Pintura caminada

Si me l'estimo -tu diràs-, tan bell,
aquest paisatge verd i ple d'onades!
Com m'agrada d'anar més enllà amb ell
sobre la tela,amb quatre pinzellades,

de nit! I obrir camins amb el pinzell,
com si em cridés a perdre'm i a vegades,
entre pintura i obaga, al cantell,
seure en un marc sota alzines daurades.

Paisatge i jo fugim per la pintura,
ens endinsem pels boscos novament:
Montalt, Montnegre, el mar no ens atura.

Torno cansat quan penso, bo i content,
que és el mateix el quadre i la natura.
Tot passejant els quadres van creixent.

Walked Paint

I love them - You will say-, most beautifull,
this landscape green and full of waves!
I like goes more far with them
on the cloth, with four brush-stroke.

In the night! and open road with de paintbrush,
like if to shout to I lost and sometimes,
between the paint and shady, at rim,
sit down in one marc under of golden holm -oak.

The lanscape and I escape for the paint,
we insert in the forests newly:
Montalt, Montnegre, the sea doesn't stop our.

I regret tired when I think, good and happy,
It's the same the square and the nature.
To walk the pictures to grow.

Mondrian, Mondrian

Mondrian, Mondrian, Mondrian... fins que se us faci extrany el nom, fins que us penseu que aquest tal és un lloc d'una realitat ineludible i peremptòria. Qui no ha estat mai a Mondrian?, al toponímic Mondrian, al gairebé gentilici Mondrian.