Pare Coll
1r Cicle d'ESO


 
 
                                                                     Premis Englantina

 
1er Premi
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

    Autora: Cristina Marqués
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 


 La meva ciutat

La meva ciutat
no és ni gran ni petita.
Tothom que l’ha trepitjat
repetirà la visita.

La catedral és fascinant
els turistes no ho saben
però quan veuen aquell gegant
arreu del món en parlen.

El barri vell
n’és parada obligada,
i les fotos amb ell
recorden la seva estada.

Té un encant especial
les cases pintades
d’un groc, taronja natural
que semblen embruixades.

Una immensa esplanada
amb arbres centenaris
per una passejada
o escoltar comentaris.

Molts pintors s’han inspirat,
sigui hivern o tardor
i aquí s’han quedat
enamorats de debó.

Aquesta ciutat és la millor
per res del món voldria canviar
i si voleu una opinió,
mai la deixaré d’estimar.

    Cristina Marquès 1r ESO A
    1r premi Englantina
 



 

2on Premi
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Autora:  Estefania Trias
 
 
 
 


 

       Catalunya... una sardana

Quan el sol està ben alt,
a les muntanyes segades
quatre espurnes com la sang
queden gravades en pedra
com homenatge a la terra,
que l’acull cada matí.

Serralades i muntanyes
fan d’escut i de muralla
a la vella tramuntana
i en el fons, ben amagades,
unes valls verdes i planes
i masies ben guardades
per avets, roures i pins.

Roques menjades pel vent,
aigües d’un verd molt intens
platges de sorra daurada
que serveixen de descans
a les barques marineres,
i a la brisa del matí.

Vents de fredor i de calitja,
mestral, garbí, tramuntana,
porten en el seu bressol
les notes d’una sardana,
transportant-les tot joioses
per les terres catalanes.

Una tenora afinada,
un flabiol que desafina,
formen notes i fines
amb un gran orgull
d’una terra, d’una gent,
d’un país, d’una sardana.

Estefania Trias- 2n ESO B (2n premi Englantina)


     3er Premi
 
 
 
 
 
 
 
 

        Autora:  Marta Nogué
 
 
 
 

             GIRONA

La majestuosa Catedral que tota la ciutat pot contemplar
es troba a la vora de l’Onyar.
Sant Feliu tocant a la Catedral
També és un edifici molt alt.
La muralla que envolta tota la ciutat
també és un monument molt singular.
A Girona tenim una tradició molt bona:
fer un petó al cul de la lleona.
Al Barri Vell hi ha uns carrers molt petits
però alhora molt bonics.
Si a les Ribes del Ter vols arribar
per Pedret heu de travessar.
Si vols còrrer i jugar
als jardins de la Devesa pots anar. 

Marta Nogué - 1r. ESO A  (3r premi- Englantina)