LA PAU I LA GUERRA
La paraula Pau, és una paraula senzilla de tres lletres
que costa molt poc d’escriure però sovint costa de
sentir. Jesús n’era conscient, per això ens ho recorda
en moltes ocasions. Jesús sap que els sentiments dels
homes són moltes vegades confosos i barrejats, però ens
diu que amb confiança podem obtenir Pau.
D’aquesta
manera ens fa adonar que la Pau, cal obtenir-la
individualment primer. Cada persona malgrat viure
adversitats ha de tenir fe en Jesús i obtenir aquesta
Pau interna; que una vegada es té, es transmet als
altres, a tot el món. Per què no és el món que cal
canviar, sinó les persones. Transmetre Pau vol dir
encomanar als altres un valor que tots portem a dintre
si creiem amb la humanitat, tal com Jesús va fer durant
la seva vida: viure en Pau i donar Pau a tots els homes.
Aquest valor es té quan es respecten les altres
persones. Quan ningú és més que ningú, quan tots
sabem que són fills de Déu, i que Déu ens estima a
tots per igual.
La guerra, paraula contrària a la pau, crec que és
quan no hi ha aquest respecte per l’altra, quan és
considera més important una causa, que el respecte;
una causa, que la vida d’un ésser humà. En aquest
moment és quan s’entra en un conflicte i quan es perd
l’equilibri, eliminant per complert la Pau. De la
mateixa manera que la Guerra comença en la ment de
l’home, la Pau també. Per això cal sembrar-la i
transmetre-la a tots els que ens envolten i
encomanar-la a tots aquells que comparteixen la
vida diària.
Si nosaltres estem en discòrdia amb nosaltres
mateixos, no farem més que fer sortir la guerra
que portem a dintre, cap a fora i sense adonar-nos
perdrem el més valuós que tenim: “nosaltres mateixos”.
Tenir Pau en el nostre interior és donar el nostre cor
als altres i, Jesús ens ajuda a serenar el nostre cor
perquè ell sap que el món no ho pot fer.
No cal oblidar que per obtenir aquesta Pau, per
mantenir-la, ens cal estimar les coses senzilles:
l’alegria, la satisfacció, l’enteniment, perquè són
aquestes les coses importants, i són aquestes les
que ens ajuden a ser portadors de Pau en la societat
que ens ha tocat viure.
Les persones necessitem estimar i sentir-nos estimats.
Necessitem confiar, i aquesta confiança ens fa sentir
Pau en el nostre cor i no en el nostre cap; ja que la
felicitat i la Pau es donen la mà i cal sentir-les,
no pensar-les. És quan trobem el nostre cor asserenat
quan sentim aquest sentiment d’alegria que sembla que
soni una música molt familiar i la satisfacció de viure.
De mirar al cel i donar gràcies.
La Pau doncs no es pot explicar, la Pau cal sentir-la
i molt endins. Sols així es pot transmetre aquesta Pau,
com un somriure que sorgeix d’un lloc molt intern de
nosaltres mateixos i que omple la nostra vida de
gratitud.
 |
TORNAR |