La rateta que escombrava la escaleta                                        Carnestoltes 05 


Vet aquí que una vegada hi havia una Rateta que escombrava l’escaleta.
I tot d’una va trobar-hi un dineret, i va dir:
-Què en faré, què no en faré del dineret? I anava rumiant...

-Si em compro avellanetes em cauran les dentetes, si em compro pinyonets em faran mal els queixalets, què en faré?...

-Ah! Ja sé! Em compraré… un llacet de color rosa, me’l posaré a la cueta, per veure si trobo un bon maridet.

I així, tota mudada, va sortir al balcó.
Quan era al balcó, va passar un gos i el gos li va dir:

-Rateta, rateta, tu que ets tan boniqueta i jo que sóc tan bon fadrí, que et voldries casar amb mi?

-Perquè jo ho pugui saber, a veure quina veu feu?

Ai no, no, no m’agradeu amb aquesta trista veu.




Després va passar una granota i la granota li va dir:
-Rateta, rateta, tu que ets tan boniqueta i jo que sóc tan bon fadrí, que et voldries casar amb mi?
-Perquè jo ho pugui saber, a veure quina veu feu?


-Ai no, no, no m’agradeu amb aquesta rogallosa veu.

Al cap d’una estona va passar un porquet i en veure la Rateta abocada
al balcó li va dir:
-Rateta, rateta, tu que ets tan boniqueta i jo que sóc tan bon fadrí, que et voldries casar amb mi?
-Perquè jo ho pugui saber, a veure quina veu feu?

Ai no, no, no m’agradeu amb aquesta ronca veu
I després va arribar un ànec molt polit i en veure la rateta li va dir:

-Rateta, rateta, tu que ets tan boniqueta i jo que sóc tan bon fadrí, que et voldries casar amb mi?

-Perquè jo ho pugui saber, a veure quina veu feu?
Ai no, no, no m’agradeu amb aquesta fosca veu.


Passava aleshores un gall molt presumit i quan ve veure la Rateta tan presumida, li va dir:

-Rateta, rateta, tu que ets tan boniqueta i jo que sóc tan bon fadrí, que et voldries casar amb mi?

-Perquè jo ho pugui saber, a veure quina veu feu?


-Ai no, no, que em despertaríeu cada matí.
I heus aquí que passa un gat polit i clenxinat i en veure la Rateta tan
bonica, li va dir:

-Rateta, rateta, tu que ets tan boniqueta i jo que sóc tan bon fadrí, que et voldries casar amb mi?

-Perquè jo ho pugui saber, a veure quina veu feu?

-Ai si, si, que m’agradeu amb aquesta fina veu.

I així va ser com el gat va entrar a casa de la rateta. I es van casar.
  


La rateta tenia l’olla posada al foc, però com que era molt petita no arribava a remenar-la, Per això va demanar al gat:
-Ai marit, maridet meu, a veure si m’ajudeu.

Però el gat que li agradava tant i tant, que se la volia menjar, la volia empènyer cap dins de l’olla, així és que la Rateta en veure-ho s’escapà a corre-cuita, cames ajudeu-me, i el gat es va posar a perseguir-la.

I vet aquí que des d’aleshores que els gats encara persegueixen a les rates.
I vet aquí un gat i una rata i aquest conte ja s’acaba. I vet aquí una rata i un gat i aquest conte ja s’ha acabat. I esperem que us hagi agradat!