Jocs Florals 2007

CATEGORIA ESO – 1r i 2n PREMI: FLOR NATURAL (poesia) 1r premi TÍTOL: “L’amistat” PSEUDÒNIM: Records CURS: 1r d’ESO A L’AMISTAT A tu, que em vas ajudar, a tu, que amb un somriure em vas consolar. A tu,a qui sempre recordaré... Per la teva il.lusió per la vida. Per la teva vocació per estimar. A tu, amiga meva, a tu record estimat. A tu pensament feliç. A tu que mai oblidaré... Per les bones estones que juntes hem passat. Per l’esperança de tornar-nos a retrobar 2n premi TÍTOL: “A tu…” PSEUDÒNIM: Kiwi CURS: 1r d’ESO A 3r premi TÍTOL: PSEUDÒNIM: CURS: Accèssits -a) “Què vol dir família?” de Montse (1r d’ESO A) b) “Alegria” de Isa (1r d’ESO…) PREMI: ENGLANTINA (poesia) 1r premi TÍTOL: “La meva comarca, el Gironès” PSEUDÒNIM: Granota tropical CURS: 1r d’ESO C LA MEVA COMARCA, EL GIRONÈS La meva comarca és el Gironès, i cada dia me l’estimo més. Per això l’hem de cuidar i respectar, i si cal, també l’hem de restaurar. En el Gironès, no es parla francès, però tampoc anglès. En el Gironès, es parla català, i es menja bacallà, per dinar i sopar. En el Gironès, tenim vinyes de vi, per si cal fer-lo servir, per poder guarir. També pa amb tomàquet, perquè és un folklore català, que s’ha de respectar. Tenim vàries llegendes que, si s’expliquen bé, poden ser perfectes. També tenim varis monuments: a Girona la catedral és com un regal. També tenim botigues, tantes com formigues, però no tantes com a Barcelona, ni a Tarragona. 2n premi TÍTOL: “Girona, la meva ciutat” PSEUDÒNIM: Blau CURS: 1r ESO B 3r premi TÍTOL: “Girona” PSEUDÒNIM: Chocapic CURS: 1r d’ESO A Accèssits -a) “La sardana” de Sidnex (1r d’ESO A) PREMI: VIOLA (poesia) 1r premi TÍTOL: “En record a l’11 M” PSEUDÒNIM: Jualsi CURS: 1r d’ESO C En honor a l’11 M Quan aquell dia, aquelles persones es van despertar, mai haguessin pensat el que els havia de passar. En un tren van pujar, i d’allà no van baixar. Quan les bombes van esclatar, tothom va començar a cridar. Quan els familiars d’aquelles persones es van assabentar, es van posar a plorar, i no paraven de cridar. Nosaltres, els humans, no valorem, no entenem, i no respectem. Per això, per sempre més sofrirem. No sabem la sort que tenim, hi ha persones que es treuen la vida, mentre que d’altres, sempre la necessitaran. Ja pensem en això, abans de fer o dir alguna cosa? Això és un dels nostres defectes, un dels nostres defectes més grans. Tenim moltes virtuts, sí; però també moltes debilitats. Abans de dir, pensa. Abans de fer, raona. Abans d’actuar, pensa i raona. Superat, diverteix-te i sobretot, APREN A ESTIMAR 2n premi TÍTOL: “Per què” PSEUDÒNIM: Kill CURS: 1r d’ESO C 3r premi TÍTOL: “On ets, Déu?” PSEUDÒNIM: Aouatif CURS: 1r d’ESO A PREMI EXTRAORDINARI DE PROSA 1r premi TÍTOL: “Tres pentagrames o mil” PSEUDÒNIM: Pig CURS: 1r d’ESO C 3 PENTAGRAMES O 1.000

Sabeu com es va inventar la música? Us ho agradaria saber? Doncs jo us ho explicaré.

Hi havia una vegada una nota que es deia Do. Ella sempre havia desitjat trobar una nota com ella perquè en el poble que
vivia només hi havia persones i animals.
Un dia, mentres la Do anava passejant pel parc, va sentir un soroll entre els matolls. No es va espantar perquè ella
era molt atrevida. Aixì que tant bon punt ho va sentir, va anar a mirar què hi havia amagat allà darrere. Sabeu què hi
va trobar? Una nota!!! Es deia La i de seguida que es van veure es van fer amigues inseparables.
La nota Do, ja tenia més esperança a trobar altres com elles. Un dia, van tenir una idea meravellosa. Anar a viatjar
per tot el món per buscar altres notes!!! Van anar a l’estació a comprar els bitllets d’avió per anar a... a Canadà!
No us explicaré tot el que va passar perquè sinó no acabaríem mai. El que sí us diré es que ho van pagar amb uns diners
que li havien tocat a la Do en un sorteig.
El dia de marxar...
Estaven una mica nervioses ja que mai havien viatjat en avió i menys tant lluny. Van pujar a l’aeroplà i les hostesses
els hi van donar unes magdalenes amb xocolata i un got de llet amb cola-cao.
Quan van arribar a Canadà, de seguida es va posar mans a la obra però com tenien una mica de son i eren les 19:00h.
es van posar a buscar un lloc on poder dormir.
Van anar a buscar hotels però tots estaven plens i els que no, eren massa cars. Van veure un anunci per carrer que
era aixì:

“LLOGO CASA PER POQUES NITS. Té 2 habitacions, 1 estudi amb sofà llit, menjador, cuina, 1wc i una petita terrassa.
PREU ECONÒMIC! TELÈFON: 987456321”

Van trucar i era veritat que el preu era molt econòmic. Van dormir allà.
El dia següent van matinar molt per anar a buscar una nova amiga. Sabeu què va passar? Al cap de dues hores buscant,
a la fi, van trobar una nota. Es deia Re. Una cosa que crec que no us he dit: cada nota vivia en un pentagrama.
Bé,ja havien dut a terme el que volien fer. Ja podien anar a Cuba. Una vegada més,no us explicaré tot el que va passar
a l’estació. L’avió sortiria al dia següent a les 2:30hores del migdia. Van tornar a fer les maletes. Al dia següent,
van fer-se un entrepà i van anar amb taxi cap a l’estació. Se’l van menjar abans de pujar a l’avió. El viatge va anar
bé però a l’hora d’aterrar hi havia una mica de tramuntana i van tenir uns quants problemes. Pel demés, cap problema
A l’arribar a Cuba, just a l’estació, van trobar una nota!!! Es deia Mi i ella, vivia amb una altre d’aquestes!!!
Tot allò semblava un miracle, la Mi, va convidar a la Do, la La i la Re a casa seva. Així també aprofitarien per
conèixer a l’altre nota. La casa de la Mi era molt bonica. Tenia un pati molt gran. També tenia 2 gossos molt bonics
i 3 gats.

L’altre nota es deia Si i era molt simpàtica. La Do, va veure una cosa al menjador, que no sabia què era. Li va
preguntar a la Mi i aquesta li va respondre que era un instrument. Servia per fer un so molt bonic i agradable. La Mi
li havia posat el nom de “maraques” perquè hi havia un grup de nens al barri, que es deien així.
Aquella nit es van quedar a dormir a casa la Si i la Mi. Al dia següent, les notes estaven decidint a quin país
anirien perquè cada nota volia anar a un de diferent. Al final es van decidir per anar a Nova York. Una vegada allà,
van conèixer a la Fa. Era molt bona nota però algunes vegades emprenyadora. A Nova York van trobar una mena de pal
que bufaves i es sentia un soroll molt tranquil•litzant. Li van posar el nom de “flauta (perquè va ser la primera
cosa que els hi va venir al cap) i travessera (perquè així era com es tocava)”. Ja tenien dos... instruments? La
flauta travessera i les maraques.
Van anar a l’estació però no hi havia bitllets d’avió que sortissin aviat. Tots els vols estaven plens.
Al cap de sis dies...
Els bitllets eren per anar a París. El vol va anar bastant bé però era molt llarg.
A l’arribar a París, van anar a veure la “Torre Eiffel”. Era de nit. Sota
la lluna plena hi havia una cosa de fusta amb unes cordes, que sonaven molt bé, i una altre cosa que també feia
soroll però no sé definir. Tota l’estona feien el mateix soroll.
Al costat de tot això hi havia una nota!!! Es deia Sol i era petita i molt entremaliada. Aquella nit, van fer
bivac en un descampat.
Van estar la Do, la Re, la Mi, la Fa, la Sol, la La i la Si pensant què podrien fer per ajuntar-se totes i que
només hi hagués un pentagrama. Sabeu què van fer? Van ajuntar tots els pentagrames i es van posar de més greu
a més agut. Es sabia per la veu que tenia cada nota però hi havia un problema. La nota Sol, sempre sortia del
pentagrama perquè, aquest, estava obert. Van anar a una botiga i van comprar una clau. La clau es deia “Clau de Sol”
perquè era perquè la Sol no sortís del pentagrama.
Una cosa!!! El que hi havia sota la lluna plena eren dos instruments. L’arpa i el violí.

Totes les notes van continuar viatjant per món per seguir augmentant el pentagrama. Amb els instruments van
formar una orquestra i les notes es posaven davant d’ells i es movien per indicar la melodia.

Així va ser com es va inventar la música.

2n premi TÍTOL: “Un viatge al•lucinant” PSEUDÒNIM: Blue apple CURS: 1r d’ESO C UN VIATGE AL•LUCINANT Us explicaré una història que em va passar quan jo tenia uns 900 anys. Un dia de primavera molt bonic, va caure un meteorit a Catalunya cap a la part de Girona. De cop i volta vaig obrir els ulls i ... on estava? Allò no ho coneixia! Allà tot semblava normal. Em vaig aixecar del terra i li vaig preguntar a una noia a on estava i què hi feia allà. La noia em va dir que estava a Austràlia. Jo, vaig pensar que em devia haver desmaiat quan va caure el meteorit i em vaig encongir i desprès el vent m’havia arrossegat fins allà. Vaig comprovar-ho i era veritat. M’havia encongit!!! Bé, encara que no m’hagués passat, havia de seguir endavant. Vaig decidir anar amb la meva tieta, el meu tiet i el meu cosí que vivien a Granada. Tot allò estava molt bé, tot i que... Com podia saber si estaven vius? I, com arribaria fins allà? Vaig fer una bacaina. Quan em vaig despertar vaig veure un globus d’un nen petit i hi vaig pujar. Quina vista hi havia!!! Allò era magnífic! En un tancar i obrir d’ulls va aparèixer una au. I... va punxar el globus amb el bec! Clar, com és de saber, es va petar i jo vaig caure a sobre una fulla, i sabeu on estava la fulla? Estava a sobre un riu. Concretament al Nil. Ho vaig saber perquè hi havia un cartell que ho deia. Bé, el riu, com també deveu saber, porta molta aigua i jo vaig començar a anar riu avall amb la fulla que em feia de barca. Em vaig posar dreta – ja que quan vaig caure em vaig quedar tombada a la fulla – i vaig fer com si estigués fent surf. Al cap d’unes 36 hores vaig arribar al final del riu. Estava morta de gana! Al costat hi havia una cabana feta de fusta. Jo, volia picar a la porta però... no em veurien, i encara que ho fessin es pensarien que eren al•lucinacions. De cop i volta, vaig sentir una olor molt bona. Era peix cuit!!! Vaig anar seguint el meu olfacte fins que vaig trobar don venia. Estava a uns cinc passos d’una persona normal i corrent però, amb el meu tamany vaig fer-ne trenta-nou. Quan hi vaig arribar, vaig menjar-me un quart d’una sardina que estava al terra. Al cap d’una estona, vaig tornar al final del riu. Vaig fer una migdiada ja que portava gairebé dos dies sense dormir. Normalment, quan vas a un lloc i vols un record, vas a una botiga i tries el que més t’agrada però aquest no va ser el meu cas. Jo, a part que no tenia diners, no arribava al pom de la porta i la dependenta no em va veuria, tampoc podia agafar res ja que tot era més gran que jo. Sabeu què vaig agafar de record? La llavor d’una poma que hi havia allà mig podrida. Després, vaig veure una cosa espectacular, era una balena però no era normal i corrent. Aquell animal parlava! Em va dir: - Hola, què fas aquí? Com és que ets tan petita? Jo, li vaig explicar tota la història amb tota mena de detalls. De tant en tant la balena es submergia a l’aigua per refrescar-se. - Com us digueu?- Li vaig preguntar. - Em diuen “Diver” perquè sóc molt divertida però...- em va dir. - Em podria ajudar a pensar alguna cosa per poder arribar a Granada? - Sí, es clar. Totes dues ens vam posar a pensar però no se’ns ocorria res. Al cap d’una bona estona, la balena va dir: - Ja tinc la solució! - Quina és? Va digui-m’ho si us plau- vaig dir-li. - No em parlis de vostè si us plau, que semblo una velleta.-va contestar– Bé, he pensat que si tu vols pots pujar a sobre el xorro que trec jo d’aigua. Vull dir, jo et portaria fins a la costa i després... ja ho veurem! Així va ser. Vam emprendre el viatge i la Diver em va presentar a la seva família. El seu pare es deia Ore-ull-na-bo però tothom li deia Cara la seva mare es deia Extra, la seva germana es deia Caixa però li deien Caixeta de Música (ja que era molt petita) i ella, en veritat es deia Coret. Allò tenia un misteri que jo vaig trobar però no os ho explicaré fins... Bé, quan estaven travessant la mar Mediterrània vaig veure una família de dofins. Que bonic era! Jo havia pensat en quan havia travessat el riu Nil. Sabeu que vaig fer? Vaig agafar un cistell que m’havia trobat a prop de la casa abans de marxar i hi havia posat un tros de sardina que havia sobrat dels homes. Jo pensava: “ Si m’ho menjo ara que tinc una mica de gana, i desprès en vull més? Millor que m’ho guardi per quan en tingui molta.” Al cap de poques hores m’ho vaig menjar. La Diver o Coret (com li vulgueu dir) no en va voler ja que ella no li agradava el peix cuit. Al cap d’uns dos dies vam arribar a la costa d’Andalusia. Molt a prop hi havia una barca. - Puja a la barca i ves fins a la platja. Jo no em puc acostar més. – em va dir. - Moltes gràcies per tot, amiga meva.- li vaig dir.- dóna-li records a la teva família. Diver una cosa si ajuntes els noms de tota la teva família fan un cos. Vull dir: el teu pare és la Cara, la teva mare es diu Extra o sigui les extremitats, la teva germana el tronc i tu el cor perquè portes la felicitat. - Tens tota la raó. Això vol dir que tots formem un i que per molt mal que ens fem mai ens separarem. Bé, no m’agraden gaire els acomiadaments. Millor que ens afanyem si no encara em descobriran. Adéu amiga! - Adéu! Espero que ens tornem a veure! Vaig pujar a la barca i quan vaig arribar a la sorra vaig notar com alguna cosa m’agafava. Estava a sobre de la mà d’algú! - Mira mama!- va dir un nen petit.- És la cosina Ariadna! Quina alegria! Era el meu cosí. Amb el que jo volia anar! De cop i volta vaig sentir un despertador. Oh! Tot havia estat un somni! Tot hi que vaig perdre a una part de la família va ser “Un viatge al•lucinant”. 3r premi TÍTOL: “Gespa verda I humida” PSEUDÒNIM: Patates CURS: 2n d’ESO … Accèssits -a) “L’amistat que perdura” de La Nas (2n d’ESO A) b) “Un tema per escollir” de Crema (en d’ESO B)