Has triat la música? Aquí tens una pila d’informació sobre la meva opinió d’aquest meravellós art.

A mi m’agrada molt la música, i m’agraden molts tipus de música. Qualsevol que em conegués diria que la que més m’agrada és la música clàssica. Sobretot perquè a la meva escola de música m’han ensenyat música clàssica sempre. El que passa és que si ja t’ensenyen la música com te l’han d’ensenyar no cal que estudiïs música moderna, és més fàcil que la clàssica.

Tornant al tema, si, m’agrada la música clàssica, però no n’escolto; el Rock and Roll, Jazz, Reagge, Gospell i algunes coses més també estan en el meu repertori . Però majoritàriamentrock and roll o jazz.

També faig música, cosa que hi enforteix la meva afició encara més. Faig solfeig, i suposo que alguns direu que soc molt avorrit, però si no en fes no podria tocar cap instrument. Hi vaig cada dilluns, i aquest any és l’últim que faig a la meva escola i he de prendre una decisió molt important: segueixo fent-ne o ho deixo. Però em penso que ja ho he decidit. En continuaré fent.

Evidentment, com ja deveu suposar, toco instruments. Si, si, instruments. Toco dos instruments: el piano i el clarinet. Vaig començar primer amb el piano quan tenia set anys. Els meus pares em van apuntar perquè deien que m’agradaria i la veritat és que tenien tota la raó del mon. Em va agradar moltíssim. Amb aquestes que quan em vaig anar fent més gran vaig decidir tocar-ne un altre: era un instrument de vent que tocava un amic meu: el clarinet. Primer em costava una mica, però vaig aprendre’n molt de pressa i em costa menys. La veritat és que estic molt satisfet de la meva decisió però com que després vull anar al conservatori i m’hi vull presentar amb el clarinet no sé com ho faré, només porto dos anys fent-ne. Però hi ha esperança, això si. A part d’això a mi també m’agradaria tocar algun altre instrument ( cosa que no faré ) com el violí o algun altre instrument de corda.

Ja hem parlat molt de música clàssica, anem a canviar de tema. Parlarem de la música que m’agrada escoltar a mi: el rock, el Jazz i coses d’aquestes. Generalment escolto diferents grups de Rock famosos, comBeatles, els Rolling Stones,Bob Dylan, Tom Waits, i d’altres grups catalans com Sopa de Cabra i coses per l’estil. Tinc un MP4 que va fantàstic! Puc escoltar les seves cançons quan vulgui i on vulgui! La veritat és que estic molt content. No sé si vosaltres sou d’aquells que escolteu una cançó repetidament d’aquella manera, però a mi no m’agrada. Quan les escolto quatre o cinc vegades les avorreixo. Molt bé, ja no tinc res més a dir. I si no us agrada la música no us preocupeu! Hi han altres coses per explicar. Si voleu llegir-les només les heu de tirar enrere i clicar-les.

Animeu-vos-hi!

LINKS:

 

  

A mi m’agraden molt els esports i trobo que van molt bé per mantenir-se en forma . Hi tinc molta afició i els trobomolt entretinguts. Sobretot els de pilota. I sobretot el bàsquet. També m’agrada el futbol però el bàsquet el trobo més emocionant. Jo jugo a aquest esport amb l’ equip de l’escola i m’ho passo molt bé. Vaig començar a jugar-hi quan tenia 6 anys i l’any que ve, quan vagi a l’institut en continuaré fent.

A mi m’agraden tots els esports, però n’hi ha que més i n’hi ha que no tant. Per exemple, quan fan les olimpíades, com que hi han molts esports i competicions no es pot veure tot; llavors només miro els que a mi m’agraden més, o sigui l’atletisme, que miro quasi totes les proves, rem, vela, natació… la veritat és que hi ha pocs esports de les olimpíades que no em facin el pes. Però n’hi ha que si que els odio de veritat. Per exemple, l’ halterofília la trobo avorridíssima, perquè només fan que fer força i aixecar pesos pesants. Un que tampoc no m’agrada és el ciclisme, bé, m’agrada però veure-ho per la televisió ho robo una mica pesat.

La veritat és que tots els esports que miro per la televisió els voldria practicar, però no es pot fer. Encara que m’agrada més el bàsquet, sempre m’ha he sigut d’un equip en concret de futbol. Ara soc de l’Espanyol, un equip més aviat dolent, però no “sé” ser de cap equip més. Això és tot sobre els esports.

Si voleu més informació,

LINKS:

 

  

El primer que heu de saber d’aquest apartat és que és molt i molt complex. Endevinareu perquè, i si no, ja us ho dic jo: soc un “SUPERVIATGER”!!! O almenys això és el que vull ser. Als que ens agrada viatjar de la família som jo i el meu pare. La meva mare també hi té afició però no li agrada anar a llocs pobres i subdesenvolupats, perquè pensa que no té gràcia anar-hi a fer el turista... Però el meu pare ja la convencerà, i si no aniré de viatge sol quan sigui gran.

De viatges, però, és estrany que no me’n cansi: viatjo cada any per Nadal, Setmana Santa i durant les vacances. Viatjo cada any i des de que tenia tot just un anyet i cada vegada m’agrada més.Tot i això ( i els grans diuen que soc molt afortunat de tenir 11 anys i haver anat a tants llocs ) no he sortit d’Europa en la meva vida. He anat a França quatre vegades i potser que algunes més però ja no me’n recordo. Vaig anar a Anglaterra dos setmanes quan tenia un any i mig amb els meus cosins; a Irlanda hi vaig anar un any per Setmana Santa amb uns amics. A Escòcia hi vaig anar l’estiu del 2007 i em va agradar molt, a Alemanya, a Italia, a Grècia, a Noruega, a tants llocs que ja ni me’n recordo. Els meus cosins viatgen molt perquè als seus pares els hi agrada molt, són dos i van a l’institut. Però com que nosaltres som tres nens que no tenen més que onze, nou i cinc anys, no podem marxar gaire lluny. De tota manera el meu pare diu que quan la Diana, la petita, tingui sis o set anys, anirem a Mèxic o en un lloc així.

Canviant de costat, la part que per alguns es fa pesada de viatjar: el transport. La veritat és que a mi no m’importa en quin lloc em fiquin ( eh, però sense passar-se gaire, que un te els seus limits ),si m’ofereixen un viatge fiqueu-me un una avioneta de carrega plena de gallines que, si està assegurat un viatge tranquil, jo m’hi fico. Normalment viatjo amb avió. És el més fàcil, segons els meus pares, i jo hi estic d’acord. Agafes un Rianair i te’n vas a qualsevol ciutat europea, Paris, Roma, Lisboa, Londres... A més va bé perquè és super barat. Generalment d’oferta surten a deu euros per persona, o sigui deu per cinc cinquanta, més el bitllet de tornada són cinquanta euros més, per cinc persones et gastes cent euros d’anada i de tornada, i ja està! Jo recomano, si no te’n vols anar una mica més lluny, agafa un Rianair i et surt a compte totalment.

Tornem al tema viatge i parlem del que realment interessa: la sortida en si. Per viatjar has de volguer anar a algun lloc. Hi ha gent que li agrada anar a fer el turista per les platges del carib; altres s’endinsen en una autèntica aventura a través de la selva amazònica.Uns altres s’estimen més no jugar-se-la tant i se’n van amb un guia a disfrutar de les maravelles de la India. Uns viatgen senzillament per guanyar-se la vida, altres ho fan per plaer. Fins i tot hi ha gent que veu el viatge d’un punt de vista deferent del nostre. Ho fan per assolir records o per guanyar-se un títol en el que fan. Hi ha moltes maneres de viatjar. A mi la que m’agrada més és la d’anar per el meu compte a buscar coses boniques. És com he viatjat tota la vida i com continuaré viatjant. A mi m’agrada viatjar a llocs que tinguin un relleu bonic de veure i sobretot una cultura molt rica i diferent de la nostra. La veritat és que a mida que vas viatjant t’adones de que cada país té la seva manera de fer i que almenys en un minim aspecte és diferent del nostre. No m’agrada tant, per això, anar a buscar un lloc on hi hagi molta gent, Com el Japó,per exemple, o a llocs on s’hagi de viatjar molt amb cotxe, perquè aviat se’m fa pesat, sobretot si el paisatge no canvia, com per exemple Australia, que per anar des de Sidney fins a Perth has de travessar tot un desert i a mi això a mi no m’agradaria. Però tothom te els seus gustos i a ningú no se li pot privar d’anar enlloc.

 

Si voleu més informació aneu a aquests links:

 
 
ENRERA