Contes
  
 
La princesa rondinaire

Una vegada hi havia una princesa. Era molt alta, amb uns ulls blaus com el cel. Tenia els cabells molt rossos i una cara simpàtica, però de caràcter era tot el contrari: sempre rondinava i estava de malhumor.
Un dia es va trobar un cavaller i, com que era tan maca, el cavaller se'n va enamorar de seguida.
Al cap de poc temps es van casar i van anar a viure al castell del cavaller. Però com que la princesa sempre rondinava, fins i tot quan dormia, el cavaller se'n va cansar aviat. I va decidir marxar i anar-se'n a viure sota el pont.
La princesa el va anar a buscar tota desesperada però el cavaller primer li va dir que no, que estava tip de sentir rondinar tot el dia i ja no podia aguantar més.
Però, se sobte, es va sentir un tro molt fort i la princesa es va abraçar al cavaller. El tro la va atrapar i, baixant pel tro com si fos una corda, hi havia uns cinc o sis cavallers de mig metre d'alçada, tan morats de cara que semblava que s'haguessin ennuegat amb el menjar. Tenien tres ulls: un de verd, un de blau i un de marró, i eren molt bufons.
La princesa, mig zombie, perquè el tro l'havia agafat de ple, va dir: qui sou vosaltres?
- Ens han cridat perquè et portem de vacances a la nostra gal·làxia i així deixaràs de rondinar.
La princesa va dir: Sí, anem-nos-en ja!
I al cap d'un mes... - Ja sóc aquí!
I la princesa no va tornar a rondinar mai més.

Conte escrit per Josep (CEIP Vilademàger) i Jenny (CEIP Cabrera)

 
     
 
Una excursió sense sortida

A finals del segle XXI, un grup de nens i nenes de l'escola l'Aixopluc del Pont de Sant Lluç, van anar d'excursió. Exactament a un castell a les afores del poble que feia més de cinc segles que estava abandonat.
Era un dia de pluja i l'Aurora, en Josep i la Montserrat tenien una mica de por. L'autocar els esperava a les 9:35 i, tot i la pluja que queia, van sortir. Quan ja estaven marxant van sentir la veu d'en Joel que, com sempre, arribava tard. Va haver d'empaitar una mica l'autocar però al final va pujar-hi.
Quan estaven a mig camí l'autocar es va parar en sec, va tenir una avaria. La reparació va durar una bona estona i van aprofitar per dinar dins de l'autocar perquè a fora hi feia un fred que pelava.
Quan van acabar de dinar l'autocar va arrencar. Per fi van arribar al castell, ja eren les quatre de la tarda. El professor Frederic va trucar tots els pares per dir que es quedarien a dormir al castell.
La Montserrat va proposar anar a inspeccionar-lo. Tots van dir que sí sense pensar-s'ho dues vegades.
Van començar pel menjador, allà van veure un quadre que els va cridar molt l'atenció, era d'un antic rei propietari del castell. De sobte, mentre l'estaven mirant, van sentir un soroll molt esgarrifós. Van sortir corrents cap al soterrani i allà van veure una cosa que mai havien vist. Eren armadures antigues. En van veure una que els va cridar molt l'atenció perquè a la boca portava una rosa desfullada. També hi havia una taula amb llibres molt antics. Un dels llibres duia com a títol La guerra del segle XVI i estava escrit amb ploma.
La Montserrat el va començar a fullejar i va poder esbrinar que hi havia hagut una guerra al s. XVI on van matar a gairebé tota la gent del poble. Els pocs supervivents que hi va haver van ser els que van escriure el llibre.
Aleshores l'Aurora va dir que tenia son i tots van pujar a dormir. L'endemà van agafar l'autocar i van tonar a les seves cases.

Conte escrit per Lídia (CEIP La Fassina) i Laia (CEIP Renaixença)