SOLEDAT

Mira’m, mira els meus ulls,

digue’m, digues què hi veus,

escolta’m, escolta el meu plor.

Mulla’t de les meves llàgrimes.

És aquest buit d’amor

que em provoca llàgrimes.

És el rebuig de tots

que em fereix l’ànima.

És la foscor del meu món,

que em cega d’oportunitats

i no em deixa veure

més enllà del mal.

Mal d’estar sola!

Trista soledat!

Em priva d’alegria

i jo no puc fer res

per fer-la fora de ma vida.

Trista soledat!