Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avencen tots d'adreça al mercat
Els de casa a la cuina
prop del braser que crema
amb el gas tot encès han enllestit el gall
Ara esguardo la lluna que m'apar lluna plena
i ells recullen les plomes
i ja enyoren demà
Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-
Jesús ja serà nat
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

 

COMENTARI:

Aquest poema ens transmet la sensació que el Nadal s'ha convertit en una festa consumista, i que la gent s'ha oblidat del veritable sentit d'aquesta festa. També ens transmet que el Nadal hauria de ser un temps de pau, bondat i que s'ha de compartir amb la família.

 

 

DISCOGRAFIA:

Nadal:

Martí Llauradó dins Nadal.
Ovidi Motllor dins Salvat- Papasseit per Ovidi Motllor.
Josep Palau i Fabre i Jordi Sarsanedas dins Joan Salvat- Papasseit, poemes.
Rafael Vidal i Folch dins Antologia poètica de Nadal.
Xavier Ribalta dins Tot l'enyor de demà.