La Televisió

 

La televisió (abreujat TV) és un sistema de telecomunicació per a l'emissió i per a la recepció de sons i d'imatges en moviment a distància. El terme també ha acabat referint-se a tots els aspectes de la programació televisiva. Laparaula "televisió" és un mot híbrid, provinent del grec i del llatí. "Tele-" en grec antic vol dir "lluny", mentre que "-visió" ve del llatí "visió", que significa "veure" o "vista".

La televisió comercial va començar als anys 30. Des de llavors, la tele ha esdevingut un dels electrodomèstics més comuns arreu. Els anys 70 aparegueren els primers aparells de video, que permetien enregistrar el continguts de la TV. Com les cintes VHS i més tard el DVD. El fet televisiu ha esdevingut sinònimde cultura post moderna.

L'aparell usat per rebre la televisió és el televisor. Internament té múltiples circuits electrònics, incloent-ne els que sintonitzen i descodifiquen el senyal. A l'aparell mancat d'aquests circuits se l'anomena monitor, en lloc de televisor. Apart de la televisió analògica tradicional, alguns televisors estan dissenyats per rebre diferents senyals i formats, com un circuit tancat de TV (CCTV), televisió digital, o televisió d'alta definició (HDTV).
Taula de continguts
[amaga]

* 1 Història
o 1.1 Fets rellevants
* 2 Gèneres televisius
* 3 Formes de recepció
* 4 Cadenes i canals de televisió
o 4.1 Canals de televisió
o 4.2 Cadenes de televisió
* 5 Pàgines relacionades
* 6 Enllaços externs

Història

Paul Gottlieb Nipkow va proposar i patentar el primer sistema electromecànic de televisió el 1884.

A. A. Campbell Swinton va escriure una carta a la revista Nature el 18 de juny de 1908 descrivint el seu concepte de televisió electrònica utilitzant el tub de raigs catòdics inventat per Karl Ferdinand Braun.

Un sistema semi-mecànic de televisió analògica va ser exhibit per primera vegada a Londres el febrer de 1924 per John Logie Baird i imatges en moviment per Baird el 30 d'octubre de 1925. La primera retransmissió a llarga distància de televisió pública es va fer des de la ciutat de Washington a Nova York el 7 d'abril de 1927. La imatge mostrada va ser la del Secretari nord-americà de Comerç Herbert Hoover. Un sistema completament electrònic va ser presentat per Philo Taylor Farnsworth a la tardor de 1927.

Fets rellevants
Control remot de una televisió thompson
Càmera de televisió

* 1860 : Primera transmissió d'imatges (fixes) per vegi elèctric efectuada per Caselli amb un aparell batejat pantelegrafic.

* 1884 : L'alemany Paul Nipkov inventa el Disc de Nipkov. Aquest sistema d'anàlisi de la imatge era basat en un disc perforat girant a 25 torres per segon. Cada forat, al nombre de 30 a 200, és col·locat a una distància decreixent del centre, el que permet analitzar la imatge línia per línia. La imatge és llavors composta de tantes línies com el disc és perforat de forats.

* Una cèl·lula fotoelèctrica recupera la llum que passa pels forats del disc per transformar-la en senyal elèctric;
* A la recepció, un sistema idèntic, un tub en el neó que reemplaça la cèl·lula fotoelèctrica i un disc girant a la mateixa velocitat restitueix les imatges.

Però són els progressos en electrònica que permetran la transmissió d'imatges de qualitat.

* 1905 : Invenció per Lee de Forest del primer tub electrònic, el tríode, dispositiu amplificador a la base de tot circuit electrònic sofisticat.

* 1907 : El rus Boris Rosing inventa el tub catòdic, que permet anunciar una imatge per l'escombrada d'un feix d'electrons sobre una superfície fosforescent.

* 1923 : El rus Wladimir Kosma Zworykin inventa l'iconoscopi. Es tracta del primer analitzador d'imatge electrònica que permet una alta definició. Aquesta classe de captador ha estat utilitzat fins a la generalització del captador CCD.

* 1926 : el 26 de gener, l'Esbajocaves John Logie Baird efectua la primera demostració pública de televisió en una botiga de Londres utilitzant un captador per disc de Nipkov. La definició és de 30 línies i la imatge mesura 3,8 sobre 5 centímetres. L'inventor escocès havia acabat els seus treballs al seu laboratori l'octubre de 1925.

* 1928 : John Logie Baird efectua les primeres proves de televisió en color.

* 1929 : Primeres emissions regulars de televisió a Anglaterra.

* 1930 : Primeres emissions regulars de televisió a Alemanya sobre 30 línies.

* 1934 : Hi ha 400 a 500 receptors de televisió a França.

* 1935 : Primera emissió en 180 línies des de la torre Eiffel.

* 1936 : Primer receptor de televisió a tub catòdic.

* 1937 : Emissions regulars de televisió des de la torre Eiffel.

* 1938 : Emissions en 445 línies des de la Torre Eiffel.

* 1944 : Primer sistema experimental de televisió en color.

* 1948 : Començament de les emissions en 819 línies des de la torre Eiffel.

* 1951 : Primera emissió de televisió en color públic a Nova York en NTSC.

* 1954 : Primer receptor de televisió color El «CT-100», sortit el 25 de març de 1954 dels tallers de RCA i dotat d'una pantalla de 30 cm.

* 1956 : Primers aparells professionals de gravació de vídeo.

* Comencen les emissions de Televisió Espanyola.

* 1962 : Llançament del satèl·lit Telstar 1 permetent retransmissions TV transatlàntiques.

* 1965 : Primeres emissions de televisió a Tunísia.

* 1967 : Primeres emissions de televisió en color SECAM a França.

* 1976 : Primers magnetoscopis a cassets.

* 1977 : Experimentacions del sistema de teletext Antiope.

* 1978 : Succeïda dels magnetoscopis a França.

* 1980 : Creació de la norma MAC pels britànics.

* 1983 : 10 de setembre: Primera emissió de TV3.

* 1989 : Adopció del format d'imatge 16/9.

* S'aprova la llei de televisió privada a Espanya i s'atorguen tres llicències: una per a Telecinco, una per a Antena 3 i una per a Canal Plus.
* Primera emissió de Canal 9.

* 1990 : Primers receptors D2-MAC per al gran públic.

* 1991 : Difusió dels JO d'Albertville en HD-MAC.

* 1993 : Primer ram de TV digital per satèl·lit als EUA.

* 1996 : Televisió digital per satèl·lit a França.

* 2000 : Entra en funcionament la primera plataforma comercial de TDT a Espanya Quiero TV

* 2002 : Tv3 emet en TDT, la primera cadena pública de l'estat espanyol que emet en en TDT a més de l'analògic
* 2004 : Televisió digital per ADSL.

* 2005 : Funcionament de la Televisió digital terrestre (TDT) a França.

* El 31 de març de 2005 : Un 35 % de la població francesa és coberta.
* Primera emissió d'IB3.

Gèneres televisius

Article principal: Gènere (televisió)

Els gèneres televisius inclouen un ampli ventall de programes que entretenen, informen i eduquen els espectadors. Els gèneres més cars de produir normalment són els drames i les minisèries dramàtiques. Tot i així, altres gèneres com els Westerns històrics també poden tenir alts costs de producció.

De gèneres populars d'entreteniment orientats a l'acció hi ha les sèries policials, de crim, de detectius, d'horror, o thrillers. No orientades a l'acció hi podem trobar les sèries mèdiques. La ciència-ficció pot ser d'acció o dramàtic, depenent de si emfatitzen les qüestions filosòfiques o les aventures. La comèdia és un gènere popular que inclou la comèdia de situació (sitcom) i els shows animats per a població adulta com ara Family Guy.

Altres: Telenotícies, dibuixos animats, Info show, Talk show, Meta-televisió, Reality show,Programa de debats, Programa infantil, Programa d'entrevistes, Programa del cor, Late Show, Concursos, Televisió educativa.

Formes de recepció
Torre de televisió terrestre

La primera televisió en desenvolupar-se fou l'analògica, primer en blanc i negre i després en color. Hi ha varis formats per representar el color, desenvolupats per diferents països i que s'usen en funció de cada continent: el PAL, el SECAM i el NTSC. Una vegada s'ha codificat la informació en color, aquesta es modula sobre una ona portadora amb diferent freqüència segons el canal, però sempre dins el rang UHF o VHF de l'espectre electromagnètic. Després el senyal transmet per una antena.

Més tard es desenvolupà la televisió digital, que mitjançant estàndards de video com MPEG-2 comprimeixen la informació aprofitant així ample de banda i permetent més canals i noves funcionalitats en un mateix espai radio-elèctric. Hi ha varies maneres de rebre televisió digital: de forma terrestre com anteriorment amb l'analògica (Televisió digital terrestre o TDT), via satèl·lit, o tot i que menys popular a Catalunya, via cable.

Formes més noves de rebre continguts multimèdia són el IPTV a través d'internet, com serien Imagenio de la companyia Telefónica.

Algunes àrees d'investigació són la televisió en 3D, com ara el sistema Free viewpoint television.

 

Canals de televisió

A Europa i a parts de Amèrica, no és així als EUA, la televisió es defineix com un servei públic i té el monopoli de la seva gestió i producció a l'Estat o a les institucions educatives com lesuniversitats. Als EUA des dels seus inicis es va definir com una empresa particula.