Municipi del Pla de l'Estany, situat al pla deBanyoles, sobre la falla de contacte de la depressió empordanesa ambel sector muntanyós de Rocacorba (serra de Sant Patllari i serra de Ginestar). Forma una plana coberta de travertins lacustres (tova) corresponents a nivells antics, més alts, de l'estany de Banyoles. Un terç ampliable de la terra conreada és regat amb aigües de l'estany que desguassen al Terri. El regadiu dedica unes 23 ha a conreus d'horta i 107 ha a cereals (sobretot moresc) i farratge; el conreu d'alls, característic de la rodalia, substituí el de cànem des de la fi del s XIX. Al secà, seguint la rotació biennal, hom conrea blat (150 ha) i moresc (125 ha), amb intercalació de lleguminoses (95 ha) i farratge (53 ha); l'olivet ocupa unes 50 ha. Cap explotació no ultrapassa les 20 ha, i la mitjana del 95% de les explotacions és inferior a 1 ha. La meitat de la superfície conreada és explotada directament pels propietaris; la resta, per parcers i, sobretot, per arrendataris. La ramaderia es basa en bestiar porcí (977 caps), explotat en règim d'estabulació per a carn, i boví (288 caps). Hi han estat creades modernes granges avícoles. Fou molt eficaç per al progrés de l'agricultura l'actuació del Sindicat Agrícola de Banyoles, fundat el 1907 i reorganitzat el 1913. La pesca de carpes i gardins arriba a quatre tones anuals. L'activitat
manufacturera tradicional (al s XIII els teixits banyolesos ja eren esmentats en el reglament dels corredors de la llotja de Barcelona) es desenvolupà a partir del s XIX: indústria tèxtil (incloent-hi lli, cànem i jute: fàbrica Gimferrer, anomenada «les Saques»), de metall, de la pell, alimentària (farina, pinso, xocolata, pasta de sopa), de mobles, i una empresa d'obres públiques. L'estiueig i el turisme, lligat amb els esports aquàtics i el paisatge, afavorits per la proximitat de la Costa Brava, han succeït la funció balneària (balneari de la Fontpudosa, d'aigua sulfurosa càlcica freda, anomenada aigua de Banyoles). El mercat, documentat des del 1086, etapa del camí entre Girona i la muntanya, centra una rodalia d'uns dotze municipis; destaquen el mercat de la Cendra, el mercat del Ram i diverses fires ramaderes. La ciutat (11 493 h agl [1981], banyolins; 172 m alt), prop de l'estany, es formà des dels IX, en l'espai comprès entre el monestir de Sant Esteve de Banyoles i l'església de Santa Maria dels Turers,actualment església arxiprestal. Aquest primer nucli, la Vila Vella, era fonamentalment agrícola; industrialitzat al llarg del s XIII i ampliat, a la fi d'aquest mateix segle havien estat ja construïdes la gran plaça porticada al centre de la Vila Nova i les muralles que envoltaven la població. El 1303 la vila s'emancipà administrativament del control abacial amb la formació d'un municipi constituït per tres jurats i nou consellers, als quals el 1358 fou adjuntat un consell general de 30 persones. Tingué call jueu, molt pròsper durant els ss XIII i XIV. Entre el 1600 i el 1605 hi foren fabricades grans quantitats de menuts de coure i, durant la Guerra dels Segadors, la vila baté moneda de plata de cinc rals i de cinc sous. Entre les entitats culturals, cal esmentar el Centre d'Estudis Comarcals, fundat el 1943; el Museu Municipal Darder, de ciències naturals i antropologia, inaugurat el 1916; el Museu Arqueològic Comarcal, instal·lat a l'antiga casa de la vila, dita de la Pia Almoina (obra dels ss XII al XVII), on hi ha també
l'arxiu històric de la ciutat; la Col·lecció Prehistòrica Alsius, una de les peces de la qual és l'anomenada mandíbula
de Banyoles, i la Col·lecció Numismàtica Butinyà, a part l'arxiu i la biblioteca del monestir de Sant Esteve de Banyoles. A més del raval anomenat el Carrer de Mata i del nou barri de les Cases Barates, entre aquest raval i Guèmol, el terme municipal comprèn les antigues parròquies de Puigpalter i de Guèmol, el veïnat de Lió i l'antic monestir de Sant Martirià.