(Proposar tasques que s’han de
resoldre a nivell de grup.)
Motiu:
El treball d’equip és interessant en qualsevol aprenentatge que
fem. Per exemple, a l’aula podem
fer problemes de matemàtiques per grups
i això enriqueix tant als qui despunten en la matèria com als que hi tenen més
dificultat. Al pati o al pavelló podrem
fer el mateix amb la condició de conèixer bé els alumnes i saber les
limitacions de cada grup i del material i entorn que tenim.
El treball en equip ens permetrà passar del “jo” al “nosaltres”. Els jocs cooperatius estan especialment
dissenyats per això.
Alguns jocs cooperatius es fan
dins d’un sol equip; en altres
s’enfronten dos equips però la col·laboració entre els components és
absolutament necessària. És interessant, en la mesura del possible, que mai
acabin amb un equip guanyador i un perdedor; pot canviar-se el típic esquema
competitiu instaurant els rols d’“equip que atrapa i equip atrapat”, o “equip
que marca i equip que encaixa”, i cal que aquests rols es vagin rellevant. Es
tracta de canviar la idea de la competició per la de la col·laboració.
Si a la tasca hi afegim un temps limitat, aleshores els nens/es
tindran un element de pressió important i sortiran a la superfície les emocions
i els rols de cada un davant del grup.
Exemples d’exercicis:
|
“Portar el tresor” Vídeo de l’activitat
|
|
És un joc cooperatiu d’enfrontament entre dos equips. Es tracta d’un joc francès que s’anomena “la baguette”[1]. Li podem buscar una traducció o dir-li, simplement, “portar el tresor”. |
|
§ Es juga amb dos equips, separats inicialment per la línia central. |
|
§ Un equip A és el portador del tresor, que és un objecte petit, que es pot guardar fàcilment a la mà sense que el altres el vegin. |
|
§ Un dels jugadors d’aquest equip A guarda el tresor amagat, dissimulant. Tots els seus companys saben que el té, però també dissimulen, fan veure que el tenen... tot menys ensenyar les mans obertes. Mentre no travessen la línia central, els jugadors del grup A estan “a casa”; un cop travessen la línia, no poden tornar en darrera. |
|
§
L’equip A ha d’aconseguir
passar el tresor a la línia de fons de l’equip rival. És important dissenyar una estratègia d’amagat de
l’equip contrari. |
|
§ En un primer moment el bàndol que porta el tresor tanteja d’entrar en terreny contrari. |
|
§ L’equip B ha d’atrapar al jugador que té el tresor, però un cop que un jugador del B atrapi a un de l’A, els dos es queden immòbils en el lloc on el jugador ha estat atrapat. Com que cap jugador del grup B sap qui té l’objecte, caldrà una estratègia inicial per veure a qui atrapar i a qui no. Paralel·lament, els jugadors del grup A hauran de fer-se algunes preguntes: caldrà donar l’objecte al més ràpid? O potser al més lent, per a despistar? O a cap dels dos? S’imposa una altra estratègia. |
|
§ Un cop tots els jugadors de l’equip A han travessat a la línia de fons contrària o han estat capturats i immobilitzats, cadascun dels jugadors del grup A, i començant des del que està més a prop de la línia central, va obrint les mans. Això es fa amb una mena de cerimònia carregada de “teatre”, per donar més misteri al joc : “ Tindré el tresor... no el tindré?...” |
|
§ Si un jugador, en obrir les mans no té el tresor, els jugadors de l’equip A donaran mostres d’alegria mentre que els de l’equip B en donaran de decepció; i així de mica en mica s’anirà traient l’entrellat sobre si l’equip A ha aconseguit o no el seu objectiu. |
|
§ Si els jugadors de l’equip A han aconseguir passar el tresor a la línia de fons contrària, aleshores el joc torna a començar de nou des d’aquesta línia de fons, per tal de traspassar el tresor més enllà del mig camp. |
|
§ Si el tresor no hagués aconseguit travessar a la línia de fons perquè el jugador que la portava hagués estat atrapat, aleshores seria l’equip B qui reprendria el joc assumint el rol de portador del tresor. |
|
§ Els rols de portador o defensor es van succeint d’un equip a l’altre. La cooperació entre els membres, ja tinguin un o altre rol, és absolutament imprescindible. |
|
És important fer aquest joc en un espai ample, de la grandària mínima d’una pista d’handbol o bàsquet per a poder participar-hi uns 16-24 alumnes. Igualment cal que el nombre de jugadors/es sigui parell. |
|
“Pilota-contacte” |
|
És un exemple de joc de cooperació de tot un grup contra
un o dos : la “pilota- contacte” . |
|
· Per aquest joc es necessita una o dues pilotes toves. Els alumnes repartits en un gran grup, estàtic, i dos alumnes que poden córrer lliurement. |
|
· El gran grup d’alumnes es disposa en un terreny de joc d’aproximadament 8x5 metres d’una forma més o menys ordenada, estàtics, ocupant els espais de forma que amb els braços estesos cada jugador quasi arribi a tocar un altre jugador amb els dits. |
|
· Dos alumnes correran pel mig dels espais que deixen la resta d’alumnes, sense que aquests els puguin obstaculitzar. |
|
· Els alumnes del gran grup s’aniran passant les dues pilotes. L’objectiu del joc és que algun alumne en possessió de la pilota toqui a un dels dos alumnes que corren lliurement. Quan s’arriba a aquest punt, l’alumne que ha aconseguit “tocar” es posa el pitral i es transforma en jugador lliure i l’alumne que estava lliure passa a ocupar la zona del que estava estàtic i l’ha tocat. |
|
Es un joc que demana molta col·laboració; els alumnes s’han de passar la pilota amb una certa estratègia per tal de tocar un dels dos alumnes lliures. Al principi del joc els alumnes en possessió de la pilota tenen la tendència a voler “guardar-se-la” per tal de ser els qui toquin el jugador lliure i poder ocupar el seu lloc. De mica en mica han d’anar veient que aquesta forma de jugar avorta el joc, i que l’interessant és cooperar; aleshores el joc esdevé ràpid i emocionant. |
|
“Escriure amb el cos” Vídeo
de l’activitat |
|
És un exemple d’activitat de cooperació sense oposició és la d’escriure lletres majúscules amb l’ajut del propi cos, estirats a terra. El joc consta de tres fases : |
|
En una primera fase els nens/es es col·loquen per parelles. Aleshores se’ls diu que escriguin la lletra “T”, o bé la “O”, o qualsevol lletra fàcil de realitzar entre dos. A cada parella una lletra diferent. No hi ha guanyadors ni perdedors; simplement tothom ha de fer la lletra esmentada. Es tracta que les altres parelles endevinin de quina lletra es tracta. Quan totes les parelles ho han aconseguit, aleshores direm una nova lletra. |
|
En una segona fase es col·loquen en grups de 5-6 alumnes i se’ls demanen lletres més complexes: “R”, o bé la “K”... com abans, no hi ha guanyadors ni perdedors. |
|
En una tercera fase tot el grup classe ha de formar paraules: “PAU”, o bé “CAMÍ”... com sempre, hi guanya tot el grup si en un temps determinat tothom està col·locat en un espai i la paraula és clarament llegible. |
|
“Muntar circuits per grups” Fotos de
l’activitat |
|
Un exemple d’activitat cooperativa sense cap mena d’oposició és la de muntar circuits per grups. Un grup de cinc a sis alumnes és l’encarregat de muntar un circuit per a la resta de companys de classe. Tenen al seu abast tota classe de materials: cordes, cèrcols, bancs suecs, pilotes; piques... La resta de companys, mentre, ha de fer una activitat lliure o guiada. El mestre es situa enmig dels dos grups. Un cop han passat els minuts establerts per preparar l’activitat(cinc, deu) el mestre fa un senyal i tothom fa fila a l’ inici del circuit. Els alumnes que l’han preparat fan de “guies”. |
|
De molta més envergadura és l’activitat de muntar una fira, un circuit... per als alumnes més petits. La filmació que està vinculada a aquesta activitat mostra una sessió de psicomotricitat per a P3 preparada i realitzada per alumnes de sisè de Primària. |
Expressió corporal, teatre en petits grups
|
|
Una activitat molt indicada per a fer en grup és fer exercicis d’expressió corporal en petits grups. Es pot tractar de petites representacions de dos a quatre minuts sobre temes fàcils d’expressar(un partit de tennis en dobles, un enterro, un minibús ple de jubilats, un zoològic...); es pot tractar d’ombres xineses en grup... |
|
Voleibol amb globus i cadires |
|
És un joc cooperatiu més complex, sense oposició entre equips : voleibol amb globus. És un joc cooperatiu que demana una certa motricitat i molta visió de grup. Es pot fer dempeus, amb ajut de cèrcols, des d’una cadira, i podem complicar-lo força més si en comptes d’un globus el fem amb una pilota inflable de platja. |
|
§
Els participants ocupen l’espai
dispersats en una zona petita ( 2- |
|
§ Un alumne llença amunt un globus inflat. Es tracta de fer tocs a un globus sense deixar-lo caure a terra. |
|
§ Un alumne no pot fer més d’un toc si abans no l’ha tocat un altre company/a. |
|
§ Tots els participants estan dempeus, però quan toquen el globus s’han de seure. Si per salvar la situació el tornen a tocar s’han d’aixecar. |
|
§ El joc s’acaba quan tothom està assegut. |
|
És un joc que permet múltiples variants, com ara que es puguin moure lliurement per l’espai, drets o asseguts, o bé que, un cop asseguts no es puguin moure, o bé que tothom ocupi una posició fixa. Una variant més complicada és fer-ho des de dalt de cadires. |
Curses
de relleus
|
|
Tot tipus de cursa de relleus demana una intervenció de cada individu per tal de fer grup. Podem fer des de la cursa de relleus més simple, portant un testimoni o, simplement, picant la mà del company/a, fins a la cursa més el·laborada, amb obstacles diversos, barrejada amb activitats d’orientació... |
Activitats festives
|
|
És molt interessant fomentar les activitats festives entre els alumnes d’un curs, d’un cicle, d’una escola. Una competició entre cursos, unes mini-olimpíades, una gimcana, una demostració d’aeròbic d’un determinat curs... tot crea esperit de grup, de cooperació. Però hem d’anar molt en compte amb una sèrie de factors: · Fins a quin punt hi ha més competició que col·laboració? · Hem previst que a les activitats hi hagi”guanyadors i perdedors”? Com entomem aquesta distinció? Donem premis només als guanyadors? Es premia tothom? Fem activitats que no suposin guanyadors o perdedors? |
|
En aquest sentit, hi ha activitats molt més enriquidores que unes mini- olimpíades on tothom competeix contra tothom i al final tindrem uns guanyadors/es, i potser uns grups enfrontats. Em refereixo a fer una “Fira de..., el dia de... ” . En són exemples, una “fira de circ”, una “fira de jocs del món”, “El dia del joc d’orientació”... Si a més aconseguim que uns alumnes de cursos superiors “facin de mestres” als alumnes d’ altres cicles , estarem treballant la festa, el grup, l’empatia i la responsabilitat. |
Les activitats que demanen una implicació de tot un grup ( de 5 alumnes fins tota la classe) no s’acaben en les que hem descrit; es pot fer de tot: cada grup pot dissenyar un circuit d’habilitats perquè el facin tots els alumnes d’una classe, aconseguir fer una torre humana, muntar un túnel amb matalassos, cabre tot un grup de “x” alumnes en un sol matalàs .... totes encarades a anar passant del “jo” al “nosaltres”, del “jo guanyo i els altres perdeu” al “ tots guanyem”.
UNA NOVA FORMA DE JUGAR:
|
Donar importància a qui ha
centrat |
|
Un dels “mals “ dels jocs competitius sol ésser l’individualisme. Aquest sol portar a alguns alumnes o jugadors a voler actuar en solitari per rebre el benefici del gol, del punt... Hi ha tècniques que fan que es doni més importància al fet de “passar-la” que al fet de “tirar”.
|
Text de ficció sobre el tema 2.8
Criteris i ítems d’avaluació sobre l’apartat 2.8
Cites d’autors sobre el tema 2.8
Per a saber-ne més:
ROSA Mª GUITART i ACED (1984 )“ 101 Jocs . Jocs no competitius” Barcelona, Col. Instruments Guix. Ed Graó.
BANTULÀ, JAUME(2004): “ Juegos motrices cooperativos.” Barcelona Ed.
Paidotribo.
ORLICK, T. (1986)“Juegos y deportes cooperativos” Madrid: Ed Popular
ORLICK, T. (2002)“Libres para cooperar, libres para crear” Barcelona: Ed Paidotribo
LA VANGUARDIA(29 agost de 2007); entrevista d’Imma
Sanchís a Jesús Fernández amb el títol “
Los animales que cooperan son mayoria”.
a “La
contra” LA VANGUARDIA .
Algunes webs interessants :
www.ctv.es/USERS/avicent/Juegos_paz/index.htm( octubre 2007)
: web molt completa sobre jocs cooperatius que
junta jocs de presentació amb jocs de cooperació.
www.efdeportes.com/efd9/jue9.htm
(febrer 2008): web argentina sobre jocs cooperatius, agrupats en diferents
apartats: jocs amb altres, a la natura, de taula i tradicionals”
http://fr.ekopedia.org/Jeux_coop%C3%A9ratifs ( febrer 2008) web francesa de jocs cooperatius, agrupats per diferents edats.
http://membres.lycos.fr/valhoule/jcoop.html (febrer 2008) web francesa de jocs cooperatius, agrupats segons edats.
http://jocsorg.oriolripoll.net/Mambo/index.php?option=com_content&task=view&id=34&Itemid=2 (febrer 2008) web en català de jocs. Conté bibliografia sobre el tema.
http://win.memcat.org/telemat/experien/jocs.htm , modificat el 21 març 2008
http://www.jouscout.com/jocbranq.htm web dels scouts; fitxa amb 250 jocs i activitats. Modificat el 25 juliol 2008
http://www.peretarres.org/campanyamcec0203/d1_jocs.html web de la fundació Pere Tarrés
