Baldiri Rexach i Carbó va néixer a Bell-lloc d’Aro ( poble agregat actualment a Sta. Cristina d’Aro ), al Baix Empordà, a la primeria de l'any 1703, al si d’ una família de pagesos benestants. Era el segon de vuit fills que va tenir el matrimoni format per Joan Reixach i Maria Carbó. El seu entorn familiar fou el d' una família de pagesos hisendats i cultes, ben relacionada socialment, amb la presència de capellans i religiosos entre els parents pròxims. Probablement aquest últim fet va ser la causa que quatre dels vuit germans estudiessin al Seminari de Girona.
Ordenat capellà, el 26 d’abril del 1730, va començar la seva tasca a la parròquia de Sant Martí d’Ollers , d’on ja no es va moure. Tenia 27 anys i en va passar més de cinquanta a la parròquia
A Ollers mossèn Baldiri Rexach no solament es dedicà a les feines religioses sinó que també i amb molt d’entusiasme es dedicà a estudiar , escriure i traduir.
Les seves obres més importants són: Instruccions per a l’ensenyança de minyons i Diàleg de la doctrina cristiana.
La primera obra Instruccions per a l’ensenyança de minyons està considerada una obra mestra en el camp de la pedagogia i l’educació del segle XVIII , va ser escrita en dues parts : la primera publicada el 1749 a Girona i la segona va quedar inèdita fins l’any 1981.
És una enciclopèdia en el sentit més precís de la paraula, tal com la defineix el diccionari: obra en que s’exposa el conjunt de coneixements universals o específics del saber. I, per tant, s’hi parla de matemàtiques- que incloïen la música-, de geografia, d’història, de física, de llengua, de lògica, d’eloqüència , de poesia, etc..
Baldiri Rexach donava gran valor a la feina d’ensenyar , per això aquest llibre animava els altres capellans a dedicar-s’hi. La finalitat de l’educació era la de formar el cos i l’esperit dels infants i joves de manera recta i justa, així com inspirar els principis d’honor i de bondat , fer aprendre bons costums i corregir males inclinacions.
Baldiri Rexach va morir a Ollers el 15 de febrer de 1781 a l’edat de 78 anys . Després de la seva mort nombrosos historiadors i estudiosos s’han preocupat per fer coneguda l’obra de Baldiri Rexach.