Vaig triar aquesta foto, perquè el meu món el vei g així, amb coses clares, però també de fosques. La finestra fa que la imatge quedi una part ben clara i una part ben fosca, amb tons blaus, és com si haguéssim partit la imatge en dos: una part clara, amb la finestra i part de la meva cara, i un apart més fosca que hi ha l'altra part de la meva cara.

El món i jo. En aquest món sóc una partícula molt i molt petita. És on m'hi veig tan feble, indefensa, com una formiga apunt de ser trepitjada per una pota d'elefant.

El fons pertany a una part de la meva habitació que és un lloc on acostumo a passar-hi moltes hores. És on hi estic més estona i on puc fer les coses que a mi m'agraden sense haber de donar explicacions. Jo formo part del fons i aquest m'envolta tota.

Aquest retrat vindria a ser de mi envers el món i és que no sóc d'una manera regular i tinc moltes cares i se'm pot veure en molts estats d'ànim diferents però, al fi i al cap, acabo sent la mateixa.

Aquesta imatge representa els moments més importants de mi, records innolvidables i persones que ocupen un lloc important a la meva vida.

Aquest és el món, el món que veig jo. Creix molt ràpidament i cada cop es veu menys la natura del nostre costat.

Jo envers el món. Surto d'esquena, ja que a vegades sóc tímida i em costa deixar que la gent em conegui. I el fons és meitat negre meitat blanc perquè tant puc estar de molt bon humor com no estar-ho gens ni mica.

Aquesta fotografia, representa l'arbre de la vida, totes les branques són els camins que pots escollir, i tot és molt fosc, perquè la vida és molt dura. La imatge es veu molt blanca perquè així resalta més amb el fons negre, i ens expressa que és molt difícil decidir quin camí escollir, tot m'ho miro des d'un punt llunyà però amb tranquilitat.

Aquesta fotografia representa jo i el meu món, ja que a mi m'agraden molt els animals, especialment els gossos, ja que són uns animals de molta companyia, i també et poden defensar si ho necessites. Et diverteixes molt amb ells, i són molt juganers.

Surto escoltant música i pensatiu, veient "la vida" passar ràpid. Escoltar música és una de les meves passions i, justament, quant l'escolto començo a pensar en coses tan ridículs com importants.

A la imatge s'em veu desquena i caminant, com allunyant-me cap un punt que no sabem on acaba. Però jo si! Perquè vaig tranquil ja que he triat el camí.

En el primer retrat, he volgut representar la meva figura, davant d'un públic. La figura és la protagonista, la figura és el centre d'atenció de totes les mirades, enfocada per un gran focus davant i la foscor del no res al darrera. És a dir el meu món és l'espectacle (teatre, música...) tot allò relacionat amb aquest món, per això m'he volgut representar així, com si estigués en un lloc on tota la gent em pogués veure i em conegués.

En aquest món, el mateix món que m'agrada a mi, però que és un món en el qual si entre amb molt d'esforç, i amb molta dedicació. És un món que jo el veig negre d'entrar-hi , però al mateix temps, hi ha moltes esperances. En la foto, seria un lloc fosc i una mica borrós (boira), i els fanals són les esperances, que encara que siguin petites i no il·luminin gaire, són esperances i existeixen.

Aquest és el que concidero el meu món. On hi ha les persones que més estimo i els lloc que més m'agraden. Jo m'he col·locat mirant les imatges com si les admirés.I hi he deixat espais en blanc ja que la vida tot just comença i queda molta gent per conèixer.

Aqui hem represento davant del món amb les mans obertes ja que sóc una persona bastant optimista. El fons està cremat perquè acostumo a veure la part positiva de les coses, molta llum i molt per omplir.

En l'autoretrat de jo i el meu món, surto mirant enlaire directament cap a la llum, llum que destaca en la foscor de la vida, llum que significaria una espera que esperem amb delit.