.
|
Crec fermament que els valors s’han de tenir en compte a la classe d’educació física. No crec que
s’hagin de programar tots d’una forma tancada, enquadrant valors concrets dins
de cursos o cicles concrets. Crec, més aviat, que algunes activitats i
objectius els hem de tenir presents en forma d’activitats concretes durant
alguns cursos (prevenció de riscos concrets, ensenyament del treball per
estacions ja als primers cursos de Primària...) i hi ha altres valors que
haurem de tenir en compte en totes les activitats que fem al llarg de tot
ensenyament. Però el que ens
centrarà molt en ajudar-nos a treballar els valors serà el fet d’avaluar-los.
Crec que si a
les avaluacions incloguem ítems que contemplin els valors, això sol farà que
siguem més conscients dels valors que volem transmetre. Per Això he
acompanyat moltes propostes de criteris d’avaluació |
|
Les propostes d’ aquest treball no volen ser normes, sinó simples eines a tenir en compte en determinades situacions ; L’ensenyament dels
valors podria convertir-se en una matèria asèptica, estructurada
matemàticament, amb una lògica interna i una programació tan perfecta… que
només tindria èxit en una aula de robots. Normalment tractem amb éssers
humans, imperfectes com nosaltres, amb un potencial de creixement enorme i una gran capacitat
per a trencar-nos esquemes rovellats, per sorprendre’ns. |
|
Crec que l’ensenyament dels valors només es pot fer des d’un punt de vista
vivencial, per això les
propostes mai poden ser normes, sinó eines que uns dies aplicarem però que
més tard potser ja no ens caldran perquè les haurem integrat. Una eina com el
diccionari , que no necessitem quan ja hem interioritzat el significat
d’una paraula en tots els seus aspectes. |
|
Per la meva part, insisteixo en el fet
que l’esport i el joc poden no representar res del que he esmentat si no hi
ha al darrera l’actitud d’educar per
part de l’ensenyant i la d’aprendre per part de l’alumne. Cal fer a
l’alumnat partícep de les intencions del mestre a fi que les puguin
compartir. Si no és així, no fem res més que “passar el temps”. Un
filòsof oriental, citat per Toni de Mello,
ho expressa en una frase altament aclaridora:
“ Quan el savi assenyala la lluna, l’imbècil només veu la punta del
dit”[1] Crec
que ensenyar educació física sense educar en valors és veure només la punta
del dit. Més enllà del dit hi ha tot
un món. |
