En acabar algunes persones va preferir anar a jugar afutbol, d'altres anar a passejar, i d'altres amb les quals jo m'incloc preferien posar-se a contemplar les belles persones que feien que el paisatge de Girona fos més "MACU".
Els alumnes de 3r i 4t d'ESO van sortir de col·legi acompanyats per dos grans professors i també amb un autocar de la marca GIRONABUS que estava força bé.
Quan vam arribar a l'universitat l'autobús no va tenir millor lloc per aparcar que just al costat d'uns contenidors d'escombraries que, bona olor no feien.Després de passar el primer incident ens vam embarcar pel llarg camí que anava de l'autocar a la universitat. Un cop dins vam pujar cap a l'aula on ens disposavem a fer la prova. Mireu si són desconfiats que ens van posar alumnes intercalats per tal de que no ens copiessim les respostes. Al damunt de cada taula hi havia un bolígraf de marca CANGUR que a més d'un se li va trencar. La pela és la Pela, no hi havia pressupost per comprar uns bolis de millor qualitat.
|
|
Tots estavem una mica nerviosets tot s'ha de dir... Però a algú se li va ocórrer passar llista per veure si faltava algú. Però no, no va faltar ningú, al contrari sobrava una persona. Aquesta era en XXX que s'havia fet l'espavilat i havia vingut sense pagar. Seguim, ens van explicar el funcionamet de l'examen i vam començar. Les primeres preguntes eren fàcils però a mesura que avançavem les darreres s'anaven fent més complicades. Vam arribar a un punt que no sabia la resposta ni el que es va inventar el problema. En la foto de l'esquerra tothom va fer veure que estava tant concentrat en la prova que no va veure com feien la foto. Però per els ulls d'un expert es pot comprovar que tothom està amb naturalitat exepte dues persones... Bé és igual això són figues d'un altre paner. A tothom li va semblar bé fer la prova i sobretot sabent que el guanyador s'enduia un premi, i tothom tindria un obsequi. En acabar la prova et donaven l'esperat obsequi. Era un fantàstic pin quadrat amb el logotip del cangur, estétic i elegant; el qual jo encara porto clavat en un racó de la motxilla. En acabar algunes persones va preferir anar a jugar afutbol, d'altres anar a passejar, i d'altres amb les quals jo m'incloc preferien posar-se a contemplar les belles persones que feien que el paisatge de Girona fos més "MACU". |