ANTOLOGIA

AMO L'AROMA Amo l'aroma d'aquest brot de menta  que duus lligada dintre el teu somrís  fes-me'n penyora tu, minyona esquerpa  com vela nova que torba el garbí.  Les xicres blanques dels pals del telègraf  si ets a la ruta guarden ton camí;  pel brot de menta cap d'elles pledeja  pledejarien si em veien sofrir.  Perquè vindria de la boca teva  la posaria al mossec de les dents,  fes-me'n penyora, del teu brot de menta:  jo, per pagar-la, ja em daria teu.

SI LA DESPULLAVA  Si la despullava  oh, la meva amor!  un botó que queia  ja em donava goig  –ara la bruseta  i el cinyell tot pret,  mel rosada i fresca  la sina després:  al mig de la toia  clavellets vermells:

VISCA L'AMOR  Visca l'amor que m'ha donat l'amiga  fresca i polida com un maig content!  Visca l'amor  l'he cridada i venia  –tota era blanca com un glop de llet.  Visca l'amor que Ella també es delia:  visca l'amor:  la volia i l'he pres.

NADAL  Sento el fred de la nit     i la simbomba fosca  Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.  Sento el carro dels apis     que l’empedrat recolza  i els altres qui l’avencen tots d’adreça al mercat  Els de casa  a la cuina      prop del braser que crema  amb el gas tot encès han enllestit el gall  Ara esguardo la lluna que m’apar lluna plena  i ells recullen les plomes     i ja enyoren demà  Demà posats a taula oblidarem els pobres  –i tan pobres com som–     Jesús ja serà nat  Ens mirarà un moment a l’hora de les postres  i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

NOCTURN PER A ACORDIÓ Heus aquí: jo he guardat fusta al moll. (Vosaltres no sabeu què és guardar fusta al moll: però jo he vist la pluja a barrals sobre els bots, i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa; sota els flandes i els melis, sota els cedres sagrats. Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit i la volta del cel era una foradada sense llums als vagons: i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop. Vosaltres no sabeu què és guardar fusta al moll: però totes les mans de tots els trinxeraires com una farandola feien un jurament al redós del meu foc. I era com un miracle que estirava les mans que eren balbes. I en la boira es perdia el trepig. Vosaltres no sabeu què és guardar fusta al moll. Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells -que són de tants colors com la mar sota el sol: que no li calen veles.

MESTER D'AMOR Si en saps el pler no estalviïs el bes que el goig d'amar no comporta mesura. Deixa't besar, i tu besa després que és sempre als llavis que l'amor perdura. No besis, no, com l'esclau i el creient, mes com vianant a la font regalada. Deixa't besar –sacrifici fervent– com més roent més fidel la besada. ¿Què hauries fet si mories abans sense altre fruit que l'oreig en ta galta? Deixa't besar, i en el pit, a les mans, amant o amada ‑la copa ben alta. Quan besis, beu, curi el veire el temor: besa en el coll, la més bella contrada. Deixa't besar i si et quedava enyor, besa de nou, que la vida és comptada.

PANTALONS LLARGS Campaneta daurada del meu carret de fira, cavallet de cartró de mig pam, tot pintat; havem caminat tant pels camins sense ira que ara ens cal reposar i agrair nostre fat. Ja no tornaré més fent osque! osque! corrent a carregar amb palets el teu quadrant de fusta. Campaneta daurada, tu em sabies content. Ara em mena la gent i tothora tinc justa i sóc infant encara, i no puc fer-ne esment. Cavallet de cartró, tu em sabies la joia: si ara jugués a córrer, què diria la gent... Trobaran molt millor que estimi alguna noia tant si és bella com no –cavallet tot pintat, campaneta daurada–, i que us deixi al terrat.