2.8- Treballar en equip

 

(Proposar tasques que s’han de resoldre a nivell de grup.)

 

Motiu:

El treball d’equip és interessant en qualsevol aprenentatge que fem.  Per exemple, a l’aula podem fer  problemes de matemàtiques per grups i això enriqueix tant als qui despunten en la matèria com als que hi tenen més dificultat. Al pati o al  pavelló podrem fer el mateix amb la condició de conèixer bé els alumnes i saber les limitacions de cada grup i del material i entorn que tenim.

El treball en equip ens permetrà passar del “jo” al “nosaltres”. Els jocs cooperatius estan especialment dissenyats per això.

Alguns  jocs cooperatius es fan dins d’un sol equip; en altres  s’enfronten dos equips però la col·laboració entre els components és absolutament necessària. És interessant, en la mesura del possible, que mai acabin amb un equip guanyador i un perdedor; pot canviar-se el típic esquema competitiu instaurant els rols d’“equip que atrapa i equip atrapat”, o “equip que marca i equip que encaixa”, i cal que aquests rols es vagin rellevant. Es tracta de canviar la idea de la competició per la de la col·laboració.

Si a la tasca hi afegim un temps limitat, aleshores els nens/es tindran un element de pressió important i sortiran a la superfície les emocions i els rols de cada un davant del grup.

 

Exemples d’exercicis:

 

        

“Portar el tresor”                                                                                 Vídeo de l’activitat

                

És un joc cooperatiu d’enfrontament entre dos equips. Es tracta d’un joc francès que s’anomenala baguette”[1].  Li podem buscar una traducció o dir-li, simplement, “portar el tresor”.   

§         Es juga amb dos equips, separats inicialment per la línia central.

§         Un equip A és el portador del tresor, que és un objecte petit, que es pot guardar fàcilment a la mà sense que el altres el vegin. 

§         Un dels jugadors  d’aquest equip A guarda el tresor amagat, dissimulant. Tots els seus companys saben que el té, però també dissimulen, fan veure que el tenen... tot menys ensenyar les mans obertes. Mentre no travessen la línia central, els jugadors del grup A estan “a casa”; un cop travessen la línia, no poden tornar en darrera.

§         L’equip A ha d’aconseguir passar el tresor a la línia de fons de l’equip rival. És important dissenyar una estratègia d’amagat de l’equip contrari.

§         En un primer moment el bàndol que porta el tresor tanteja d’entrar en terreny contrari.

§          L’equip B ha d’atrapar al jugador que té el tresor, però un cop que un jugador del B atrapi a un de l’A, els dos es queden immòbils en el lloc on el jugador ha estat atrapat. Com que cap jugador del grup B sap qui té l’objecte, caldrà una estratègia inicial per veure a qui atrapar i a qui no. Paralel·lament, els jugadors del grup A hauran de fer-se algunes preguntes: caldrà donar l’objecte al més ràpid? O potser al més lent, per a despistar? O a cap dels dos?  S’imposa una altra estratègia.

§         Un cop tots els jugadors de l’equip A han travessat a la línia de fons contrària o han estat capturats i immobilitzats, cadascun dels jugadors del grup A,   i començant des del que està més a prop de la línia central, va obrint les mans. Això es fa amb una mena de cerimònia carregada de “teatre”, per donar més misteri al joc : “ Tindré el tresor... no el tindré?...”

§         Si un jugador, en obrir les mans no té el tresor, els jugadors de l’equip A donaran mostres d’alegria mentre que els de l’equip B  en  donaran de decepció; i així de mica en mica s’anirà traient l’entrellat sobre si l’equip A ha aconseguit o no el seu objectiu.

§         Si els jugadors de l’equip A han aconseguir passar el tresor a la línia de fons contrària, aleshores el joc torna a començar de nou des d’aquesta línia de fons, per tal de traspassar el tresor més enllà del mig camp.

§         Si el tresor no hagués aconseguit travessar a la línia de fons perquè el jugador que la portava hagués estat atrapat, aleshores seria l’equip B qui reprendria el joc assumint el rol de portador del tresor.

§         Els rols de portador o defensor es van succeint d’un equip a l’altre.  La cooperació entre els membres, ja tinguin un o altre rol, és absolutament  imprescindible.

És important fer aquest joc en un espai ample, de la grandària mínima d’una pista d’handbol o bàsquet per a poder participar-hi uns 16-24 alumnes. Igualment cal que el nombre de jugadors/es sigui parell.

 

 

“Pilota-contacte”                                                                    Foto de l’activitat

 

És un exemple de joc de cooperació de tot un grup contra un o dos :  la “pilota- contacte” .

·         Per aquest joc es necessita una o dues pilotes toves. Els alumnes repartits en un gran grup, estàtic, i dos alumnes  que poden córrer lliurement.

·         El gran grup d’alumnes  es disposa en un terreny de joc d’aproximadament  8x5 metres  d’una forma més o menys ordenada, estàtics, ocupant els espais de forma que amb els braços estesos cada jugador quasi arribi a tocar un altre jugador amb els dits.

·         Dos alumnes correran pel mig dels espais que deixen la resta d’alumnes, sense que aquests els puguin obstaculitzar. 

·         Els alumnes del gran grup s’aniran passant les dues pilotes. L’objectiu del joc és que algun alumne en possessió de la pilota toqui a un dels dos alumnes que corren lliurement. Quan s’arriba a aquest punt, l’alumne que ha aconseguit “tocar” es posa el pitral  i es transforma en jugador  lliure i l’alumne que estava lliure passa a ocupar la zona del que estava estàtic i l’ha tocat.

 

Es un joc que demana molta col·laboració; els alumnes s’han de passar la pilota amb una certa estratègia per tal de tocar un dels dos alumnes  lliures. Al principi del joc els alumnes en possessió de la pilota tenen la tendència a voler “guardar-se-la” per tal de ser els qui toquin el jugador lliure i poder ocupar el seu lloc. De mica en mica han d’anar veient que aquesta forma de jugar avorta el joc, i que l’interessant és cooperar; aleshores el joc esdevé ràpid i emocionant. 

 

 

         “Escriure amb el cos”                                                                                      Vídeo de l’activitat

 

És un exemple d’activitat de cooperació sense oposició és  la d’escriure lletres majúscules amb l’ajut del propi cos, estirats a terra.  El joc consta de tres fases :

 

En una primera fase els nens/es es col·loquen per parelles. Aleshores se’ls diu que escriguin la lletra “T”, o bé la “O”, o qualsevol lletra  fàcil de realitzar  entre dos.  A cada parella una lletra diferent. No hi ha guanyadors ni perdedors; simplement tothom ha de fer la lletra esmentada.  Es tracta que les altres parelles endevinin de quina lletra es tracta. Quan totes les parelles ho han aconseguit, aleshores direm una nova lletra.

 

 

En una segona fase  es col·loquen en grups de 5-6 alumnes i se’ls demanen lletres més complexes:  “R”, o bé la “K”... com abans, no hi ha guanyadors ni perdedors.

 

 

En una tercera fase tot el grup classe ha de formar paraules:  “PAU”, o bé  “CAMÍ”... com sempre,  hi guanya tot el grup si en un temps determinat tothom està col·locat en un espai i la paraula és clarament llegible.

 

 

 

 

 

“Muntar circuits per grups             Fotos de l’activitat                Vídeo de l’activitat

 

Un exemple d’activitat cooperativa sense cap mena d’oposició és la de muntar circuits per grups. Un grup de cinc a sis alumnes és l’encarregat de muntar un circuit per a la resta de companys de classe. Tenen al seu abast tota classe de materials: cordes, cèrcols, bancs suecs, pilotes; piques...  La resta de companys, mentre, ha de fer una activitat lliure o guiada. El mestre es situa enmig dels dos grups. Un cop han passat els minuts establerts per preparar l’activitat(cinc, deu) el mestre fa un senyal i tothom fa fila a l’ inici del circuit. Els alumnes que l’han preparat fan de “guies”.

 

 

De molta més envergadura és  l’activitat de muntar una fira, un circuit... per als alumnes més petits. La filmació que està vinculada a aquesta activitat mostra una sessió de psicomotricitat per a P3 preparada i realitzada per alumnes de sisè de Primària. 

 

 

                  

                              

 

            Expressió corporal, teatre  en petits grups

Una activitat molt indicada per a fer en grup és fer exercicis d’expressió corporal  en petits grups. Es pot tractar de petites representacions de dos a quatre minuts sobre temes fàcils d’expressar(un partit de tennis en dobles, un enterro, un minibús ple de jubilats, un zoològic...); es pot tractar d’ombres xineses en grup...

 

 

 

           Voleibol amb globus i cadires                                                                   Vídeo de l’activitat

 

   És un joc cooperatiu més complex, sense oposició entre equips : voleibol amb globus. És un joc cooperatiu que demana una certa motricitat i molta visió de grup.  Es pot fer dempeus, amb ajut de cèrcols, des d’una cadira, i podem complicar-lo força més si en comptes d’un globus el fem amb una pilota inflable de platja.

§         Els participants ocupen l’espai dispersats en una zona petita ( 2-3 metres quadrats per alumne). La distància  correcta entre els alumnes seria la que permetria a tothom tenir els braços en creu sense tocar-se.

§         Un alumne llença amunt un globus inflat. Es tracta de fer tocs a un globus sense deixar-lo caure a terra.

§         Un alumne no pot fer més d’un toc  si abans no l’ha tocat un altre company/a.

§         Tots els participants estan dempeus, però quan toquen el globus s’han de seure. Si per salvar la situació el tornen a tocar s’han d’aixecar.

§         El joc s’acaba quan tothom està assegut.

És un joc que permet múltiples variants, com ara que es puguin moure lliurement per l’espai, drets o asseguts, o bé que, un cop asseguts  no es puguin moure, o bé que tothom ocupi una posició fixa. Una variant més complicada és fer-ho des de dalt de cadires.

 

Curses de relleus

 

 

Tot tipus de cursa de relleus demana una intervenció de cada individu per tal de fer grup. Podem fer des de la cursa de relleus més simple, portant un testimoni o, simplement, picant la mà del company/a, fins a la cursa més el·laborada, amb obstacles diversos, barrejada amb activitats d’orientació...

 

Activitats festives

És molt interessant  fomentar les activitats festives entre els alumnes d’un curs, d’un cicle, d’una escola. Una competició entre cursos, unes mini-olimpíades, una gimcana, una demostració d’aeròbic  d’un determinat curs... tot crea esperit de grup, de cooperació.  Però hem d’anar molt en compte amb una sèrie de factors:

 

·         Fins a quin punt hi ha més competició que col·laboració?

·         Hem previst que a les activitats hi hagi”guanyadors i perdedors”? Com entomem aquesta distinció? Donem premis                només als guanyadors?  Es premia tothom? Fem activitats que no suposin guanyadors o perdedors?

 

 

En aquest sentit, hi ha activitats molt més enriquidores  que unes mini- olimpíades on tothom competeix contra tothom i al final tindrem uns guanyadors/es, i potser uns grups enfrontats. Em refereixo a fer una “Fira de..., el dia de... ” . En són exemples, una “fira de circ”, una “fira de jocs del món”, “El dia del joc d’orientació”... Si a més aconseguim que uns alumnes de cursos superiors “facin de mestres”  als alumnes d’ altres cicles , estarem treballant la festa, el grup, l’empatia i  la responsabilitat.

 

 

Les activitats que demanen una implicació de tot un grup  ( de 5 alumnes  fins tota la classe) no  s’acaben en les que hem descrit; es pot fer de tot: cada grup pot dissenyar un circuit d’habilitats perquè el facin tots els alumnes d’una classe, aconseguir fer una torre humana, muntar un túnel amb matalassos,  cabre tot un grup de “x” alumnes en un sol matalàs ....   totes encarades a anar passant del “jo” al “nosaltres”, del “jo guanyo i els altres perdeu” al “ tots guanyem”.

 

UNA NOVA FORMA DE JUGAR:

 

 

Donar importància a qui ha centrat

 

Un dels “mals “ dels jocs competitius sol ésser l’individualisme. Aquest sol portar a alguns alumnes o jugadors a voler actuar en solitari per rebre el benefici del gol, del punt... Hi ha tècniques que fan que  es doni més importància al fet de “passar-la” que al fet de “tirar”.

 

    • T. Orlick assenyala una tècnica eficaç per a  afavorir la cooperació en el bàsquet: quan un jugador/a encistella, tota la resta de l’equip felicita i assenyala a qui li ha fet la darrera passada. [2]
    • En un altre lloc, Orlick proposa una adaptació del “caçaconills” que anomena “caçaconills al drac”. Es forma un cercle amb tots els alumnes de la classe, i els/les alumnes es passen  una o dues pilotes toves. En el centre hi ha dos alumnes, un dels quals agafa per darrera les espatlles de l’altre. A l’alumne que està de cara li direm el “cap del drac2, i al que età al darrera “la cua”.  L’objectiu del joc és que algú tiri la pilota i toqui la cua del drac. En aquest cas, la persona que ha fet la darrera  passada abans de tocar la cua del drac es canviarà per aquest. Qui feia de cua passarà a fer de cap, i qui feia de cap passarà a la rotllana general. Normalment es sol jugar aquest joc o alguna variant del mateix de forma que es canvia l’alumne que ha tirat i tocat a la cua del drac, però si fem canviar al que ha fet la darrera passada, estem potenciant el fet de passar-la, de col·laborar, de compartir de cooperar.

 

 

 

 

Text de ficció sobre el tema  2.8

 

 Criteris i ítems d’avaluació sobre l’apartat 2.8

 

Cites d’autors sobre el tema 2.8

 

Per a saber-ne més:

ROSA Mª GUITART i ACED (1984 )“ 101 Jocs . Jocs no competitius” Barcelona,  Col. Instruments Guix. Ed Graó.

 

BANTULÀ, JAUME(2004): “ Juegos motrices cooperativos.”  Barcelona Ed. Paidotribo.

 

ORLICK, T. (1986)“Juegos y deportes cooperativos” Madrid: Ed Popular

 

ORLICK, T. (2002)“Libres para cooperar, libres para crear” Barcelona: Ed Paidotribo

 

 

LA VANGUARDIA(29 agost de 2007); entrevista d’Imma Sanchís a Jesús Fernández amb el títol “ Los animales que cooperan son mayoria”.

a “La contra” LA VANGUARDIA .

 

 

Algunes webs interessants :

www.ctv.es/USERS/avicent/Juegos_paz/index.htm( octubre 2007) : web molt completa sobre jocs cooperatius que  junta jocs de presentació amb jocs de cooperació.

www.efdeportes.com/efd9/jue9.htm (febrer 2008): web argentina sobre jocs cooperatius, agrupats en diferents apartats: jocs amb altres, a la natura, de taula i tradicionals”

http://fr.ekopedia.org/Jeux_coop%C3%A9ratifs ( febrer 2008) web francesa de jocs cooperatius, agrupats per diferents edats.

http://membres.lycos.fr/valhoule/jcoop.html (febrer 2008) web francesa de jocs cooperatius, agrupats segons edats. 

http://jocsorg.oriolripoll.net/Mambo/index.php?option=com_content&task=view&id=34&Itemid=2 (febrer 2008)   web en català de jocs. Conté bibliografia sobre el tema.

http://win.memcat.org/telemat/experien/jocs.htm , modificat el 21 març 2008

http://www.jouscout.com/jocbranq.htm  web dels scouts; fitxa amb 250 jocs i activitats. Modificat el 25 juliol 2008

http://www.peretarres.org/campanyamcec0203/d1_jocs.html  web de la fundació Pere Tarrés 

 

 

 

 

 


RETORN A L’INICI



[1] GUILLEMARD, GÉRARD, et al ( 1985) “ Aux quatre coins des jeux”  Paris, Ed du Scarabée, pl 32-37

[2] ORLICK, T(2002) “ Libres para cooperar, libres para crear”. Barcelona: Paidotribo, pl 122 i  101 respectivament.

Traduccions lliures de l’autor del treball.