Situada al centre del seu municipi de 22,5 km², la capital comarcal és una ciutat de contacte entre la muntanya i el pla, la síntesi de la comarca. La ciutat de Berga és assentada a mitja muntanya a 704 m d'altitud, a l'ombra de la serra de Queralt de 1.292 m, i amb un terme petit, al qual el 1963 s'agregà el de la Valldan. Geogràficament consta de tres àmbits: les primeres elevacions del Prepirineu, la zona central, ocupada per la ciutat, i les primeres plataformes de la Depressió Central.
Berga és una ciutat de serveis, que atreu població de la resta de la comarca, ja que és l'únic terme que no perd població. Pateix els greus problemes de la crisis econòmica, és síntesi de la comarca; les indústries tèxtils de la ciutat estan sotmeses a la forta crisis del sector i, en quant a la mineria , cal recordar que a Berga hi viuen molts dels antics treballadors del carbó. Les noves iniciatives econòmiques es concreten en el polígon industrial de la Valldan i en les expectatives que genera el turisme, al qual la ciutat i el seu entorn ofereixen un important potencial.
Els orígens històrics de la ciutat de Berga es perden en la nit del temps. Testimoni d'aquesta antigor són les restes d'un habitat epipaleolitic trobades dins del mateix nucli urbà i que daten de fa uns 8.000 anys.
A l'edat mitjana la vila s'anà desenvolupant a redós del seu castell, teixint un traçat urbà de carrers estrets i costeruts i placetes amagades i ombrívoles.
El gran creixement de Berga es produí durant els segles XVIII i XIX, amb el desenvolupament d'una important indústria tèxtil, que incrementar notablement la població i donà origen a nous barris, superant els límits de la vila medieval.
En la actualitat Berga és una ciutat moderna que no oblida el seu passat històric però que mira esperançada vers el futur.
Dins el barri antic de la ciutat de Berga s'hi troben els elements artístics més interessants. El traçat urbanístic està format per carrers estrets que s'uneixen a l'artèria principal, el carrer Major (actual carrer Ciutat), o que deriven cap a les places més importants de la part històrica; la plaça de Sant Pere i la plaça de sant Joan. Encara és fàcil de resseguir la línia de muralles, ja inexistents, caminant per la ronda de Queralt i la ronda del Doctor Moreta fins arribar a la plaça Viladomat o el Vall, nom aquest últim més defensivament evocatiu que l'anterior. Dins la part antiga cal destacar l'església de Sant Joan, a la plaça del mateix nom, amb els elements romànics - un curiós capitell amb temàtica de bestiari medieval summament atractiu-i gòtics. Davant mateix de l'església hi ha el palau dels Peguera on encara que malmès pot observar-s'hi un escut nobiliari. L'element dominant a la plaça de Sant Pere és l'església de Santa Eulàlia, barroca i de grans dimensions que conserva en el seu interior pintures atribuïdes a Antoni Viladomat, així com un orgue romànic fabricat per Francesco Tepatti el 1896. Molt a prop hi ha la Berruga, passadís obscur i sòrdid on habitava part de la comunitat jueva de Berga.
El portal de Santa Magdalena és l'únic que resta dels que s'obrien a les muralles, a través d'ell podem assolir la via més fàcil per arribar al castell de Sant Ferran del segle XVI reformat al XX, fortificació de la qual es domina un magnífic panorama sobre tot Berga i que tingué la darrera etapa d'esplendor militar durant les Guerres Carlines. La Torre de la Petita, pròxima al lloc, és una altra fortificació construïda en temps de les carlinades.
El santuari de Queralt, del segle XVIII, guarda la talla de la Verge, del romànic tardà i molt restaurada a principis de segle. També a Queralt hi ha la construcció sobre la cova on fou trobada la imatge, formulada en un estil vagament gaudinià.
En el capítol del romànic cal incloure-hi l'església de Sant Pere de Madrona, fàcilment visible des de Berga, que resulta especialment atractiva per la seva situació sobre la muntanya i pel fet de ser una edificació del segle XII en perfecte estat de conservació en un entorn natural pintoresc, com tots els que envolten la ciutat.
És ben coneguda la muntanya de Queralt, des de on es té una bonica vista sobre bona part de la comarca. La baga de Queralt és un extens i bonic bosc de pi roig i faig. A prop hi trobareu l'àrea de pícnic de la font Negra. A pocs quilòmetres de Berga tenim els rasos de Peguera, en es veuen prats i boscos d'alta muntanya, i hi ha l'estació d'esquí (alpí i fons). Tota la zona és molt bona per als bolets de tardor (rovellons, llenegues, fredolics). Es pot practicar la pesca al Llobregat(truita) i al pantà de la Baells (carpa, perca americana, luci, luci-perca). La Baells també és un bon lloc per el bany i els esports nàutics.
Berga és una ciutat amant de les festes i les tradicions. Dir Berga és dir Patum, la festa berguedana per excel·lència. La Patum, que es celebra per Corpus, és una representació d'origen sacre, ara intensament popularitzada, amb uns personatges mítics i simbòlics que salten i ballen al so del Tabal i d'una música engrescadora i acompanyats d'un gran esclat de fuets. Turcs i Cavallets, Maces, Guites, Àliga, Gegants, Nans, Plens i Tirabol en són els protagonistes.
Però a més de la patum, Berga compta amb altres festes d'indubtable interès. A finals de juliol, es Elois, la festa de l'antic gremi de traginers. Cavalleries i cavallers reben l'aigua que se'ls llença des de finestres i balcons. El casament típic de l'Alt Berguedà i el ballet de Déu completen la festa.
Els bolets són els protagonistes de la festa que es celebra el primer diumenge d'octubre: concurs de boletaires, gastronomia i la crema d'una falla són els seus actes remarcats.
A Berga, el Nadal no seria el mateix sense la representació dels Pastorets, d'una gran popularitat i tradició.
La Gala de Queralt i els romiatges a Sant Pere de Madrona i a Sant Quirze de Pedret completen el calendari festiu Berguedà.