Sant Jordi, 23 d'abril de 2008

La llegenda de Sant Jordi

Vet aquí que una vegada, no gaire lluny d’aquí, hi havia un poble amb molta gent. Pagesos que treballaven la terra o n plantaven patates,cols,tomàquets,escaroles,maduixes.

Pastors que tenien ramats d’ovelles amb xais petits, porcs, cavalls, vaques que pasturaven. Ferrers,sabaters,llenyataires que podaven els arbres.
Aquell dia era mercat,hi havia molta animació al poble:gent comprant i venent, artesans que havien vingut del camp i de la costa.

També hi havia un castell on vivien el rei, la reina i la princesa. Com també aquí era festa tots els cortesans, soldats i frares havien vingut a saludar la família reial.

 Havien vingut joglars i saltimbanquis. La gent del poble vivia feliç i contenta.  Cada matí, quan el sol sortia i el gall cantava, es llevaven, agafaven les seves eines i anaven a treballar.

Però heus aquí que un dia els treballadors van sentir un crit molt fort: -BRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRR!!!Es van espantar, però no sabien què era aquest crit tan esgarrifós.
Sabeu què era?UN DRAC!Un drac gros, molt gros! Que vivia al fons del llac i tenia l’aigua emmetzinada.

Com que tenia potes, caminava i aquell dia va aparèixer. El drac cridava: - Tinc gana!Tinc gana!Vull menjar!
Cada dia li duien cistells de menjar. Però el drac cridava:

Carn! Vull carn! Si no, sortiré i us faré mal!
Cada dia li duien un animal perquè se’l mengés. Però un dia es van acabar tots els animals. Ja no quedava res per donar-li.Carn! Vull carn! Porteu-me una noia cada dia!
El rei va dir: NO! Això no pot ser! El drac no es menjarà cap persona del poble! Soldats i Cavallers! Donaré la mà de la meva filla, la princesa, a aquell valent que mati el drac!
 L’endemà tots els soldats van agafar les llances i els escuts i van anar cap a la cova fosca a matar el drac.

Però per més que lluitaven no el podien guanyar. El drac es va posar dret i va ensenyar les urpes, fent un crit esgarrifós:-BRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRR!!!

La gent, en sentir això, va anar a explicar-ho al rei: Senyor rei, els soldats valents del nostre poble no han pogut matar el drac ferotge! Què farem? I entre tots van decidir: Farem una rifa! Van escriure el nom de cada noia en un paper i els van posar en un sac. El rei va ficar la mà al sac, va treure un paper i va llegir: - PRINCESA!Oh, filla meva, tu no!!!

La princesa va respondre: Sí pare, meu, m’ha tocat a mi! Abraçà el seu pare i la seva mare i va marxar cap a la cova fosca. En arribar-hi va sortir un cavaller muntant dalt d’un cavall blanc. La princesa va dir: Cavaller, ves-te’n! En aquestacova hi ha un drac ferotge i se’t menjarà! El cavaller va respondre: - NO, PRINCESA, no me n’aniré! He vingut a salvar al teu poble d’aquest drac ferotge!Aparta’t,jo mataré el drac!
En aquest moment va sortir el drac:BRRRRRRRRRR!!! El cavaller li encarà la llança. El drac es posà dret, treié foc per la boca i clavà les urpes, però el cavaller no va recular.


El cavaller Jordi, molt furiós, clavà la llança a la boca del drac. El drac va caure mort a terra. La princesa digué: - Què n’ets de valent, cavaller! Com et dius? D’on ets? El cavaller baixà del cavall i digué: Em dic Jordi i sóc de molt lluny!

 

 Allà on va caure mort el drac hi va créixer un roser de roses vermelles. El cavaller n’agafà una i digué: Té, princesa, per la teva valentia! I ara dona’m la cinta que portes a la cintura! La princesa li donà i el cavaller agafà la cinta i la lligà al coll del drac.

El cavaller pujà al cavall i va arrossegar el drac tot dient: Princesa, duguem el drac al poble, perquè el puguin veure mort. En arribar al poble la gent cridava: PRINCESA!PRINCESA!VISCA LA PRINCESA! El rei abraçà la seva filla que li explicà el que havia passat. Tota la gent cridava: Visca el cavaller Jordi !!VISCA!!VISCA!!

El cavaller Jordi se’n va anar muntant dalt del seu cavall blanc. Tota la gent del poble varen fer una gran festa. I cada any, quan es Sant Jordi, es torna a celebrar.