Tot el que realment necessito saber sobre com viure i què he de fer i com he de ser, ho vaig aprendre al parvulari. La saviesa no era al cim de la muntanya de l’ escola de postgraduats, sinó al sorral del parvulari. Aquestes són les coses que vaig aprendre:

. Comparteix-ho tot.

. Juga net.

. No peguis a la gent.

. Torna a posar les coses on les havies trobat.

. Neteja la teva pròpia brutícia.

. No agafis el que no és teu.

. Digues que ho sents quan molestis algú.

. Renta´t les mans abans de menjar.

. Ruboritza´t.

Les pastes calentes i la llet freda són bones. Viu una vida equilibrada; aprén alguna cosa i pensa en alguna cosa i dibuixa i pinta i canta i balla i juga i treballa cada dia una mica.

Quan vagis pel món, vigila el tràfic, encaixa mans i no t´aïllis.

Estigues atent al que sigui meravellós. Recorda la llavor del got. Les arrels baixen i la planta puja i ningú no sap realment com ni per què; però tots som així.

Els peixos de colors i els hàmsters i els ratolins blancs i fins i tot la llavor del got, tots moren. I nosaltres també.

Aleshores recorda els contes de quan eres petit i la primera paraula que hi vas aprendre, la paraula més gran de totes: MIRA.

Robert Fulghum (adaptació)