- No sabem què hi ha darrera dels continguts matemàtics. Cal comprendre els conceptes amb profunditat i no ens hem preparat per això. Nosaltres no hem fet mai aquest procés. Si no veiem les matemàtiques a la vida, com les podem entrar a l'aula?

- Hi ha continguts més fàcils de veure que d'altres. Per exemple: per què em pot servir el mínim comú múltiple i el màxim comú divisor?
- Doncs a la recepta del codonyat els alumnes varen haver de sumar _ i _
- Sí, però es tracta de nombres fàcils i ho fan mentalment
- Sempre pots proposar com es faria amb altres quantitats.

- Sovint tenim dificultats d'interpretació del que els nens fan.
- Crec que amb els nens petits és més fàcil. Amb els grans els continguts són més complexes.
- No hi estic d'acord. Grans o petits sempre és el mateix procés: valorar les idees dels alumnes i "estirar"

- Jo no sóc conscient de la presència de les matemàtiques a la meva vida actual, sempre les veig com el programa del llibre de text. És el resultat de la nostra educació .

- Quan es tracta de les altres àrees no tenim les mateixes dificultats... Amb llengua, per exemple, ens hi veiem més amb cor. Les matemàtiques sempre s'han considerat una ciència exacta.

- A mi el que més em preocupa és la gestió dels continguts. Els temes es disparen. Com decidir per on hem de tallar? Sovint tinc la sensació de no saber tancar. Veus moltes possibilitats interessants i no es pot fer tot. Em sento angoixada per la manca de temps.

- Jo veig que també necessitem saber gestionar la immediatesa. Això segons el caràcter del mestre es pot viure millor o pitjor. Hi ha persones que no se senten segures si no ho tenen tot previst.

- Crec que és molt important la nostra intuïció.

- La dinamització del grup és fonamental. Trobar l'equilibri entre les diferents maneres d'organitzar-se (parella, petit grup, gran grup). Fugir de l'avorriment i canviar si veiem que una conversa s'allarga massa...

- Considero que també hem d'ocupar-nos de la seqüenciació de continguts. Vigilar no repetir una cosa que ja s'ha fet... Aquesta feina ja te la trobes feta als llibres de text.

Aquesta transcripció literal d'un moment del claustre mostra el neguit dels mestres que estan immersos en un procés de canvi important en la manera d'ensenyar i aprendre.
Vàrem dissenyar el Projecte Educatiu amb molta il·lusió i ja sabíem que el camí era dur.
Algunes dificultats ja les havíem previst, d'altres en les hem trobat i les hem hagut d'afrontar de la millor manera possible.
Intentem analitzar les més significatives:

Competència del professorat

Com queda reflectit en els diàlegs transcrits, els professors ens podem sentir molt insegurs. El primer curs és normal que sigui molt dur. Constantment hem de prendre decisions i sentim que ens manca experiència. Ja no parlem dels professors substituts que han d'encaixar en un projecte engegat i sovint no tenen ni temps per poder aprofundir en la seva comprensió (sovint ens sorprèn la gran capacitat d'adaptació d'aquests companys).
Els mestres necessitem ser acompanyats, ajudats i respectats en aquest procés.
Les modalitat d'ajut no tenen cap secret: cursos i assessoraments dins i fora del centre, constants debats i intercanvis entre el professorat, tutorització dels mestres novells per part dels més veterans, responsabilitat dels tutors sobre el grup-classe paral·lel (per poder fer el traspàs en cas de baixa), visites i intercanvis amb altres centres que també estan immersos en un procés de canvi.
...I molt de respecte al ritme de cadascú. Perquè és cada mestre qui ha de fer aquest procés, qui ha de construir uns criteris clars que l'ajudaran a prendre decisions, qui ha de "veure" els avantatges que suposa aquesta manera de treballar, qui ha de sentir-se plenament implicat.

Difusió del projecte a la comunitat educativa

Quan les famílies porten els fills a l'escola tenen unes expectatives sobre el que ha de passar i poden sentir-se molt angoixades si veuen que passen altres coses diferents. Alguns pares ens diuen que els llibres de text els permetien saber què estan treballant els seus fills i poder-los ajudar; en canvi, sovint no comprenen el sentit del que fan els seus fills.
Els veuen motivats pels treballs de l'escola però els fa por que juguin molt i després no estiguin ben preparats. Als cicles mig i superior la preocupació dels pares pot augmentar de manera considerable, preocupats per l'adaptació a l'Institut...

Explicar-nos als pares i mares és una feina que no ens podem estalviar. De vegades sentim que és injust, que a l'escola tradicional no se li demanen tantes explicacions (i nosaltres sabem les mancances que té ). Però la realitat és que els canvis fan por i hem de poder contenir i donar sortida a les angoixes d'aquestes famílies.

Els recursos són ben fàcils d'imaginar: reunions de pares generals i per grups classe on els mestres expliquem la nostra manera de treballar i els treballs concrets actuals del grup; exposicions; edició del full informatiu; organització de conferències impartides per un expert; xerrades de pares d'exalumnes que ja tenen els seus fills a l'Institut; atenció personalitzada en els casos que ho requereixen.

L'experiència ens ha ensenyat que, si el tutor es mostra segur, els pares es tranquil·litzen. A l'escola funciona una comissió pedagògica formada per representants de l'equip directiu, claustre i famílies que va fent el seguiment de totes aquestes dinàmiques i cercant les solucions.

De vegades són els propis alumnes, els més grans, que poden entrar en crisi. Fàcilment es comparen amb nens i nenes d'altres escoles i es poden sentir insegurs. És important que els mestres puguem acollir aquestes inquietuds i donar confiança als nens i nenes.

De la mateixa manera hem de poder explicar-nos a les autoritats educatives per aconseguir el seu reconeixement i suport.

Dedicació dels professors

L'esforç que suposa treballar d'aquesta manera és superior a la manera tradicional. Si el mestre no té gaire experiència pot ser molt superior.

Pensem en el dia a dia on el treball de l'aula no ve dissenyat per un llibre de text sinó que és el mestre qui l'ha de dissenyar; afegim la gran quantitat d'hores esmerçades en les reunions de mestres (que són importantíssimes per poder consolidar el projecte educatiu); sumem les hores d'atenció als pares...

El gran esforç que requereix per part del professorat ens preocupa de cara a la sostenibilitat del projecte. Hem d'aprendre a dedicar els esforços a les coses importants i optimitzar els recursos que tenim al nostre abast tant humans com materials. És cert que una escola de nova creació suposa un gran esforç i que a mida que passen els anys podem gaudir de l'herència d'un treball ja realitzat.

UN PROJECTE EN PROCÉS DE CREIXEMENT I CONSOLIDACIÓ

Fins aquí hem explicat les dificultats. Podríem pensar que el projecte té una gran fragilitat però la realitat és ben diferent.

El grau de satisfacció de la comunitat educativa és notable. Sol haver-hi bon ambient entre els mestres i a les aules. Els conflictes els tenim però els intentem comprendre i resoldre en equip.

La majoria dels alumnes poden seguir els continguts sense haver de sortir de l'aula o fer un treball paral·lel. Els alumnes molt madurs o amb una capacitat intel·lectual no solen avorrir-se. Els mestres estem aprenent a moure'ns en la diversitat.

Cada dia aprenem a gestionar millor l'aula, a comprendre en profunditat els continguts, a valorar la coherència de les respostes de l'alumnat... És un treball d'equip i és un procés personal. És un llarg camí que sabem que no s'acaba mai. És un repte complex, com les persones, com la societat.