PREGÓ CARNESTOLTES 2010
Nens i nenes de Castell, ja sóc aquí!
En Carnestoltes ja ha arribat,
i la rauxa ha portat!
Una setmana de gresca i diversió,
i deixem de veure la televisió.
Perquè per tota l’escola passarem
i malifetes als professors farem.
Xics i grans no patiu per res,
que ni deures ni càstigs, ni res de res.
Setmana de bromes i farra,
fins i tot pels que viuen a la parra.
Amb l’institut nou em tenen una mica fart,
sort que es fa allà dalt, al CAP.
Comencem amb els ploraners de P3,
venen de la guarderia
i com que estan plens d’energia
no ens deixen dormir ni de nit ni de dia.
Els nens i nenes de P4
ja saben cordar-se la bata,
però tenen molta feina
amb el cordó de la sabata.
Els de P5 molt macos i mimats,
però quan pugin a primer això se’ls hi ha acabat.
A dalt han arribat els de primer,
però encara no saben gaire que fer.
Escriuen i treballen de valent,
per sort ja no llegeixen tant lent.
Els de segon sense sisè
no s’enterarien de res.
Un nen nou ha arribat
i més alegria ha portat.
Els nens i nenes de tercer,
tot el que toquen ho fan malbé,
perquè no saben que fer.
Els de quart si sempre arriben tard,
ho tindran complicat
perquè podran tenir un infart.
Els de cinquè tenen enveja de sisè
perquè estan tot el dia sense fer res.
I ara els de sisè,
que ja no som els petits,
sinó que som els més BEN PARITS!
Si et quedes al menjador,
tastaràs un menjar molt bo.
Però no et fiïs del menú,
que no és gens segur.
I ara venen els mestres
que són els més caguetes.
Però l’any vinent seran professors
que són encara pitjors.
Txell aquí, Txell allà, la pobra no pot ni descansar.
La Sara amb els de P3, mai falla en res.
La Carme Coma sempre fa servir la goma.
Si amb la Carolina vas, P5 no suspendràs.
La Nancy amb el nom de nina, sembla una ballarina.
Amb la Núria Clapers, mai et surt res del revés.
La Roser Montañà, ens deixa sense badallar.
La Bea amb l’experiència que té, ens cau a tots molt bé.
La Marta amb els de segon, els fa descobrir el món.
La Fina Torres, tan delicada que és,
als seus nens no els hi passa res.
La Fina Fustegueres amb les seves ulleres,
veu més enllà de les fronteres.
Amb la Mercè aniràs i moltes vaques veuràs.
La Daniela quan agafa el diapasó, ens fa cagar de por.
En Xavi amb els seus bessonets, es farà un fart de tibar cotxets.
L’Eia amb el seu criteri, ens fot un encanteri.
La Lourdes amb el seu anglès, et quedes molt sorprès.
La Mariona amb lo calladeta que és, a la Lourdes no l’ajuda amb res.
En Jordi amb els seus crits, espanta fins i tot als mosquits.
La Blanca estimem, tot i que no la veiem.
La Teresa Arrufat amb la seva edat, l’estància aquí se li ha allargat.
El microscopi hem de fer servir per veure si l’Isabel està aquí.
La Virgínia amb la seva confiança, ens fa tenir a tot més esperança.
La Mome ha arribat i els nens han millorat.
El Pep Xupina, amb la seva disciplina,
ens deixa exprimits com una mandarina.
La Lluïsa amb la seva religió,
ens fa tenir a tots il·lusió.
La Maria que a la Laura cuida, fa un duo amb la seva filla.
La Dolors Girbau quan la busques no saps on cau.
Amb la Capdevila entres feliç i en surts trist.
La Mònica toca molts calers, però només són papers.
I ara el director, que és el pitjor.
En Juli l'any que ve amb l'intitut, ho té ben fotut!
Bon Carnestoltes a tots i a totes
Recordeu: divendres xumet i barret portaràs, o la cara et pintaràs!