QUATRE IDEES PRELIMINARS

 

.

 

 

Crec fermament que els valors s’han de  tenir en compte  a la classe d’educació física. No crec que s’hagin de programar tots d’una forma tancada, enquadrant valors concrets dins de cursos o cicles concrets. Crec, més aviat, que algunes activitats i objectius els hem de tenir presents en forma d’activitats concretes durant alguns cursos (prevenció de riscos concrets, ensenyament del treball per estacions ja als primers cursos de Primària...) i hi ha altres valors que haurem de tenir en compte en totes les activitats que fem al llarg de tot ensenyament. Però el que ens centrarà molt en ajudar-nos a treballar els valors serà el fet d’avaluar-los. Crec que si a les avaluacions incloguem ítems que contemplin els valors, això sol farà que siguem més conscients dels valors que volem transmetre. Per Això he acompanyat moltes propostes de criteris d’avaluació

 

 

 

 

 

Les propostes d’ aquest treball no volen ser normes, sinó simples eines a tenir en compte en determinades situacions ; L’ensenyament dels valors podria convertir-se en una matèria asèptica, estructurada matemàticament, amb una lògica interna i una programació tan perfecta… que només tindria èxit en una aula de robots. Normalment tractem amb éssers humans, imperfectes com nosaltres, amb un potencial  de creixement enorme i una gran capacitat per a trencar-nos esquemes rovellats, per sorprendre’ns.

 

 

 

 

 Crec que l’ensenyament dels valors  només es pot fer des d’un punt de vista vivencial, per això les propostes mai poden ser normes, sinó eines que uns dies aplicarem però que més tard potser ja no ens caldran perquè les haurem integrat. Una eina com el diccionari , que no necessitem quan ja hem interioritzat el significat d’una paraula en tots els seus aspectes.

 

 

 

 

Per la meva part, insisteixo en el fet que l’esport i el joc poden no representar res del que he esmentat si no hi ha al darrera l’actitud d’educar per part de l’ensenyant i la d’aprendre per part de l’alumne. Cal fer a l’alumnat partícep de les intencions del mestre a fi que les puguin compartir. Si no és així, no fem res més que “passar el temps”. Un filòsof  oriental, citat per Toni de Mello, ho expressa en una frase altament aclaridora:

 

 

   “ Quan el savi assenyala la lluna, l’imbècil només veu la punta del dit”[1]

 

 

Crec que ensenyar educació física sense educar en valors és veure només la punta del dit.  Més enllà del dit hi ha tot un món.

 

 

 

RETORN A L’INICI

 



[1] DE MELLO, TONI, “La pregària de la  granota”,  Ed Claret