Pedagog i mestre empordanès de començament de segle. Va néixer a La Bisbal d´Empordà el dia 17 de juliol de 1.875.
Començà a fer de mestre el 9 d´Abril de 1.902 a Manacor (Mallorca). Després, actuà a Castelló d’Empúries 3 anys, a Palafrugell 10 anys, a La Bisbal 7 anys i a Barcelona 15 anys. En total, trenta-set anys de dedicació a l´escola, en els que va gaudir d´un enorme prestigi guanyat a pols en totes les escoles on va exercir.
L´1 d´Agost de 1.907 arribà a Palafrugell per prendre possessió de l´escola pública unitària núm.2, a l´actual carrer Torres Jonama.
A Palafrugell, igual que a Castellò d´Empúries, aconseguí que l´ensenyament fos totalment gratuït mitjançant un conveni amb l´Ajuntament.
El 1.910 dugué a terme un projecte ambiciós: la creació d´una Casa de Cultura, embrió de l´Ateneu Palafrugellenc.
Organitzà un "Centre Escolar" per a realitzar excursions, festes escolars, practicar el futbol i amb una biblioteca sostinguda amb les aportacions setmanals dels alumnes. Volia acostumar els seus alumnes a viure en societat i fer-los homes i dones de profit.
A La Bisbal moriren la seva muller, Carme Torrent (1918) i la seva filla Pietat (1919). Aquesta, tenia 15 anys i estudiava Magisteri. Foren dos cops molt forts.
L’any 1920 es casava per segona vegada, per a donar una mare al seu fill Pere de 10 anys, amb Adela Trayter, parvulista i també una enamorada de l’escola.
Acabada la guerra civil fou sancionat, junt amb la seva muller, per la seva catalanitat. Barceló i Matas fou separat injustament del seu càrrec i se l´obligà a una jubilació prematura.
A partir de 1939, es dedicà a la poesia i arribà a publicar diferents llibres.
Tenia 88 anys quan va morir a Barcelona el 8 de març de 1964.
L’escriptor Josep Pla va escriure sobre ell: "Fou un mestre d’una gran eficàcia, el creador del Palafrugell de la meva generació, un home que ha deixat un record vivíssim i admirable."
Un contemporani seu, Jou i Olió, el 1912 va dir d’ell: "Barceló i Matas, l’eixerit mestre de Palafrugell, té fama d’il·lustrat i entusiasta. En l’amic empordanès brillen una gran cultura general, una preciosa orientació pedagògica, unes remarcables qualitats de poeta en el vers i en el dibuix. Però el que imprimeix personalitat a en Barceló és el seu amor al treball de mestre."
