|
| Un cop dins l'aula vam poder observar que a cada taula, en files de tres en tres hi havia a sobre un paper de color groc per als de 3r d'ESO, de color blau per els de 4t, i de color rosa per els de Batxillerat. Aquets papers eren els examens que habiem d'omplir. Abans de tot una senyora, professora d'algun centre ens va explicar com funcionava l'examen i que disposavem d'una hora i quart per completar l'examen, (temps insuficient, es clar) i que en acabar ens donarien un pin del cangur i una carpeta de la uNi (el que no saben els professors és que si algú et veu am el pin del cangur a la maleta la teva reputació cau en picat, si no és el cas de que et piquen, per llest) en fi no se li pot fer un lleig en aquella pobre dona. Quan la dona va acabar de parlar en Tevi va haver de posar el seu matís a l'explicació amb la seva veu greu que el caracteritza (la mà a la butxaca hi era, què us pensaveu). Comença l'examen a la sala es va sentir un "nyiiiiii" (volen dir que aquest examen no el sap fer ni Déu) però vam començar a fer-lo. (Abans habiem pactat de que qui sortis l'últim de fer l'exmen s'emportava una mosca) i així va ser. Les primeres preguntes valien 3 pounts les segones en valien 4 i les últimes en valien 5. Ens van asseure de tal manera que no poguéssim estar al costat d'algú que tingués el mateix examen. Mal fet, (entre examens de diferents cursos hi havien preguntes iguals, de tal manera que era fàcil fer una ullada a la resposta del del cantó, ho dic per experiència ;) ). En tot això el fotògraf Tevi fent fotos a la gent, (que feia cara d'estar pensant). El temps s'ens va fer curt i la meitat de les respostes estaven inventades a causa de la manca de temps. En sortir tothom deia gràcies a la noia que et donava la carpeta de la uNi i gràcies a l'home que repartia els pins. Vam sortir de l'aula. Vam esperar a l'última persona que marxés en fer l'examen i vam fer la promesa mosca (mosca especial edition, cangur '05). En acabar vam poder anar al lavabo, un luxe, net i polit com no esperava trobar-me'l. VAm anar a esmorzar un "crusan" i un suc de pinya o de préssec, no gaire però no es podia demanar més. Vam estar una estona fent petar la xerrada fins que a la nostra estimada professora va tenir la idea de marxar. VAm anar a un lloc amb herba i com que teniem la pilota de futbol vam aprofitar per jugar una mica. (el lloc triat era impossible per poder jugar bé). Vam marxar amb autobus i per sort, aquest any ens va recollir separats dels contenidors d'escombraries. Ens habiem perdut tot el matí.
|