Fa molt de temps, en un bosc on vivien molts animals, hi havia un cargol a qui li agradava molt anar a passejar. Cada dia quan sortia de l’escola feia llargues passejades fins arribar a casa per poder contemplar allò que més li agradava al món: el Sol. Sempre voltava i voltava fins que el sol s’amagava; però, per on s’amagava? I... per on sortia el sol? Aquestes preguntes el tenien molt encuriosit...

CARGOL: - Cada dia surt i se’n va. On es deu ficar? Segur que s’amaga en un forat! – va pensar el cargolet- I jo vull veure el forat per on surt el sol! Em sembla que demà hi aniré!

I dit i fet! Com que l’endemà era dissabte i el cargol no havia d’anar a l’escola va pensar que faria una excursió per anar a veure el forat per on sortia el sol. Es va llevar i va sortir de casa. Xino-xano, va emprendre el llarg camí. Però quan feia una estona que caminava, li va agafar un mal de panxa molt gran.

CARGOL: -Ai, ai! Quin mal de panxa que tinc! Què faré ara?

I el cargol tot trist es va posar a plorar. Sort en va tenir que parava atenció a l’escola i es va recordar d’una cosa que els havia explicat la mestra.

CARGOL: - La senyoreta va dir ahir que hi havia una herba que curava el mal de panxa... Com es deia?? Ja ho sé! L’herba de poniol!

I havent pensat això va decidir de buscar-la per fer-se’n una bona sopa. Es va eixugar les llàgrimes i es va posar a buscar-la per tot arreu fins que la va trobar.

CARGOL: - Ja la tinc! Que bé!

La va agafar i la va estirar i estirar, però no la podia arrencar. Ho va intentar un parell de vegades, perquè a l’escola sempre li havien dit que les coses s’han d’intentar, que sinó no s’aprèn a fer-les; però de cap de les maneres la va poder arrencar; i per això es va posar molt trist. ( els cargols ploren)

Un ànec (P4) va passar per allà i en sentir-lo que plorava li va preguntar:

ÀNEC: - Per què estàs tan trist cargol?
CARGOL: - Ai, ànec, tinc molt mal de panxa. Vull fer una sopa amb aquesta herba de poniol i no la puc arrencar.
ÀNEC: - No et preocupis, jo t’ajudaré.

L’ànec va agafar el cargol i el cargol va agafar l’herba, (tots dos animals estiren) però per més que van estirar no la van poder arrencar.

Una girafa (P3) amb el coll ben llarg els va sentir i va preguntar què feien.

ÀNEC: -Volem fer una sopa amb l’herba de poniol però no la podem arrencar.
GIRAFA: -No us preocupeu, que jo us ajudaré.

I la girafa va agafar l’ànec, l’ànec va agafar el cargol i el cargol va agafar l’herba (tots ells estiren), però per més que van estirar, no la van poder arrencar.

Una vaca (2anys) amb la cua molt llarga els va sentir i va preguntar què feien:

m!

GIRAFA: - Volem fer una sopa amb aquesta herba de poniol, però no la podem arrencar.
VACA: - No patiu, que jo, us ajudaré!

I si, si! La vaca va agafar la girafa, la girafa va agafar l’ànec, l’ànec va agafar el cargol, i el cargol va agafar l’herba. Però, per més que van estirar i estirar, tampoc la van poder arrencar.

Un gat (1any) que passejava tranquil•lament per allà remenant la cua va sentir aquell xibarri i els va preguntar què feien:

VACA: -Volem fer una sopa amb l’herba de poniol però no la podem arrencar.
GAT: -No patiu pas! Segur que si us ajudo, ho aconseguire

I el gat va agafar la vaca, la vaca va agafar la girafa, la girafa va agafar l’ànec, l’ànec va agafar el cargol, el cargol va agafar l’herba i tots van començar a estirar.

CARGOL: -Va! Que ja s’arrenca!

Però tampoc aquesta vegada ho van poder aconseguir.

Al cap d’una estona va aparèixer un conill (lactants) fent saltironets per allà, i quan els va trobar, els va preguntar què feien:

GAT: - estem intentant arrencar aquesta herba de poniol però no podem.
CONILL: -Segur que amb la meva ajuda acabarem la feina.

I si, si! Tots junts s’hi van posar. El conill va agafar el gat, el gat va agafar la vaca, la vaca va agafar la girafa, la girafa va agafar l’ànec, l’ànec va agafar el cargol, el cargol va agafar l’herba i van començar a estirar ben fort. No us penseu que no hi van estar estona, i estona estirant; i de tant fort que van estirar, van caure tots de cul a terra amb l’herba de poniol a les mans!
El cargol es va posar molt content perquè ja tenia la seva herba de poniol. La va deixar olorar als seus nous amics i en va fer una sopa per convidar-los a tots.