Llegenda de Sant Jordi

Sant Jordi, patró de Catalunya


ant Jordi va ser un militar romà i cristià. Per tal de no abandonar les seves creences, va ser martiritzat en temps de l'emperador romà Dioclecià, cap a l'any 303. Una de les llegendes atribuïdes a Sant Jordi, i que en poc temps va ser la més popular, explica que un drac tenia atemorits els habitants d'una vila. Per calmar-lo, calia donar-li un be i una donzella, que era elegida a l'atzar. Un dia li va tocar a la filla del rei, que va ser duta davant del drac. Sant Jordi la va alliberar miraculosament i va vèncer el drac. La donzella, el rei i tot el poble es van convertir a la fe de Crist.

Els reis catalans mostraven sovint la seva devoció a Sant Jordi i demanaven el seu auxili per combatre els infidels. En aquell temps, països tan diversos com Geòrgia, Anglaterra, Grècia i Catalunya van escollir Sant Jordi per patró.
La Generalitat de Catalunya va ser la principal impulsora d'aquesta devoció. Les Corts reunides a Barcelona van acordar construir la capella del Palau de la Generalitat, dedicada a Sant Jordi. El 1456, el dia de Sant Jordi va ser declarat festa a la ciutat de Barcelona.

A la fi del segle XIX, Sant Jordi es va convertir en símbol catalanista. La seva lluita amb el drac, per alliberar la donzella, simbolitza la lliuta de Catalunya per la seva llibertat. El dia de Sant Jordi també es fa la tradicional Fira de les Roses, que se celebra des del segle XV. L'any 1926 s'hi va sumar l'anomenat Dia del Llibre, una festivitat que ha arrelat plenament arreu de Catalunya, que en el seu origen era destinada a commemorar la mort de Cervantes.
La Creu de Sant Jordi, que pren el nom i el símbol del patró de Catalunya, és una de les màximes distincions que atorga el Govern de la Generalitat.


Oració al senyor Sant Jordi

Senyor sant Jordi,
patró
cavaller sense por,
guarda'ns sempre
del crim
de la guerra civil.
Allibera'ns dels nostres
pecats
d'avarícia i enveja,
del drac
de la ira i de l'odi
 entre germans,
de tot altre mal.
Ajuda'ns a merèixer
la pau
i salva la parla
de la gent
catalana.
Amén
/.../

Salvador Espriu