitats culturals.
  Va ser durant set cursos (1960-1967) l'única mestra que hi participava amb els seus alumnes tant en l'Exposició de Clavells a Sitges com en l'assistència amb els escolars tant a les Festes de la 14 Vellesa, a més dels Festivals de la Vellesa Marinera i la inauguració del Monument Santiago Rusiñol al Racó de la Calma, n'és un veritable símptoma tant d'integració com fer sitgetaneïtat.
Fins aquest moment, la Vila de Sitges tenia un sol mestre i una sola mestra a l'escoles públiques de nens i de nenes. A partir d'aquest Concurs de Trasllats (1934) són tres mestres públics i quatre mestres públiques, és a dir hi ha una mestra més amb l'ocasió de crear per a aquest curs una Aula de Pàrvuls a Sitges que fins ara no en tenia cap.

El regidor de cultura i representants dels ex-alumnes lliuren un pergamí de reconeixement d'esforç per l'ensenyança i en reconeixement de gratitud a la mestra Maria Ossó i Massip. (18 de juny de 1972)
Arxiu Històric de Sitges. Fons Maria Ossó i Massip 17

Jubilació i reconeixement    
La seva jubilació de l'ofici de mestra va ser el dia 15 de juliol de 1973, sent Batlle de Sitges, l'oftalmòleg en Josep-Antoni Martínez i Sardà. Eren 41 anys i tres mesos d'haver exercit com a mestra nacional a Catalunya. Va viure a Sitges, a més dels 35 anys de dedicació a l'ensenyament de pàrvuls i primària, uns 20 anys més, sent 54 anys vivint a la vila. Va morir a Sitges, on hi és enterrada.

L'Ajuntament de la vila de Sitges, presidit pel Batlle Josep-Antoni Martínez i Sardà, concedí a la mestra Maria-Montserrat Ossó i Massip la Medalla de d'Argent al Mèrit Cultural l'any 1972, ben bé.
Un any abans de jubilar-se.