El poble de Ger es troba localitzat al vessant sud del Puigpedrós, al costat dret del Segre i a la Solana. El sector nord,muntanyós i emboscat, comprén el torrent de Tarterès, emissari de l'estany de Guils. Per ponent, limita amb Meranges pel pla de la Mànega, el planell de l'agulla i el pla de Sobirà; pel serrat de la Ginebreda, amb Éller (Bellver de Cerdanya), i a través de la carretera GIV-4031 i la serra d'All, amb Isòvol.
Al poble de Ger s'ajunten els dos torrents principals : el dit de Coforn -format pels de les Ferreres i les Valls- i el de Montmalús, que constitueixen el riu o riera de Ger. I aquest aflueix al Segre més avall del Molí de Ger.
El sector de muntanya és important. Abasta quasi des de la frontera amb França (Alta Cerdanya) pel Puigpedrós, prop del Pedró de la Tossa (2.695m), el Puig Farinós (2.594m) i la roca de Colom-, inclou l'estany de Mal (2.253,8m), el sector de la Feixa i la Tartera Roja i més avall, d'oest a est , la serra del Bac, el Serrat de les Llebres i les serres Cabarella, dels Corrals Blancs, del Burgar, el serrat del Castellar i part de la serra de Mata de l'ós.
La superfície arbrada (natural i repoblada), molt rellevant, està representada per la pineda de pi negre, bàsicament, i de pi roig, amb el sotabosc corresponent de ginebró, boix, bruguerola i mirtil, i més amunt, amb bàlec i boixerola. Presenta la major superfície de matollar (bàlec- ginebró de la comarca, a més de l'associació prat de pastura- matoll i d' altres, disposada a l'estatge montà de sòls pobres. A la part baixa del terme , els prats) de dall, camps i camins, així com la sèquia, estan emmarcats per la típica vegetació de ribera a més d'un ric sotabosc herbaci.
Integra diversos refugis de muntanya, com els de la Feixa, les Roques de
Llogar i el Solà de Cabanella, tot i que gairebé l'únic emprat pels
excursionistes és el primer.
El municipi està travessat per la N-260, i prop del nucli de ger surt una
carretera que mena a Meranges des de la qual també ens podem arribar fins a
Grèixer.
El territori actual fou molt més ocupat d'antuvi. Integrava els poblats i
llogarrets de Niula (Aniula, l'any 1271), el Tejó (Alteyo, l'any 1260) i
Montmalús, a més dels nuclis actuals de Ger -amb el barri de Sant Pere-,
Grèixer i Saga, i el Molí de Ger. Igualment, s'han arruïnat les capelles de
Sant Pere de Ger i de Sant Joan de Saga. Fins al 1716 va pertànyer a la
vegueria de Cerdanya, i des de llavors fins al 1833, al corregiment de
Puigcerdà, excepte en el període 1812-13, que fou del departament del Segre,
francès. Des d'aleshores és de la província de Girona. Pertany al partit
judicial i a la rodalia de Puigcerdà.
L'economia del municipi s'ha basat, fins avui en dia, en la ramaderia i
l'agricultura, on el conreu de cereals (forment i ordi) i de les trumfes
ha anat deixant pas al prat i al cultiu de farratges orientats a l'
alimentació de la vaca, bàsicament lletera. També el sègol -tan adient per la
seva bona adaptació al clima cerdà - ha anat arraconant-se aquí en favor
d'altres cereals. La sèquia de Cerdanya resulta molt important per la
rellevant superfície de conreus de regadiu existent al terme. A la plana, els
Prats són majoritaris sobre els cereals (bàsicament blat), les patates i els
farratges. Té Puigcerdà per mercat agrícola principal i àrea comercial. Entre
el bestiar predomina el boví -el de llet sobre el de carn-, seguit del porquí i,
en molt menor quantitat, de l'oví i l'equí.
La resta de població es dedica als sectors de la construcció, fusteria,
restauració i petit comerç, a més del jardinatge -més o menys estacional-
de segones residències.
L'esglèsia parroquial de Santa Coloma de Ger és d'origen romànic. Aquesta fou reconstruida al s.XVIII (1740). La seva Mare de Déu romànica (s.XII), es conserva actualment en el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) de Barcelona. Cal destacar el campanar coronat per un rellotge, la ferramenta original de la porta i podem fixar-nos que en el marc que envolta la porta hi trobem unes figures esculpides: un caçador i els seus gossos. Aquests motius fan referència a una llegenda que s'explicava a Ger.
LA LLEGENDA DEL CAÇADOR DE GER
Vet aquí que una vegada, ja fa molts i molts anys, vivia a Ger un ric propietari anomenat Ferran. Un dia molt assolellat que en Ferran va anar a caçar, per la muntanya de Ger amb la seva gossada, se li va aixecar de cop i volta una llebre molt gran i molt ràpida. Ell de seguida l'empaità, i aquesta va fugir cap al poble. Quan Ferran passà per davant l'esglèsia, de Santa Coloma, que en aquell moment estaven fent missa, tots els assistents li digueren: - Ferran aturat i adora el Senyor!-. Però, ell els digué:-No em pararé mai, ni que m´ho demani el mateix Déu. He de caçar la llebre!-. Aleshores, el cel es començà a enfosquir i enfosquir fins a quedar-se ben negre i de cop caigué una gran tempesta. Des de llavors a les nits tempestuoses se sent en Ferran cridar i els seus gossos bordant ja que estan condemnats a vagar per la muntanya en una cursa que no té fi.
Esglèsia de Santa Coloma de Ger