Les ressenyes literàries apareixen habitualment a la secció de cultura o literatura dels diaris i les revistes, sobretot les especialitzades, i solen fer referència a obres publicades recentment. També poden acomplir una bona funció acadèmica  ―bé sigui a l’institut bé sigui a la universitat― ja que són un tipus d’escrit molt adequat per donar compte de l’aprofitament que s’ha fet de la lectura d’un llibre. No cal dir, doncs, que aquest caire entre periodístic i acadèmic que sol tenir la ressenya fa  que sigui un tipus d’escrit molt adient per a fer aportacions a la revista del centre.

L'autor d'una ressenya s'hi ha de plantejar algunes qüestions que ha d'anar responent al llarg de l'escrit i que en determinen el caràcter, el qual ha d’oscil·lar entre un enfocament més descriptiu i expositiu i un altre de més valoratiu i argumentatiu, entre un estil més divulgatiu i un altre de més especialitzat ―segons el públic a qui vagi dirigida―, i sempre amb la finalitat primordial d’orientar, i fins i tot influir, de manera crítica, i per tant amb rigor i fonament, el receptor o futur lector de l’obra ressenyada.

En qualsevol cas, és imprescindible tenir present que, a diferència d’altres escrits tradicionals en l’àmbit acadèmic,  una ressenya no és un simple resum de la lectura realitzada, ni tampoc un escrit on el lector expressa, de manera subjectiva i  gratuïta, el seu gust o opinió personal sobre l’obra llegida.   
Per a elaborar una ressenya, primer et caldrà fer una bona lectura comprensiva i pausada del text en qüestió, cosa que voldir deturar-te en tots els passatges obscurs que hi hagi a fi d’intentar desentrellar-los;  que no et faci mandra, doncs, agafar el diccionari,ni consultar les enciclopèdies o les fonts que et convingui per resoldre dubtes i aclarir referents culturals o literaris que hi apareguin. Si el text que vols ressenyar és un llibre, una bona bona manera de fer un bon seguiment de la seva lectura és usar un full en blanc doblegat com a punt de llibre, així hi podràs anar anotant tot allò que et convinguirecordar, situar, preguntar o consultar.

1r.- Buscar informació ________________________________

Com que la clau d’una bona ressenya és la capacitat del seu autor de ser crític, i no podem fer una valoració crítica si no coneixem una mica allò de què parlem, abans d’escriure la teva ressenya t’hauràs d’informar una mica sobre tots aquells aspectes que estiguin relacionats amb l’obra que vols tractar. Com a orientació general, t’aconsellem que busquis informació sobre aquests cinc:

-Informació general sobre el marc històric i cultural de l’obra.

-Informació general sobre la vida i l’obra de l’autor.

-Informació específica sobre episodis i circumstàncies de la seva vida que el poden haver influït en l’escriptura del llibre.

-Informació general i/o específica sobre el tema principal i els temes secundaris de què tracta l’obra.

-Altres obres del mateix autor que tracten del mateix tema. Temes a què es va dedicar més l’autor i per què.

-Obres literàries i artístiques d’altres autors que també tracten el mateix tema.

2n.- Tractar la informació ______________________________

És el pas de la ressenya més exigent des del punt de vista cognitiu, i per tant el que et demanarà més atenció i dedicació.  Tractar la informació consisteix a sotmetre-la, d’una banda, a una anàlisi descriptiva, i de l’altra, a una anàlisi crítica. És important que tractis només, o si més no  fonamentalment, el contingut concret del text que vols comentar i que, doncs, no et dediquis a fer generalitzacions ni te’n vagis per les branques.  La definició d’aquests tipus d’anàlisi i els aspectes concrets que pots tractar en cadascun d’ells són els següents:

• Anàlisi descriptiva:

És l'operació que consisteix a donar tota aquella informació que gira a l’entorn del text i que permet de fer-lo més comprensible a un hipotètic lector. En tot cas, tingues present que la necessitat que aquesta orientació descriptiva sigui més o menys completa o extensa dependrà sempre del grau d'iniciació o d’exigència del públic a qui s'adreci la ressenya. Pots conformar una anàlisi descriptiva triant entre aquests ítems:

• Marc i context.  
• Gènere i subgènere.
• Destinatari de l’obra.  Públic a qui va adreçada.
• Antecedents generals i supòsits racionals sobre l’obra.
• Tema principal i, si cal, temes secundaris o complementaris que tracta.   
• Justificació, motiu i propòsit de la tria d’aquest tema per part de l’autora o l’autor.

• Importància, idoneïtat i actualitat del tema.

• Línies de treball i d’investigació que obre o segueix

• Lloc que ocupa l’obra en la bibliografia de l’autor o en la bibliografia sobre el tema.
• Enfocament i punt de vista de l’autor/a o de l’autor/a i/o narrador/a.
• Parts i distribució de l’obra. A més de l’estructuració de les distintes parts del text de l’obra, també se’n pot donar compte d’altres components com ara el pròleg, les notes, els gràfics, les il·lustracions, el disseny, l’epíleg, la  bibliografia etc.
• Resum argumental o expositivoargumentatiu en relació a les parts del text de l’obra.
• Glossa i/o orientació explicativa o interpretativa dels mots, conceptes i  passatges obscurs.
• Particularitats sobre la forma d'oferir i organitzar la informació, així com de tractar els continguts.  
• Conclusions i final





• Anàlisi crítica:

L'orientació crítica ha de bascular, i alternar, entre la crítica convergent ―allò en què estic d’acord― i la crítica divergent o discrepant ―allò en què estic en desacord―, aquesta última normalment molt més complexa i elaborada.  Tant l'una com l'altra són el resultat d'un procés intel·lectual d'argumentació, i no es poden reduir a una adhesió incondicional o a un rebuig visceral, sinó que han de fer valer totes les apreciacions i matisos que convingui. Pots fer una anàlisi crítica triant entre aquests ítems:   

• Idoneïtat i oportunitat del tractament temàtic en relació als temes problemàtics o preocupants de la societat actual.  

• Valoració de l’enfocament i el punt de vista emprats per l’autor del text.   

• Rigor i grau d’aprofundiment en la manera d’abordar la temàtica central de l’obra.
  
  
• Validesa dels referents i les fonts de l’obra, així com dels materials i les dades aportats.
  
  
• Grau d’originalitat, innovació i aposta de futur del text.
  
  
• Detecció de possibles errors narratius ―en les obres de ficció―, expositius o argumentatius ―en les assagístiques― de l'obra ressenyada. En el cas de les obres de ficció pot tractar-se del maneig de dades o referents equivocats o imprecisos, d’incoherències narratives.... ; en el de les assagístiques, cal afegir-n’hi d’altres com ara  l’ús inexacte dels processos d'inferència, l’actitud poc crítica amb els arguments contra les tesis pròpies o amb els primers arguments a favor, l’acceptació acrítica  de l'argument d'autoritat, l’aplicació inadequada de les relacions de causa-efecte, l’ús d’exemples o arguments analògics impropis, etc.

En aquest sentit, quan els procediments argumentatius no tan sols contenen errors objectables, sinó que també contenen trampes o mitjans il·legítims de raonament, la ressenya no cal que entri en el contingut del text, sinó que ha de denunciar el sistema defectiu d'argumentació. Es tracta de la crítica als procediments, o metacrítica. Són exemples de frau argumentatiu oferir com a informació donada (o premissa major d'un argument) informació susceptible de controvèrsia; la reducció il·lícita d'alternatives o fals dilema; l'ús d'un terme ambigu en l'argumentació; l'ús d'arguments de base no racional; l'atac a la persona i no a les idees, etc.

• Contrast valoratiu entre l’obra i d’altres de la mateixa temàtica, intencionalitat o estil i amb enfocaments metodològics i historiogràfics iguals o diferents,  bé siguin del mateix autor bé d’altres autors de la mateixa o una altra època. 
  
  
• Assumpció o no de les tesis de l'obra; en cas afirmatiu, consisteix a exposar els coneixements i les experiències que reforcen el significat del text.
  
  
• Grau d’acompliment de les expectatives creades i, en el cas d’una obra de ficció, desenllaç ben resolt.
  
  
• Consideració crítica sobre l’adequació o  no de l’obra al públic a qui va adreçada .

 

3r.- Estructurar la ressenya _______________________________

Vol dir organitzar tota la informació (o la més significativa)  tractada als dos apartats anteriors a fi que pugui ser redactada d’una manera lògica i coherent.
La ressenya té aquestes dues parts estables: l'encapçalament, que s’organitza d’una manera molt estereotipada en un sol ―el primer― paràgraf del text; i el cos de l'escrit, que presenta molta llibertat compositiva  i es distribueix en diversos ―la resta de― paràgrafs. ls altres). A continuació t’exposem el contingut detallat de cadascuna d’aquestes parts, perquè en triïs el que més et convingui:

• L'encapçalament.
• L'encapçalament bàsic presenta les dades bibliogràfiques del producte ressenyat. En el cas de ressenyes de llibres, les més freqüents, sol haver-hi el nom de l'autor o autors; el títol de l'obra (i el subtítol); el número del volum i el nombre de volums, si s’escau; el número de l'edició, si no és la primera; la ciutat on s'ha publicat; l'editor; la data de publicació i, si cal, la col·lecció i el número. També és convenient fer-hi constar el nombre de pàgines.  
• En un tipus d’encapçalament més complet s'hi pot consignar el número normalitzat (ISBN), la mida del llibre i, fins i tot, el preu.

 

• El cos de la ressenya. Un bon model a seguir és el que presenta aquests apartats:
  
  
• Introducció.

Es tracta d'un petit paràgraf que conté unes paraules inicials de funció eminentment fàtica, a fi i efecte d'atreure el lector i d’establir-hi un bon canal de comunicació. La introducció és un lloc apropiat, per exemple, per a comentar les circumstàncies de l'aparició o de la recepció de l'obra, la seva actualitat o oportunitat, la relació de l'obra amb les anteriors del mateix autor, la política editorial que ha permès publicar-la, etc. És a dir, per situar una mica el text referenciat. Amb tot, cal considerar que aquesta apartat no és obligatori, ja que, si l’autor ho considera convenient, també pot fer començar la ressenya in media res.

• Resum

És una part imprescindible de la ressenya. Es pot oferir abans del comentari crític o, com passa molt sovint, alternant-hi, de manera que aquest incorpora informalment la informació bàsica del text. El resum té la funció de substituir i fer disponible el text inicial i alhora la de delimitar el domini de referències per a l'activitat del comentari. Pot tractar-se d’un resum argumental,  d’un resum temàtic o d’un resum mixt, que els combini o integri tots dos alhora, sempre i quan conservi o reflecteixi els continguts nuclears de l'obra ressenyada i la seva organització estructural. Sigui com sigui, procura que sigui sempre un resum precís i no gaire llarg, que només t’ocupi una petita part de la ressenya.

• Comentari crític.

És el rovell de l’ou de la ressenya i, per tant,  ha de mirar d’incorporar tots els aspectes més rellevants i significatius sobre l’obra producte del treball fet a l’apartat 2 (Tractar la informació). La manera com has de disposar tota aquesta informació tractada és d’ordre lliure, sempre i quan procuris fer-ho d’una manera clara i lògica,  que permeti que el/la lector/a de la ressenya pugui comprendre amb claredat els teus comentaris i els teus punts de vista sobre l’obra. Quatre bons models de comentari crític poden ser els següents: .

• Model A: Anàlisi descriptiva + anàlisi crítica convergent + anàlisi crítica divergent.
• Model B: Anàlisi descriptiva + alternança anàlisi crítica convergent/divergent.
• Model C: Alternança anàlisi descriptiva/crítica convergent/divergent.
• Model D: (model universitari avançat: no disponible)
• Conclusió.

Es tracta d’un últim paràgraf que, a tall de colofó, tanca la ressenya.   Alguns dels ítems que hi solen figurar, i que per tant pots tenir en consideració,  són els següents:  

• Síntesi integradora, breu i clara (per bé que no cal que s'hi adoptin posicions rígides i excloents)  de tot l’apartat d’anàlisi i comentari que permet resumir i destacar la significació, l'interès i la novetat del text que es comenta; la validesa i la coherència dels seus continguts bàsics (crítica convergent); i la inexactitud, la inadequació o la falsedat de la seva tesi, així com l'ús abusiu de procediments de suport il·legítims o dubtosos (crítica divergent), En tot cas, aquest subapartat serà més o menys llarg segons com ja s’hagin anat avançant les conclusions al llarg de la ressenya o com d’insistent i/o reiteratiu vulgui ser l’autor.
• Conseqüències que permeten anar més enllà del text ressenyat, que permeten introduir nous continguts que aquest no desenvolupa ni necessàriament implica. La sortida del text ha de ser, però, motivada, ha de derivar dels continguts bàsics i no ha de sortir de les línies de contingut que el text marca.
• Fórmula retòrica o eslògan que pretén causar un impacte final en el lector, a l’estil de ”llibre molt adequat per ...”, “llibre que convida a...“, “obra apta per a ...”, “obra només aprofitable per a ...”, “abstenir-se’n lectors …” etc.  

 

4t.- Escriure la ressenya ________________________________

Quan et plantegis la forma definitiva que ha d’adoptar la teva ressenya hauràs de tenir en compte dos tipus d’indicacions i criteris: d’una banda, els de redacció, concretats en els de l’escriptura de l’encapçalament i  del cos de la ressenya; de l’altra, els de disseny i presentació.

Criteris de redacció:

• Respecte a l’encapçalament: s’han de tenir en compte els següents aspectes formals:
• Fitxa bibliogràfica. A l’apartat FITXA BIBLIOGRÀFICA hi trobaràs tot un seguit de models, d’entre els quals els que et poden anar més bé són els més complets, que apareixen al final.
• En algunes ressenyes, el títol de l'obra apareix en primer lloc, sol i destacat, per bé que no és la pràctica més estesa. Pel que fa al nom de l'autor, que sol ser el primer element de l'encapçalament, és freqüent, entre altres opcions, trobar l'ordre nom + cognoms, i que els cognoms no vagin escrits en versaleta.
• Pel que fa al nombre de pàgines, s'ha de tenir en compte que les que no van numerades amb xifres aràbigues (pàgines prologals amb xifres romanes, pàgines sense numerar amb làmines, il·lustracions, materials complementaris, etc.) se solen afegir a les que conformen el cos del llibre amb un signe d'addició (+) (per exemple: XVI + 345 p. + 5 p. s. n.).
• Pel que fa a les dimensions de l'obra, si són proporcionades, s'indica només l'altura, en centímetres. Si es vol indicar l'altura i l'amplada, l'altura va sempre en primer lloc (24 x 17 cm).

 Pel que fa als criteris d'escriptura i redacció específics de la redacció del cos de la ressenya, has de tenir en compte aquestes consideracions:

• Es tracta d'un tipus de text que exigeix un registre lingüístic formal, l'ús d'un lèxic precís, propi d'una determinada àrea temàtica, un grau elevat de cohesió i estructuració i una gran claredat i fluïdesa expositives.
• La ressenya presenta, sobretot, dos tipus de seqüències textuals, l'expositiva i l'argumentativa, la segona de les quals sol ser-ne la dominant. Per tant, bona part de les característiques de redacció de la ressenya són comunes a aquestes dues menes de seqüències. Hi podem trobar, per exemple, l'ús de connectors que expressen relacions lògiques (causals, il·latives, finals, condicionals, concessives o, molt sovint, adversatives) i, en particular, els connectors argumentatius (perquè, ja que...) i els conclusius (per tant, doncs, llavors...). Cal destacar-hi, també, marques d'ordre que introdueixen els paràgrafs (ordinals, locucions d'ordre: en primer lloc, d'una banda...); les citacions amb cometes (per exemple per a citar paraules que reforcen la tesi de l'autor); la interrogació retòrica; els guionets o els parèntesis (per a marcar nivells entre les informacions); les enumeracions; les estructures comparatives, importants en l'exemplificació, molt habitual en explicar i argumentar (com, semblant a, diferent de...), etc.
• Altres trets de redacció que trobem a les ressenyes són l'ús dels verbs relacionats amb la causalitat o la conseqüència (causar, fer, originar, generar, produir, determinar...); amb les operacions argumentatives fonamentals (resultar, concloure, suposar, conjecturar, inferir...) o els anomenats verbs de dicció (dir, parlar de, referir-se a...).
• D'altra banda, les modalitats de l'oració que més s'hi troben són l'assertiva i la interrogativa, i és freqüent, especialment en la crítica discrepant, de trobar-hi estructures negatives o dubitatives.
• Trobem també en les seqüències argumentatives l'ús de la primera persona (l'emissor pren posició i s'hi implica), de vegades plural; verbs modalitzadors (jo crec, em sembla, estem segurs que...), recursos retòrics, i mots avaluadors, axiològics (bo, millor, dolent, favorable, interessant...).
• En les parts explicatives de la ressenya (el resum, per exemple, si es presenta clarament separat, o l'orientació explicativa), el to sol ser neutre i objectiu, sense efectes retòrics; el temps sol ser el present d'indicatiu, i l'emissor no busca de persuadir el lector ni influir-lo. En les parts pròpiament expositives, d'altra banda, s'usen els adjectius i els adverbis precisos, sense una funció valorativa.
• També és aconsellable que citis algun fragment de l’obra ressenyada.

Criteris de disseny i presentació

• La presentació bàsica, la que demana uns requisits formals mínims més simples, d’una ressenya és la mateixa que se segueix en un treball de l’assignatura i  d’acord amb les instruccions que habitualment dóna el profesor, com ara fer servir tipus de lletra que siguin llegibles, fer interlineats a 1 o 1,5 espais, deixar un marge esquerre que sigui el doble que el de la dreta, fer una justificació del text a ambdós costats del full, etc
• Si vols fer una presentació avançada, de major complexitat formal, bé  per fer-la formalment més atractiva bé per fer una mena de preedició que contingui elements de disseny, pots tenir en compte aquests suugeriments que formen part de les tècniques de maquetatge periodístic o editorial:
  
  
• Fer una entradeta, que és un text en un cos més gran que el normal on es presenten alguns  elements diversos ―entre ells hi pot figurar alguna de les dades de la fitxa bibliogràfica― que serveixen per introduir la ressenya. Va sota el títol i només s’usa en cas que la ressenya tingui/estigui disposada dos o més columnes.
• Escriure el text en diverses columnes (sobretot si va a diari o revista)
• Separar les columnes amb un corondell,  terme que tant pot referir-se als espais en blanc amb què són separades les dues o més columnes d’un text, com a la línia ―normalment prima―, la sanefa o qualsevol altre suport gràfic vertical que s’intercala entre elles com a element decoratiu.
• Començar el text amb una caplletra, que és una lletra de format més gran.
• De vegades convé fer servir intertítols, també anomenats titolets, quesón petits títols que s’intercalen cada tres o quatre paràgrafs en un text massa llarg o visualment dens amb la finalitat d’alleugerir-ne la lectura. Tingues present que els titolets no solen repetir mots que ja apareguin al títol.
• Introduir-hi destacats, que són frases o fragments literals del text que s’hi han intercalat amb un cos de lletra superior ―i fins amb un tramat o fons diferent―a fi de destacar-los per la seva especial rellevància . Si són cites o declaracions d’un personatge  solen anar entre cometes. 
• Per fer més amena la ressenya la pots acompanyar d’ imatges de l’autor, de la portada o contraportada del llibre, d’escenaris o personatges relacionats amb la història…
• Quan es consideri convenient, les imatges portaranun peu de foto, que és un text curt que les acompanya i les explica.
• Per últim, el filet i la línia vídua són les línies o elements decoratius horitzontals que s’intercalen entre els articles d’una mateixa pàgina. El primer ―el filet― és prim, i el segon ―la vídua― gruixut. 

 

MODELS DE RESSENYA:

MODEL A: RESSENYA PERIODÍSTICA,  de caire més divulgatiu, dirigida al públic en general, no necessàriament expert en el tema.  EXEMPLE

MODEL B: RESSENYA UNIVERSITÀRIA, de caire més especialitzat, dirigida a una públic més restringit i expert en el tema.

 

ESQUEMA DE TREBALL: