Pla de l'Estany

La comarca del Pla de l'Estany va ser creada per la llei de 28 de març de 1988 de la Generalitat de Catalunya, a partir de la consulta municipal per a l'establiment de la divisió comarcal de Catalunya fixada per llei i decret de 1987, i 11 municipis.

Es tracta d'una comarca que no preveia la divisió comarcal de 1936 i respon a una antiga aspiració dels habitants de Banyoles i de les poblacions del seu entorn, que consideren que la força del mercat de Banyoles i la potència econòmica i demogràfica del conjunt posseeixen els trets que defineixen una comarca.

Tots els municipis que formen la nova comarca van ser segregats de la del Gironès, de la qual formaven el sector extrem NO.

Configura el territori i li dóna el nom la fèrtil plana de l'estany de Banyoles, entre les valls del Fluvià i del Terri, continuació de la plana empordanesa, flanquejada a ponent per la serra de Rocacorba. L'estany de Banyoles presideix un bell paisatge suau, intensament humanitzat, on els camps de conreu alternen amb claps de bosc.

A la part muntanyosa trobem valls recloses on es manté la vida rural amb conreus als fons i boscos d'alzines, roures i verns, als vessants, amb petits agrupaments i masies esparses.

Banyoles n'és la capital indiscutible, per raons històriques, econòmiques i demogràfiques. El seu mercat està documentat des del 1806 i ha perviscut amb vitalitat fins als nostres dies.

Hi hagué també una activitat manufacturera important, especialment tèxtil i també de cuir, ferro i aram. Després d'una davallada el segle passat, el sector industrial ha pres nou impuls i s'ha diversificat. A més, Banyoles ha tingut, i continua tenint, una funció de centre de turísme i estiueig propiciat per la bellesa del paisatge i els atractius del seu estany.

L'economia de la comarca ha tingut una base agrícola gràcies en part a l'abundància d'aigües (recs derivats de l'estany) i a la qualitat dels sòls. La ramaderia n'és un bon complement, especialitzada en el bestiar boví, el porcí i també l'aviram. La indústria continua centrada a Banyoles (tèxtil, mobles, adoberies, espardenyes, metall, alimentària) i s'estén seguint els eixos de les carreteres a Girona i a Olot, als municipis de Porqueres, Cornellà del Terri, Palol de Revardit i Serinyà.

L'equipament comercial de la ciutat, d'altra banda, ha estat prou competitiu per mantenir-se vigent malgrat la proximitat de centres com Girona, Olot o Figueres.

El poblament humà data de les èpoques més remotes del paleolític, com mostren la descoberta de la famosa madíbula de Banyoles o els abundants jaciments de Serinyà.

En època medieval el territori del Pla de l'Estany formà part del comtat de Besalú, que tingué dinastia pròpia del 988 al 1111, fins a la unió amb el de Barcelona.

Administrativament restà dins la sotsvegueria de Besalú i eclesiàsticament formà part del bisbat de Girona. Al costat del domini del monestir de Sant Esteve de Banyoles sobre moltes de les parròquies i terres del Pla de l'Estany, hi hagué una sèrie de petits dominis senyorials que han deixat l'empremta dels seus castells: Palol de Revardit, Cornellà del Terri, Porqueres, Vilademuls, Esponellà i Falgons, entre d'altres.

Informació extreta de:
Consell Comarcal del Pla de l'Estany