Amb el nou curs que comencem, la nostra comunitat escolar ha arribat a assolir tota
l'etapa de l'educació secundària obligatòria. Aquest projecte que vàrem iniciar el curs
2007-2008 s'ha consolidat i poc a poc hem anat fent les passes pertinents per anar
trobant el nostre lloc dins d'aquesta zona educativa.
Deia Edgar Morin que “educar per a comprendre les matemàtiques o qualsevol disciplina és
una cosa, educar per a la comprensió humana n'és una altra; aquí es troba justament la missió
espiritual de l'educació: ensenyar la comprensió entre les persones com a condició i garantia
de la solidaritat intel·lectual i moral de la humanitat.” Sabem que és una fita difícil però és el
fonament del nostre projecte educatiu i el que volem per al nostre alumnat.
Creiem que educar és donar oportunitats. Hem de motivar l'aprenentatge significatiu, l'anàlisi
crítica i el pensament creatiu, hem de permetre el creixement personal, hem de fomentar
l'autoestima, hem de transmetre valors per a una bona convivència, hem de difondre el respecte
per als altres, cal fomentar també els drets i els deures de la ciutadania per tal d'enfortir els
valors de la democràcia, perquè educar és fer despertar el seny i la comprensió en l'individu, és
dotar-lo dels mitjans adequats perquè pugui dirigir el seu propi destí. És, en definitiva, ensenyar
a viure.
Però educar també és saber posar límits. Aquesta feixuga tasca ens correspon a tothom, mares,
pares, docents, la societat en general. Els límits són bàsics perquè el nostre jovent aprengui a
viure. És educar en la frustració, però alhora és educar en la seguretat, i, permeten que hom es
senti més estimat i més valorat .
En Josep M. Solé i Sabaté escrivia fa uns dies al diari Avui en un article d'opinió que "mal
favor farem als nostres infants si no els donem pautes per comportar-se, per pensar, per actuar
i per afrontar la vida en un món que hauria de ser de tots i no només dels que tenen més o
criden més fort. Però, esclar, per dur-ho a terme, els primers que ens ho hauríem de creure som
nosaltres."
I en això consisteix la nostra feina com a comunitat, conrear alhora el coneixement del que és
veritable, la voluntat del que és bo i la sensibilitat del que és formós, tal i com expressava fa uns
segles el poeta Salvador Polo de Medina. Perquè en definitiva educar és estimar.
Bon curs a tothom!
Gràcies per fer-nos confiança.
Àngela Sánchez i Juny
Directora
Teià, setembre de 2010
|
