JOSEP PALLACH I CAROLÀ
(1920-1977)

 
 

Josep Pallach i Carolà, polític i pedagog, neix a Figueres el 10 de febrer de 1920. De jove s'afilià al Bloc Obrer i Camperol i lluità durant la guerra amb la Divisió del 27.
S'exilià a França el 1939 on es llicencià en Filosofia i Lletres en la Universitat de Montpeller i s'incorporà a la resistència francesa, dirigint del 1948 al 1967 el Moviment Socialista de Catalunya.
Des de 1951 va ésser professor al Lycée Pilote de Montgeron on potencià, junt amb altres professionals, una experiència d'inserció de nens caracterials. Durant la seva llarga estada al Lycée, efectuà diversos treballs d'investigació personal publicant-los a diverses revistes. El 1964 publicà el llibre "El gran problema: escola i ensenyament per a tots".
El 1950 obté el premi Serra Hunter als Jocs Florals de Perpinyà amb el treball "L'adolescència i la formació de la personalitat". I el 1970, amb "Instituts pilots i reforma de l'Ensenyament mitjà", guanya el premi Antoni Balmanya.
El 1969 retornà a Catalunya, es doctorà en Ciències de l'Educació i començà a treballar com a professor de la Universitat Autònoma. Formà part de l'equip fundacional de l'Escola de Formació del Professorat d'EGB de Sant Cugat. Durant aquest període publicà "L'explosió educativa", i en edició pòstuma "Els mestres públics de Girona i els orígens de la Renovació a Catalunya". Després de la seva mort, es creà el Premi de Pedagogia "Josep Pallach".
Paral·lelament a la seva activitat pedagògica, fundà el Partit Socialista de Catalunya del que fou el seu Secretari General fins a la seva mort.
Josep Pallach i Carolà morí l'11 de gener de 1977 a Esclanyà.