HISTÒRIA DE LA CONGREGACIÓ DE L’ANUNCIATA

La Congregació de l’Anunciata va ser fundada l’any 1856 pel Beat Francesc Coll.

 BREU RESUM DE LA SEVA VIDA:

 El 18 de maig de 1812, Francesc Coll neix a Gombrèn (poble de la comarca del Ripollès).

El 1822, amb 10 anys, ingressa al seminari de Vic.

Durant molts anys va fer de missioner infatigable, era un gran apòstol del rosari. En els seus recorreguts apostòlics anava comprovant l’abandonament de l’educació religiosa i cultural a les zones rurals.

                                            

Era un temps on tenir fills no era l’objectiu en si mateix, sinó que era la manera més “natural” d’obtenir mà d’obra per poder fer feina. En aquest entorn, entengué com ningú més, que l’educació de la mainada, especialment de les nenes com a nucli de les futures famílies, il·luminada per la Paraula de Déu, era el camí per aconseguir que aquella gent austera i esforçada, assolís una VIDA PLENA on ESPERANÇA i FELICITAT no fossin un impossible.

I, efectivament, el 15 d’agost de 1856 fundà a Vic la Congregació de les Dominiques de l’Anunciata, dedicada a l’educació de l’infància i joventut, sobretot en pobles abandonats.

Quan ell va morir, el 2 d’abril de 1875 ( amb 62 anys), tenia més de 300 religioses i gairebé 50 cases obertes. Tal com volia el seu fundador, el Beat Francesc Coll, l’Anunciata es va anar estenent pel món i avui és present en 20 països de diverses cultures, pertanyents a quatre continents: Europa, Amèrica, Àfrica i Àsia. El dia 29 d’abril de 1979, 104 anys després de morir, fou beatificat pel Papa Joan Pau II a Roma.

 

 

PRESÈNCIA A SALT
 

A finals del segle XIX, Salt va experimentar un notable creixement industrial, aprofitant el curs de la Sèquia Monar.
S’instal·laren diverses fàbriques tèxtils que van atraure gent dels pobles de la comarca i de Girona.
L’educació de les noies era precària degut a les nombroses hores de treball a les fàbriques. Aquesta circumstància propicia que el 1r. de Gener de 1892 tingui lloc la fundació de la casa col·legi de Salt, al principi amb unes 130 alumnes.
Només dos anys després, els locals del centre esdevenen insuficients i inadequats i el bisbat cedeix una part de l’horta parroquial de Salt per tal d’ubicar-hi la nova escola, que és
 l’emplaçament actual.

   (La Farga, revista de Salt nª127)