|
CARTA: ELS ANIMALS
ABANDONATS
|
|
| A vegades quan arriba el Nadal o l'estiu i la gent se'n
va de vacances, deixa les seves mascotes abandonades. Jo
penso que si la gent no els pot cuidar bé, que no
se'ls comprin, o a vegades els regalen als nens perquè
els fa il.lusió tenint una mascota. Doncs no, això
no s'ha de permetre. Jo tinc un gat des de fa sis anys i
cada vegada que ens a n'anem de vacances per Nadal, o el
deixem amb la meva tia o el deixem a casa i el meu germà
li dóna de menjar. Perquè és molt injust
pels animals que els abandonin. |
|
| La gent no pensa en els animals, la tristesa que senten
en ésser abandonats d'aquesta manera. Han de ficar-se
a la pell dels seus animals quan pensen en abandonar-los.
Els animals requereixen bastants atencions i també
necessiten amor. En conclusió: Molta gent deixa els
seus animals de companyia abandonats a la carretera i això
no pot ser.
Elisa Rico
|
|
|
|
POESÍA
Atrapada estoy yo
en este mundo.
Miro a lo lejos,
pero no encuentro lo que busco
¿y qué busco yo?
algo con que poder sentirme libre.
Lo único que puedo oír
es la brisa veraniega, moviendo
los espesos y abundantes arboles.
|
|
Pero la brisa,
¿de dónde vendrá?
de donde no podré ir nunca.
Atrapada estoy yo
en esta vida.
Con la que me tendré que morir,
sin la que haber cumplida
todo ajeno a mí.
Por unos instantes,
¿podré ser la que elija?
Mis rotundos pensamientos
van chocando a una barrera
donde no pueden salir airosas
a su destino.
|
|
