“Utilitzant com a estendard la metàfora, algunes històries es transformen en l’única eina capaç d’ alliberar-nos dels condicionaments del món tangible. De la mà dels contes, podem cercar en el nostre cor  els fragments de veritat que hi ha en les nostres mentides quotidianes i així no permetre que la nostra tramposa ment sigui distorsionant la nostra percepció i comprensió de l’univers per a adaptar-lo a la nostra conveniència o justificar les nostres limitacions.

(...) En l’àrea  terapèutica i en la docència- per a mi cada dia més interrelacionades-  les noves tendències posen èmfasi en la importància del subjecte com a creador i protagonista de la seva pròpia existència. Quasi totes les línies assistencials i educatives modernes utilitzen amb freqüència el recurs dels contes com a punt de recolzament i disparador(...)

 

BUCAY, JORGE, a la revista “Mente Sana”, 33, planes 3-5