Els psicòlegs saben que la persona és un animal que aprèn enormement a través de la imitació. No és exclusiu de l’espècie humana perquè els simis i altres mamífers superiors també tenen una gran facilitat d’aprenentatge a través de la imitació. Però imitant podem aprendre tant les conductes apropiades com les inapropiades. Es evident que el mestre constitueix un model d’imitació important. Depèn de quin model oferim, podrem donar una visió més positiva, més eficaç o menys de l’educació física, i més incitarem a copiar o a rebutjar models de conducta. La nostra tasca com a docents no es limita a explicar “contes” sobre la educació física ni a fer jugar a la mainada. Amb la nostra manera de fer, amb les més petites accions exposarem un model que pot portar els infants a aprendre o a posar en dubte qüestions com les següents:

· De veritat és important anar net?

· Es tan important rentar-se les mans?

· Cal collir els papers del terra encara que no els hagi tirat jo?

· Tan dolent deu ser fumar?

· Es bo fer estiraments abans de fer exercici?

· He d’acceptar qualsevol parella durant un joc ?

· De veritat l’important és participar ?

És difícil que un alumne reconegui com a positiu fer estiraments abans de fer exercici si veu que el seu mestre mai ho fa. Com li podem parlar aleshores de « prevenir riscos » ? Com li podem parlar de la importància de la salut si ens veu fumar en sortir de l’escola ? D’acord, com a ciutadans tenim tot el dret a fumar en sortir de l’escola ; el mateix dret que tenen els alumnes de creure’s o no el que nosaltres els expliquem.

Per tant, parlar amb l’exemple és vital. Som educadors si no parlem amb l’exemple? Deixo la pregunta a l’aire.

Per a saber-ne més:

MEEKS, CAROLYN (1996) “Recetas para educar” Barcelona, Ed Médici : encara que sigui un llibre adreçat a mares i pares, les directrius generals del llibre, extremadament clar i pràctic, serveixen perfectament als educadors/es.

RETORN A L’INICI