premis poesia

Premis poesia St. Jordi 2005

1r premi 1r cicle	Per complir aquest somni Tanca els ulls. Somia. Obre'ls. Recorda què havies imaginat? Aquest somni puc fer-te'l real. Mira. Tinc un regal per a tu. Vine i no obris els ulls. Ara, obre'ls. T'agrada?: És l'institut que havies ideat. És maco, eh? T'agrada? Però té un preu: Cada dia, respecta'l. Cada dia, estima'l. Cada dia, recorda'l. Cada dia, fes-lo créixer amb amor, però, sobretot, gaudeix-lo tant com sigui possible. Als del teu voltant intenta ajudar, encara que a vegades els vulguis engegar. No perdis els estreps, que només faria que perdéssim l'alegria. Intenta complir aquests requisits, així el teu somni serà sempre feliç. I en cas de no ser acceptats, arriba sempre a acords amb l'altre part de l'alumnat, o, si ho prefereixes, amb el professorat. Júlia Ferrer (1r ESO)

2n premi 1r cicle	El primer pas Quan vaig posar el primer peu a l'institut vaig saber que seria un gran pas aquest que feia en la meva vida. Començava una nova etapa que havia d'aprofitar al màxim per poder arribar a aconseguir allò que tota vida aspira: contribuir a una societat millor. Si miro al meu voltant veig que no tothom té l'oportunitat d'estudiar, així que en aquests anys passaré a l'institut, procuraré fer tot el possible per arribar a ser allò que em proposo ser. Irene Solano (2n ESO)

3r premi 1r cicle	Un nou institut, un nou camí Als primers moments, mirades expectants, en un mar de noves vivències estàvem a punt d'entrar. Il·lusions fredes, dintre s'escalfen. Ara ni es noten, restes de fredes vesprades. Per les finestres, entra la claror; ens escalfa, ens motiva, i ens omple de color. Una càlida acollida ens va tranquil·litzar, i ara, mirades serenes ens ajuden a avançar. Entre passadissos caminem, junts, agafats de les mans; ens deixem anar, ara ja som grans. Carla Soler (1r ESO)

Accèssit 1r cicle	Somni d'un institut Un gran institut, ple de llum i de colors, grans passadissos, i espaioses aules. Unes classes divertides, amb espaioses taules, còmodes cadires, i professors enrotllats. Amb grans finestrals, per on la llum pogués entrar, per poder veure la bellesa del paisatge exterior. Que treure excel·lents fos normal, i que ningú fos discriminat, que tothom fos tractat igual, i que hi pogués venir tothom. Joan Faig (2n ESO)

1r premi 2ncicle	1r, 2n, 3r, 4t ? Infantesa. Tot és maco i bonic. No hi ha ni un moment de tristesa. Adolescència. Bo, dolent, blanc o negre: Què és què, quin és quin? La joventut. Tan plena de bons i mals records. Però tots serveixen per a créixer. La maduresa ja és aquí! Infantesa, joventut, adolescència S'uneixen per a donar-te un referent. Tot això passa. No ho pots parar ni accelerar. Assumeixo, gaudeix-ho, pateix-ho! Records m'envaeixen de tristesa En pensar els qui deixo enrere. I sense oblidar-los, miro endavant... Alegria, incertesa, raresa. Acaba / comença una etapa. Amb quins ulls l'he de mirar? Hunab Moreno (4t ESO)

2n premi 2n cicle	Ha arribat el moment Feia temps que esperaves aquest moment, ansiós, inquiet. Per fi ha arribat l'hora de marxar del poble, t'has fet gran. A la pròxima parada del bus t'espera una nova vida desconeguda. Tens ganes d'explorar, descobrir, aprendre, conèixer, menjar-te el món. Per a tu els problemes són nous reptes a superar, no et fan por. L'esperit juvenil crema dins teu i veus el futur amb optimisme, és ple de projectes. Però te'n vas per sempre i aquella vida fàcil no tornarà, l'enyoraràs, i el nom d'aquell petit poble on vas créixer et farà fer un somriure nostàlgic, ple de records com sentir la fredor de la neu a les teves mans, jugar corrent pel bosc amb la colla, riure per tot sense motiu... Però madurar vol dir aprendre a acomiadar-se, i ha arribat el moment. Alícia Mallarach (4t ESO)

3r premi 2n cicle	Tot mirant Miro al meu voltant, observo la gent i les parets de l'institut, els sons d'explicacions, consells, l'anar i venir de classe a classe. Els petits fan més fressa. Les olors de no sé què s'instal·len permanentment en la memòria, recordo en colors i m'agrada, recordo les formes i em dibuixen un bon temps, la neu ja no hi és. Continuo observant, i de cop, les rutines m'observen a mi i les corredisses d'estudis i feines, d'aquella o de l'altra assignatura, s'alenteixen fins aturar-se. Llavors m'adono que jo en sóc part i que el curs encara és viu i que tots els companys m'envolten amb les mateixes corredisses i feines i que m'agrada aquest institut. Quim Bobi (4t ESO)

Accèssit 2n cicle	Així Així com m'enlluernà el sol per primera vegada tal com, per primera vegada, em mullà l'aigua... Igual que quan vaig trepitjar l'herba amb els peus nus per primer cop i vaig sentir l'harmònic cant dels ocells en despertar... Així com vaig contemplar la lluna per primer cop... La vida seguirà, però res serà ja, com la primera vegada. Marc Gayolà (4t ESO)