QUI ERA EN JOSEP POUS I PAGÈS?

Va néixer al carrer dels Enginyers de Figueres l'any 1873 i va morir a Barcelona l'any 1952. Fill d'un metge rural benestant que procedia d'Avinyonet de Puigventós, on encara hi ha la casa peiral dels Pous.

Va cursar estudis de batxillerat a l'Institut "Ramón Muntaner". Més tard es traslladar a Barcelona per tal de seguir la carrera de Medicina, cosa que era la il·lusió del seu pare. Sí bé va acabar la carrera, va deixar de practicar-la atret per la política, pel periodisme i pel teatre. Les seves relacions i la tradició familiar federal el lligaven als principis polítics del modernismei fins i tot col·laborà en periòdics de tendències enarquistes. Fou empresonat i decidí abandoranar-ho tot i exercir la medicina, però el formigueig de la literatura i el teatre no el deixaven viure en pau i va retornar a Barcelonaper dedicar-se a escriure novel·les i a estrenar comèdies.

A partir del 1900, la seva obra és constant tot estrenant l'any 1904 "l'endemà de bodes", una novel·la que ha perdurat avui. Fins al 1909 totes les seves obres, tant les novel·les com les comèdies, són asumptes rurals i de protesta, una crítica contra els costums arcàics dels pagesos. L'any 1911 publica la seva millor novel·laque el posa a l'alçària dels més grans escriptors catalans de l'època: "La vida i la mort d'En Jordi Fraginals". A partir d'aquí comença una nova tanda d'obres teatrals i fa de director del Sindicat d'Autors Dramàtics Catalans, unió dels autors de teatre que arriben a formar companyia llogant el Teatre Espanyol de Barcelona.

Com empresari fa una tournée per Catalunya amb no gaire èxit que fa que es torni a platejar el seu treball. Deixerà els temes rurals i es dedicarà a l'alta comèdia catalana arribant a ser l'autor de moda als voltants dels anys vint. Més tard es dedica a fer traduccions i estrena obres d'autors europeus. L'any 1927 torna a provar sort com a autor i l'any 1930 estrena la seva darrera obra. Després es dedica a escriure i a publicar de forma esporàdia.

Ha d'exiliar-se a França, però torna als anys cinquanta, amb la salut molt malmesa, publicant la seva darrera producció: "Tota la saviesa d'aquest món".

A Figueres hi va estrenar tres obres: L'any 1913, al Teatre Principal, el sainet "Apretats però no escanyats o una llengua de mal camí" i als anys vint, al Teatre de la Natura, situat a l'antic Velòdrem, les obres: "L'Arlesiana" i "Edip Rei".