GESTIÓ DE LA DIVERSITAT CULTURAL I LINGÜÍSTICA EN L’EDUCACIÓ

Diagnòstic

D’uns anys ençà s’estan donant canvis en el nostre entorn social, polític i cultural que, sens dubte, estan repercutint en l’entorn educatiu i en la realitat de les persones que el configuren.

Un factor de canvi ha estat l’augment de mobilitat que s’ha produit degut als processos migratoris efectuats en els darrers anys. Un percentatge molt alt de persones han hagut d’emigrar per aconseguir fer front a necessitats de supervivència davant les bosses de pobresa, guerres, dictadures o condicions en que malviu un sector cada vegada més ampli de la Humanitat enfront d’un altre sector, cada vegada més reduit, que acapara la major part de condicions i recursos necessaris per a poder viure una vida amb una certa dignitat.

Vivim, doncs, en una societat multicultural i l’educació ha de respondre als grans desafiaments que això comporta.

Els moviments de població s’intensifiquen. L’acolliment que el país receptor dóna als immigrants i la seva pròpia capacitat d’integrar-se al nou entorn humà són indicadors que permeten mesurar el grau d’obertura d’una societat moderna envers el que li és estranger.

La mutació ràpida de les societats humanes (mobilitat de les persones i de les idees, expansió de noves tecnologies) actúa en un doble sentit: cap a la mundialització i cap a la recerca d’arrelaments particulars múltiples. L’educació ha d’ajudar a que l’individu sigui conscient de les seves arrels, perquè així podrà tenir referències que li permetin situar-se enel món, i alhora ha d’intentar que l’individu sàpiga respectar les altres cultures. Una educació intercultural o multicultural ha de ser capaç de respondre a la vegada a la necessitat d’una visió planetària i a les necessitats específiques de comunitats particulars que tenen la seva pròpia cultura. La interculturalitat constitueix efectivament una gran prioritat en el replantejament de l’escola contemporània: hi convergeixen qüestions tan importants com l’educació per la pau i la construcció d’un nou ordre internacional (Carneiro).

En aquesta visió es pot parlar d’una cultura cívica democràtica compartida per tots i d’unes esferes culturals particulars definides per les identitats ètniques, religioses o per diferents maneres d’entendre el món. A l’escola ha de predominar una educació orientada a aquesta cultura cívica, en la que cadascú, sigui quina sigui la seva raça, la seva llengua, els seus orígens, la seva religió o la seva cultura, sigui considerat amb el mateix valor i amb els mateixos drets.