Som dijous 30 d'octubre del 2008. Arribem al Ceip Sant Jaume a les 3 de la tarda i dues Castanyeres ben bufones ens donen la benvinguda.
Tot seguit, arriba la Castanyera més primaveral de la colla. Carregada de color, ens observa amb un gran somriure.
Falten molts Castanyers i Castanyeres per arribar i ens comencem a posar nerviosos.
No passa ni dos minuts que ja es va animant la festa. Ens arriba una Castanyera rosenca i un Castanyer que, malgrat que no ha volgut engarlanar-se gaire, està d'allò més maco amb el seu "peto" texà i la seva camisa a quadres.
De sobte, se'ns acosta un vehicle i en surt un Castanyer autèntic.Com si sortís d'un musical de la època, les exclamacions de les altres mares es fan sentir: "que guapo!"
La Directora del Ceip, ens acompanya fins a l'aula d'informàtica. Allà, traiem les jaquetes i ens dediquem a observar els nostres barrufets i les nostres barrufetes. No hi ha paraules per descriure com n'estan de macos.
Truquen a la porta i apareix novament la Directora de l'escola, que acompanya la Lia i la seva besàvia. La Lia està espantada de veure un nou espai que no coneix i la Montse l'ha d'abraçar i acaronar, fins que aconsegueix calmar-la.
Un grup d'alumnes de l'escola ens vénen a avisar de que ja podem pujar al gimnàs. Allà, ens espera una altra barrufeta que s'espanta en sentir la música en directe.
Finalment, els barrufets s'animen i s'inicien en el ball. Primer la Naima, la Judit, l'Àlex. Però, poc després els segueixen la Nerea, l'Aitana, l'Onai, la Lia i la Sheila.
Ballem, cantem, fem rotllanes, riem, ens abracem, retrobem els ex-alumnes del barrufets que ja són a P3 i aplaudim. Apludim molt! I és que la disfressa, l'espera, la incertesa i les pors inicials s'han convertit en gresca i disbauxa.
I només queden les brases, un músic que recull els instruments i peles de castanyes que omplen el terra del pati. Una altra Castanyada i malgrat això, tan única i incomparable com sempre.
