La recerca " Una altra escola és possible. Els sabers matemàtics en el sí d'una comunitat d'aprenentatge complexa i inclusiva" s'ha dut a terme al CEIP Riera de Ribes amb l'ajut de la Fundació Propedagògic. Aquesta escola és una de les tres escoles públiques del nucli de població de Ribes, del municipi de Sant Pere de Ribes, de la comarca del Garraf. Neix l'estiu de l'any 2001, fruit de la partició del CEIP El Pi, única escola que hi havia hagut fins al moment al poble. L'escola El Pi s'havia convertit en un macrocentre, estava ubicada en diferents espais, amb la qual cosa es feia força difícil compartir i avançar en un projecte de centre. Va ser, doncs, l'estiu del 2001 quan d'una escola se'n van fer tres, una de les quals és el CEIP Riera de Ribes. En aquesta escola, per tant, hi ha professionals, alumnat i famílies que provenen de l'escola El Pi i, també, ha recollit bona part dels objectius més innovadors que ja es duien a terme abans de la partició. La nova escola està centrant els seus esforços en millorar els aspectes innovadors existents i, sobretot, en veure com es concreten aquests en cursos més alts; és a dir en la coherència i continuïtat dels objectius, en el projecte per a tota una escola. El centre és de dues línies i compta amb uns 400 alumnes i 24 mestres; els recursos materials i humans són els habituals de les escoles públiques catalanes.

L'aula aprèn compartint i incloent l'autoobservació en el seu procés d'aprendre i, per aquesta raó, es fa necessari que l'espai esdevingui un marc per construir coneixement públic i compartit i que obri noves experiències d'aprendre que s'hi recolzin.

En aquest apartat partirem dels objectius descrits i referenciats teòricament en el projecte presentat a la convocatòria per dur a terme la recerca. Citarem els objectius com a recordatori i ens centrarem en veure com s'han concretat en el procés de canvi de cara a la innovació per a la millora. Tot això amb l'objectiu de poder ubicar i entendre millor les situacions que es descriuen i analitzen al llarg del document fruit de la recerca.

Els objectius descrits inicialment eren set:

- Una escola centrada en les persones (Damasio 2001, Mèlich 2000).

- Una escola centrada en la integració dels sabers que configuren el currículum (Vigotsky 1993, Zabala 1999).
- Una escola que generi contextos personals i comunitaris culturalment rics i complexos (Bishop i Gorgorió 2000, Meireu 1998).
- Una escola centrada en les idees dels nens i de les nenes com a base del treball (Gómez 1998).
- Una escola centrada en la comunicació (Jorba 1998, Vayer 1993).
- Una escola que s'interessa per la millora (Jorba i Casellas 1996).
- Una escola que pertany a la comunitat.

Aquests objectius s'han anat concretat al llarg del procés de canvi.

En primer lloc, a l'escola Riera de Ribes no hem entès l'aprenentatge com la suma dels continguts de les diferents disciplines o matèries. El nostre objectiu és que els nens i les nenes aprenguin a ser, a conèixer, a conviure i a fer, la qual cosa és molt més complexa; per tant, les activitats no es poden reduir a fer lliçons del llibres de text de cadascuna de les assignatures, sinó que cal buscar una actitud tendint a la globalització, com a resposta a la complexitat abans esmentada. Partir de les vivències, del joc, de l'experimentació, etc. ens permet establir relacions entre allò que ja sabem i el que ens interessa saber o aprendre, aspecte fonamental perquè els aprenentatges siguin el més rics i reeixits possible. D'aquesta manera els aprenentatges tindran més durada i es podran aplicar a altres situacions.

En segon lloc, a l'escola, entenem que adults i nens i nenes tenen criteris i capacitat per intervenir en la realitat. L'alumnat s'ha d'expressar i ha de poder modificar i intervenir en la vida escolar, en definitiva, han d'esdevenir els veritables protagonistes. Però això, de cap de les maneres, ha d'estar renyit amb un rol docent decidit i amb clares intencions educatives; sovint, a les aules, els nens i les nenes poden fer unes tasques força autònomes, sense la intervenció directa i constant del mestre, però la intenció docent hi és des del moment que es pensen i dissenyen les activitats i en la forma d'intervenció mediadora entre l'alumne i el contingut per tal d'aconseguir més i millors aprenentatges per a cadascú. A més, el paper de les famílies i de la comunitat en general, és molt valuós, com a recurs humà de suport i com opinió complementària a la professional. Estem parlant, doncs, de la necessitat d'obrir l'escola i de fer d'aquesta un espai inclusiu en el qual tothom hi te cabuda, pot fer aportacions de qualitat i pot aprendre.

Com a conseqüència de l'esmentat fins ara, a l'escola s'aprèn a partir de contextos que generen o fan emergir coneixements rics i complexos; coneixements de l'àmbit natural, social i familiar, és a dir, de la vida i de les necessitats de la persona. És per això que hi trobem diverses estructures o àmbits d'activitat i experiència com :

- la vida quotidiana de l'aula i la seva gestió
- els projectes i conferències
- els racons d'activitat
- els tallers per preparar les festes

Amb això, més les especialitats, es compleix amb el que cal saber de cadascuna de les matèries i es desenvolupen el conjunt de capacitats.

És en aquestes estructures on s'ha dut a terme la recerca i hi trobareu exemples de totes al llarg del document. Recordarem la definició o concreció a l'escola de tres d'elles per tal de facilitar la ubicació de totes les situacions que han estat objecte de la recerca.

Projectes de treball.

Un projecte de treball s'inicia amb l'elecció d'un tema per part de cada grup-classe. A partir d'aquí s'aborda tenint en compte les idees que té l'alumnat conjuntament amb els professionals i les famílies. Les activitats, per respondre a les inquietuds del grup-classe, es treballen individualment, en parella, en gran i petit grup, posant especial atenció a l'aprenentatge cooperatiu. En el desenvolupament del treball s'utilitzen diversos recursos materials i humans que fan que les nenes i els nens vegin que podem utilitzar moltes fonts d'informació (llibres, museus, altres professionals segons el tema, sortides, etc.). S'aprenen molts conceptes sobre els temes que es treballen, però és d'especial rellevància el desenvolupament d'estratègies que permetran a l'alumnat entendre, interpretar i comunicar la realitat.

Racons

Els racons són una oferta d'espais d'activitat (jocs, experimentació, expressió) als quals accedeixen les nenes i els nens segons els seus interessos i inquietuds, després d'haver negociat la tria al grup-classe. Cada racó ofereix un conjunt variat de possibles activitats, amb diferents recorreguts i resultats. Es poden realitzar individualment o en parella, però s'acostuma a potenciar l'aprenentatge en petit grup i amb nenes i nens de diferents edats.
El paper de l'adult (mestres i famílies) consisteix a fer d'intermediaris entre els aprenentatges i les capacitats de l'alumnat.
En acabar la sessió es fa una rotllana de posada en comú en el sí de cada grup-classe per tal de reflexionar, compartir, avaluar i prendre consciència del treball fet.

Tallers.

La finalitat dels tallers setmanals que es fan al centre és la preparació de les festes. Cadascun dels cicles, rotativament, s'encarrega d'organitzar una de les festes del curs escolar, de decidir què i com es vol fer i de fer participar la resta dels cicles de l'escola. Així, les festes són pensades i molt viscudes per l'alumnat.
La celebració de festes continua sent, a nivell de col·lectiu de centre, una oportunitat d'arrelament a l'entorn i ofereix la possibilitat de fer un ventall molt ampli d'activitats globalitzades: tallers de plàstica, recerca històrica, escriptura de contes, dades numèriques, etc.

La vivència dels tres estaments (professorat, alumnat i famílies) del CEIP Riera de Ribes pel que fa al procés de canvi a l'escola es situa en els tres cursos d'existència del centre (2001-02 al 2003-04) i amb el seu projecte innovador basat en la globalització. Cal tenir en compte que, tot i que l'escola neix l'estiu del 2001, aquesta no és de nova creació sinó fruit de la partició d'una de més gran (fet descrit més àmpliament a la presentació de l'escola); aquesta qüestió ha pogut influir en la vivència de la comunitat educativa, però creiem que no molt. És a dir, podem pensar que la valoració que exposarem reflecteix molt més el procés d'innovació al centre que el fet de la partició. Els dos aspectes a considerar sobre la partició són:

-Les innovacions sempre costa de dur-les endavant, la gent ens sentim més segura amb allò que ja sabem i dominen, però també sabem que les coses canvien i que ens cal anar considerant els canvis i adequar-nos a les noves realitats. Si a aquest fet li afegim la partició, s'introdueix l'element de comparació entre les tres escoles en el sí d'un poble i això pot ocasionar alguna dificultat més, afegida al propi procés d'innovació.

-L'escola compta amb un projecte innovador per tota l'escolaritat però abans de la partició ja oferia un projecte similar sobretot a l'etapa d'Educació Infantil. Aquest fet pot haver tingut influències positives i negatives: ja es coneixia que es podia treballar així i les famílies també ho havien vivenciat; algunes opinions esmentaven que amb petits podia funcionar però amb grans no.

Fetes aquestes consideracions ens detindrem a analitzar la vivència de la comunitat educativa pel que fa al procés de canvi a l'escola.

El professorat de l'escola ha mostrat, al llarg dels tres cursos, un gran convenciment i voluntat de tirar endavant el projecte de centre. Ho ha fet a nivell individual i també col·lectivament, com equip, aspecte molt rellevant de cara a la millora. Han estat moltes les reunions, els intercanvis, les observacions, etc. al llarg d'aquestes cursos per poder estar en un procés constant de creixement i millora.

Per poder copsar amb més profunditat la vivència del professorat s'han dut a terme quatre intervencions:

-Reunió de claustre de professors (annex 1).
- Entrevistes a tres mestres de l'escola, de diferents nivells, dues noves d'aquest curs i una més antiga.
- Recull de punts forts i febles del projecte aportats per diferents membres del claustre de professors.
-Recull de la valoració d'una mestra substituta nova al centre i que hi ha estat durant un mes perquè ens ha semblat molt enriquidora (annex 2).

Pel que fa a les tres entrevistes mantingudes amb el professorat val a dir que en general es donen força coincidències.

Les tres professores creuen que a l'escola es porta a terme un model d'escola innovadora, no tradicional. Pensen que aquesta darrera, la tradicional, es caracteritza per uns rituals molt marcats, on no hi ha reflexió sobre la manera de fer, on es dóna informació sense tenir en compte els interessos de l'alumnat i el treball es basa en llibres de text. Consideren una escola innovadora aquella que:

-Reflexiona sobre la forma de fer per avançar i millorar.
-Aprofita les inquietuds de l'alumnat per aprendre.
-Investiga.

També hi ha coincidència en què a l'escola es treballen molt els procediments i les actituds per ells mateixos i, també, per arribar als conceptes.

Pel que fa a l'evidència de la diversitat les tres professores la reconeixen i pensen que a l'escola aquest fet es considera un element enriquidor. Creuen que el centre ofereix una metodologia que permet diferents ritmes i capacitats, que es busquen estratègies perquè tothom aprengui en l'àmbit més ordinari possible i que es permet tenir diferents recorreguts i resultats en les activitats.

Per últim, hi ha coincidència en què les activitats a l'escola acostumen a ser funcionals, que parteixen de les necessitats i inquietuds de l'alumnat. Aquest fet creuen que afavoreix la motivació i l'aprenentatge. La mestra de cicle superior complementa aquest apartat manifestant l'encert de contrastar, a posteriori, aquest tipus d'activitat amb els materials tradicionals per tal d'evidenciar què s'aprèn.
Pel que fa als punts forts i febles del projecte d'escola farem un llistat-resum dels que ens ha aportat el professorat.

Els punts febles més esmentats els podem resumir en els següents:

- El gran esforç, dedicació i temps que demana el projecte i que pot afectar a la seva sostenibilitat.
- La necessitat de conèixer les diferents estratègies organitzatives que es fan servir a l'escola, així com els continguts de les àrees per tal de no repetir-ne o deixar-ne cap de rellevant per estudiar. Aquest aspecte a l'escola tradicional ja ens vindria donat pel llibre de text però a l'escola caldria garantir-lo mitjançant el recull de la història de cada grup-classe. - Saber interpretar què diuen i què fan els nens i les nenes, acotar possibilitats, gestionar la immediatesa. - Guanyar en seguretat i confiança a través del treball d'equip, dels intercanvis, de la formació... Seguretat i confiança en el si de cada estament i entre ells. - El poc reconeixement de les autoritats educatives i la necessitat de justificació del projecte molt per sobre de l'habitual en altres centres de metodologies més tradicionals. - El treball justificatiu amb les famílies que, a part del seu neguit, el pot augmentar en el sí dels professionals. - La necessitat de no confondre els rols familiars i escolars en aquest projecte compartit i de col·laboració.

Els punts forts més esmentats els podem resumir en:

- A l'escola aprèn tothom per això cal la màxima i veritable implicació, participació, col·laboració, etc. de les persones i dels estaments.
- A l'escola hi ha un bon ambient, les persones no s'avorreixen, s'ho passen bé, estan motivades i el grau de satisfacció general és notable.
- Hi ha un projecte de centre compartit i coordinat on l'alumne és el subjecte, no objecte, i on és el protagonista actiu.
- A l'escola es juga, s'explora, es pot opinar, es reflexiona, es raona, es respecta, es comparteix, es busquen solucions innovadores i, si cal, arriscades... És per això que tothom es pot mostrar com és i té un lloc en l'àmbit ordinari sense necessitat de fer treballs paral·lels o fora del grup-classe.
- El professorat coneix l'alumnat i està molt a prop d'ells i amb l'organització flexible d'activitats i horaris pot dur a terme els punt forts anteriors.

Els nens i les nenes de l'escola han mostrat força satisfacció al llarg d'aquests tres cursos. Sempre s'han vist contents, engrescats per aprendre, etc. malgrat que, en algunes ocasions, el primer i segon curs, sentien com afectava la comparativa de centres amb frases com: "a la Riera no apreneu res", "a l'institut no sabreu fer les coses", etc.

Aquesta aportació inicial s'ha pogut corroborar amb dos reculls d'informació:

- El resultat de l'entrevista mantinguda amb tres alumnes de sisè.
- El vídeo elaborat per l'alumnat de sisè en el qual es reflecteix la seva vivència del centre. (annex3)

De les entrevistes mantingudes s'obtenen una sèrie d'aspectes que l'alumnat considera que corresponen a una escola innovadora:

- La motivació i la il·lusió per aprendre.
- Aprendre a partir de les vivències, de coses que es necessiten, per arribar a la sistematització posterior.
- L'aprenentatge cooperatiu per fer de les diferències un element enriquidor i d'ajut entre col·legues.
- El gran ajut rebut per part dels professionals.
- La importància que les famílies s'impliquin i aprenguin en aquest procés.

Destaquen que a l'escola hi ha bon humor i que es troben preparats per anar a l'IES. Ressalten que cal treballar el tema dels conflictes entre l'alumnat.

Els pares i les mares de l'escola han sofert un procés d'entesa i implicació al llarg dels tres cursos d'existència de l'escola Riera de Ribes i del seu projecte.

En un primer moment les famílies les podíem dividir en tres grans grups molt diferenciats : fidels, detractors i indiferents. Aquesta separació plantejava força complicacions que, al llarg dels tres cursos, s'han anat resolent. És clar que sempre, i com a tot arreu, tenim i tindrem dificultats però ja no considerem que estem en una etapa molt difícil i especial sinó de continuar el coneixement i el compartir junts el projecte.

Aquestes primeres dificultats de les que parlàvem giraven al voltant de si l'alumnat aprenia el que havia d'aprendre a cada nivell o no, si anirien preparats a l'IES, etc.; mostraven una preocupació pels continguts, per la manera nova de fer, etc. Les demandes podien ser individuals o de grups-classe, de vegades més o menys respectuoses, però sempre es va mirar de donar una sortida i una explicació amb actuacions com: entrevistes individuals, oferta de vivenciar en directe el projecte, reunions explicatives i per compartir el perquè del projecte amb grups-classe o grups de determinades famílies, etc.

Poc a poc, s'ha normalitzat la vivència, aspecte que el podem veure reflectit en:

- Les entrevistes a quatre famílies del centre que corresponen a una mostra de diferents nivells educatius (p-5, segon, quart i sisè) i a famílies que no són ni absolutament fidels al projecte, ni implicades, ni grans detractors, per tal de reflectir el moment actual de vivència més general de les famílies. El que sí que hem fet és seleccionar famílies que poguessin entendre el que els demanàvem.
- Cartes de dues famílies sobre la seva vivència d'escola (annex 4 i 5)

Pel que fa al resultat de les entrevistes aquestes han aportat vivències tan destacades com:

- Tothom ha estat disposat a fer l'entrevista i agraeixen molt explícitament l'oportunitat de poder opinar. Consideren del tot necessari pel projecte de centre aquest tipus d'intercanvi per avançar junts. Creuen que el professorat ha de continuar obrint el centre perquè es vegi la feina, donant a conèixer el projecte, parlant, acceptant les crítiques i dubtes, però les famílies cal que també s'impliquin seriosament.
- Els entrevistats diferencien força elements de la nostra escola com elements innovadors, com ara: el treball partint dels interessos, inquietuds, aportacions de l'alumnat i les famílies, la participació dels estaments, el rol docent mediador, la globalitat de l'aprenentatge, la seva funcionalitat i significativitat, la motivació, etc.
- Reconeixen la vàlua, convenciment i esforç dels professionals com un element de molta qualitat.
- També reconeixen l'esforç de l'alumnat i de les famílies.
- Destaquen que estem a educació primària, que no ens hem de neguitejar si els aprenentatges es construeixen més lentament perquè està comprovat que s'acaben fent i d'una forma més rica i reeixida i que la prova està que el pas a secundària no els està aportant cap dificultat afegida derivada del projecte de centre.
- Els aspectes que creuen que cal repensar són: els temes universals, la possible dispersió de l'alumnat, el treball més memorístic i sistemàtic sense que es perdi la motivació, el tipus de deures, l'augment de recursos materials i el possible desgast, sobretot, professional.

Idees generals sorgides d'aquest capítol que podrien servir a altres col·lectius en procés d'innovació:

- La comunitat educativa ha de caminar i aprendre conjuntament si vol avançar en el procés d'innovació, per garantir la seguretat i confiança necessària davant d'aspectes nous que acostumen a ser més difícils de tirar endavant.

- El procés cal que sigui progressiu i cal vetllar pel desgast, sobretot professional.

- Importància de recollir, encaixar i donar resposta als dubtes i necessitats de les famílies al llarg del procés; no només justificar o tancar-se.

- Importància que les famílies plantegin els seus neguits amb respecte i reconeixement professional.

- Actituds de la comunitat educativa com il·lusió, repte, implicació, bon ambient, de treballar en la reflexió de la complexitat i no en la mecànica repetitiva...