Motiu : En els apartats 2.2 (canalitzar la diversitat en jocs sense competició) i 2.3 (diversitat en jocs competitius) ja he parlat de la dificultat de fer activitat en gran grup de forma sistemàtica; és evident que algunes activitats necessiten el gran grup, però ens podem trobar amb dos inconvenients força importants:
·
Dificultat de controlar el grup.
·
Moltes diferències a nivell psicomotor, que porten a algunes/es alumnes a
desertar de l’activitat o a acaparar-la.
Les propostes d’exercici van encaminades a treballar en petits grups, de les següents formes:
|
Estacions |
|
És un sistema clàssic d’aprenentatge en el món de l’educació física.
|
|
El mestre reparteix la classe en tres,quatre o cinc grups. Aquest nombre de grups depèn del nombre total d’alumnes de la classe i també de les activitats que es volen portar a terme. |
|
Cada grup disposa d’un espai on desenvolupa l’activitat que se li proposa i d’un temps per a realitzar-la. Passat aquest temps, el mestre dóna a tots els grups la consigna de canviar d’activitat, i per tant, de lloc.
|
|
Normalment tots els alumnes conserven el mateix grup fins que han passat per totes les activitats. |
|
És important que prèviament a l’activitat el mestre expliqui clarament quines tasques es faran a cada estació, com s’han de fer i quin ordre es seguirà en el moment de canviar d’activitat o lloc. |
Exemples:
Hem imaginat una classe on fem quatre grups de sis alumnes. Cada cinc minuts el mestre dóna la consigna de canviar d’activitat. Més o menys, el procés seria el
següent:
I així successivament, cada deu minuts aniríem canviant d’activitat i zona, en aquest cas, seguint el sentit de les agulles del rellotge.
Si els alumnes estan habituats a aquest tipus de treball el mestre pot controlar molt més l’ambient global de la classe i els alumnes estan molt més centrats en les activitats que, en ser tant canviants, mai deixen que s’arribi a l’avorriment.
|
Interessa el treball per estacions en els següents
moments: |
|
Quan s’ha de treballar a fons una habilitat
nova, i això fa que en petit grup el mestre
la pugui controlar bé i es doni el feedback necessari per aprendre. |
|
Quan el mestre ha de controlar molt de
prop una activitat per la seva dificultat
o perillositat en el cas que no es facin correctament (per exemple, alguns exercicis acrobàtics,
de lluita...). |
|
Quan el mestre ha d’avaluar aspectes
totalment individuals: lateralitat, nocions d’esquema corporal, exercicis
d’equilibri... |
|
Quan el mestre vol estimular la
imaginació dels alumnes i la seva capacitat de decisió o consens amb
activitats reduïdes, com per exemple: “en aquesta estació teniu dues pilotes
de bàsquet, cal que us poseu d’acord en fer qualsevol activitat que no necessiti
les cistelles” |
En totes aquestes situacions esmentades cal que el mestre estigui de forma preferent en l’estació que vol controlar, per la qual cosa convé que a les altres estacions els exercicis proposats siguin fàcils, coneguts per tots els alumnes i gens perillosos.
Una altra possibilitat interessant de treballar en petit grup:
|
Alguns alumnes assumeixen el rol de professors |
|
És una activitat que es fa molt sovint en activitats a l’aula. De forma semblant a classe d’educació física es pot fer el mateix. |
|
Però tindrem
un problema si un sol alumne fa de mestre davant tota la classe: si volem que
tots els alumnes també ho facin necessitarem
vint o més sessions. A més, un grup gran és més difícil de controlar
que un petit grup. Per això és millor que cada alumne faci de mestre a un
petit grup de cinc o sis alumnes. |
