- Et deixo un pont de mar blava
- que va del somni fins als teus ulls,
- des d'Alcúdia a Amorgos,
- del teu ventre al meu cor.
-
- Et deixo un ram de preguntes
- perquè t'emplenin els dits de llum
- com la que encén l'esguard
- dels infants de Sidó.
-
- Un pont que ajudi a solcar
- la pell antiga del mar.
-
- Que desvetlli la remor de tots els temps
- i ens ensenyi l'oblidat gest dels rebels,
- amb la ràbia del cant,
- amb la força del cos,
- amb el goig de l'amor...
-
- Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec,
- un pont que agermani pells i vides diferents,
- diferents.
-
- Et deixo un pont d'esperança
- i el far antic del nostre demà
- perquè servis el nord
- en el teu navegar.
-
- Et deixo un vers a Sinera
- escrit amb traç d' un blau lluminós
- que cantava a l' Alguer
- per cantar el seu enyor...
-
- Et deixo l'aigua i la set,
- el somni encès i el record.
|
- I a Ponza la mort
- per viure cara al mar... el mar... el mar.
- L'espai ple de llum
- on s'emmiralla el mar... el mar ... el mar.
-
- El blau del nostre silenci
- d'on sempre neix la cançó.
-
- Que desvetlli la remor de tots els temps
- i ens ensenyi l'oblidat gest dels rebels,
- amb la força del cant,
- amb la ràbia del cos,
- amb el goig de l'amor...
-
- Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec,
- un pont que agermani pells i vides diferents,
- diferents.
-
-
- "No hi haurà desert ni buit
- si amb dits de vent recollim tanta llum dispersa,
- si amb els mots i el sentiment
- sabem bastir l'aixopluc de tots els designis,
- convertits per tant d'amor
- en l'horitzó que dibuixen ocells i veles,
- cara al mar sempre vibrant
- que amb el seu ritme incessant ens empeny a créixer.
-
- Lentament comença el cant
- ...lentament l'ombra dels anys
- ...pluja d'or , domini encès.
-
- Cap secret no ens és secret...
- Pel pendent d'aquesta llum...
- No hi haurà desert ni buit."
|