A AQUELL A QUI LI PERTANY

Impotència,

desolació,

tristesa...

Cap d'aquestes paraules no es pot comparar amb el que sents.

Simplement mal, molt de mal. Ho veus ho sents, però no pots fer-hi res. Les coses no són iguals i no ho seran mai més.

La veritat no existeix, els somnis es fan llunyans però el final sempre serà el mateix. La Mort sempre hi és, rondant pels voltants.

Avui un, demà l'altre, però sempre se t'emporta algú que estimes.

Qui o què és el que treu la vida a les persones sense que s'ho mereixin?

Preguntes a les que no trobes respostes, que no t'agrada haver-te de plantejar. Busques un consol però no el trobes i et sents egoista. Les flames de la vida d'aquest cos s'han apagat. Però sempre quedarà el record d'un professor a qui tots admiràvem.

Ni la més infinita soledat,

ni la més gran separació

permetran trencar l'amor,

sempre i quan els nostres cors

bateguin quan ens mirem.

1

Alguns dels que sou aquí heu perdut un professor, d'altres, un company de treball; però, més enllà dels títols, les categories o els càrrecs, ens hem ajuntat perquè, sobretot, som gent que estima en Bartomeu.

Se suposa que els adults hem de donar exemple, hem d'educar, hem de tenir paraules i respostes…però ens trobem amb el mateix desconcert, la mateixa buidor, la mateixa ràbia i rebel·lió davant la mort.

Potser només tenim una certesa: que les llàgrimes i la tristor per si soles són buides. Potser d'aquest adéu n'hem d'aprendre que els qui perdem no marxen del tot si encara els fem presents.

I la manera de fer present en Bartomeu ha de ser tirar endavant el que vosaltres i nosaltres hem après d'ell; els valors del diàleg, del respecte, de la importància que té cada persona, de l'esport com a educació per damunt de la competició, de la disponibilitat per ajudar, de la lluita per superar-se un mateix, per marcar-se noves fites, nous cims i nous projectes.

Aquest és el millor record, el millor homenatge que avui li podem fer. Avui, però sobretot després d'avui. Perquè la tristesa, en realitat, només quedarà enrera quan fem nostres les seves actituds d'esforç, de participació, de fermesa i de respecte, d'ajuda, d'il·lusió, d'estimació, de tirar endavant malgrat les mancances del moment.

Fem que aquesta sigui la seva lliçó.

Allò que d'en Bartomeu podrem aprendre.

1

CLAUSTRE DE PROFESSORS

IES LA BISBAL D'EMPORDÀ

Benvolguts,

En nom de tota la comunitat educativa del Mas Clarà i en particular del Claustre de Professors, us volem expressar el nostre condol per la tràgica mort del vostre company BARTOMEU CABELLO.

Una abraçada

En nom del claustre

1

De Banyoles vas venir,

tot aquest temps t'hem estimat

insuficient per agrair

allò que ens has donat.

Ningú et coneixia, ningú sabia

el que t'arribaríem a apreciar.

Ningú veia, ningú volia

que el final pogués arribar.

Ja no hi sents, ja no hi veus,

no hi ha quan, ni on;

només en queden tristes veus

perduts en el record, qui sap on.

Te n'has anat massa lluny,

massa lluny per venir-te a veure,

massa ràpid per poder creure

tot això que s'esmuny.

Massa fort per perdonar,

massa emfalagós per menjar

massa trist per deixar de plorar

aquell qui sempre trobarem a faltar.

No podem parlar de la teva vida,

per mala sort només en sabem el final;

tot i això, volem fer una crida

perquè aquest record no tingui igual.

1

Sr. director, claustre i membres de la comunitat escolar

IES de la Bisbal

Benvolguts,

La desaparició d'en Bartomeu Cabello ens ha sorprès a tots.

Amb ràbia continguda hem de lamentar fets com aquests. La pèrdua d'un company, d'un professional de l'ensenyament, competent i col·laborador ens colpeja a tots.

Vull amb aquestes ratlles manifestar-vos tot el meu suport i voldria que féssiu trasllat d'aquesta manifestació de condol a la resta de membres de la comunitat escolar i a la família.

Resto a la vostra disposició.

Àngel Guirado i Serrat

Delegat territorial

1

El juny passat vàrem anar una setmana a Màlaga. En Bartomeu va ser un dels professors, juntament amb la Lupe, que es va oferir voluntàriament a acompanyar-nos. Nosaltres també volíem que ell vingués, ja que en el fons era el que millor ens entenia. Allà vàrem tenir l'oportunitat de conèixer-lo millor i amb ell vam compartir moments molt bons.

Sempre et recordarem, et tindrem en els nostres cors, com a professor i company que eres per a tots nosaltres.

NO T'OBLIDAREM

1

Rep aquesta dèbil mostra de ferma amistat

ara que la teva olor encara es respira en l'èter

ara que ens deixes amb el cor desfet,

ara que menen la nostra vida les angoixes i el dolor

i la mancança ens acompanya.

Pot ser que la teva imatge s'esvaneixi

però el teu record ens serà etern,

quedes exalçat en la nostra memòria.

Ens deixes sols, amb tan gran i amarg dolor

que ens costarà llançar les tristeses al fons del teu abisme,

però ho farem, ho farem per tu, pel teu record.

I et recordarem com un arbre

a qui van tallar la soca

però ens en va quedar la seva tendra arrel.

I aquest arbre serà un símbol d'uns temps passats

que ens donarà els càndids fruits de la pau per al futur.

12 de novembre del 1998

1

Els professors no tenim ocasió de veure el comportament dels nostres companys dins de l'aula, amb els alumnes, i l'opinió que d'ells ens fem arriba sempre de segona mà, a través dels vostres comentaris. No era el cas d'en Bartomeu. Ell feia la tasca a l'aire lliure, en aquesta pista que ara trepitgem i jo he tingut el privilegi d' observar-lo fent classes a un grup de tercer d'ESO cada dimecres a primera hora del matí, des de la finestra d'aquest últim barracó, on jo en aquell moment feia també classe.

Dimecres passat, en veure'l treballar, pensava en la vostra immensa sort i privilegi de tenir un mestre com ell, una persona vitalista, generosa, amable, positiva, que sabia treure el millor de cadascú de vosaltres; respectuosa en el tracte i que us ajudava a intentar superar les pors i els complexos que tan arrelats teniu en aquesta edat. S'afanyava especialment a organitzar jocs i exercicis on destaqués el contacte físic, volia que us toquéssiu, que us deshinibíssiu, que enfortíssiu els lligams com a grup i com a companys. Des de la meva classe pensava que m'hagués agradat molt tenir un mestre com ell quan tenia la vostra edat. La seva tasca exemplificava l'essència de l'acte docent: ajudar i potenciar el desenvolupament de la persona.

Al llarg de la vida no són tantes les ocasions que tenim de compartir moments i establir lligams amb gent que pel seu tracte i tarannà ens ajudin a esdevenir millors persones. Bartomeu n'era una i per això fem bé de plorar i plànyer la seva definitiva absència.

1

A la atención del director y profesorado:

Enterados del triste desenlace en la vida de Bartomeu, con el cual mantuvimos una intensa amistad en el Programa de Turismo Social en Mollina (Málaga). En nuestras largas conversaciones nocturnas quedaba clara su vocación de enseñante y educador.

En estos momentos en los que los seres humanos reflexionamos, siempre desde Granada diremos que Bartomeu era una buena persona, que quería ser un buen educador y enseñante.

Recibid un saludo afectuoso de los alumnos de la Escuela-Taller Molino Nuevo y de Pilar Heras y Antonio Franco, para todo el profesorado y alumnos de ese Centro Educativo.

Un fuerte abrazo para Lupe de todos nosotros.

Un saludo cordial

1

I ara que ja no hi ets

mirem tots el cel

i veiem que l'estel més brillant

aquesta nit ja no hi és.

Si recollíssim totes les llàgrimes

que han regalimat dels nostres ulls

ompliríem la més bella mar

que ens aproparia a tu.

Recordem el teu somriure

tots ara impotents

quan ho volies fer tot per nosaltres

perquè eres tu, simplement.

Escolta'ns el cor i podràs escoltar

com bomba la sang

i que no parem de pensar

en totes les teves paraules

que resten ara, en un simple passat.

Sunsi Segú

13-11-98

1

Benvolguts,

El claustre de professors del nostre centre us expressa el seu més sentit condol per la mort del vostre company Bartomeu Cabello.

Àngela Ribas i Lacasa

Directora de l'IESI Sant Elm

1

Vaig arribar al peu de la paret just a temps per rebre en braços el meu petit minyó. Pàl·lid com la neu. (…) Li havia desfet la bufanda d'or que sempre duia. Li havia mullat els polsos i l'havia fet beure. Però no m'atrevia a preguntar-li res. Em mirà i em posa el braç al voltant del coll. Sentia bategar el seu cor com el d'un ocell que es mor, ferit d'un tret de carrabina. Prou ho coneixia jo que succeïa alguna cosa extraordinària. L'estrenyia amb els braços com una criatura i, malgrat tot, em feia la sensació que s'esmunyia i que queia en un abisme, sense que pogués fer-hi res per deturar-lo (…) Tenia la mirada seriosa, perduda allà al lluny… però somrigué amb tristesa.

Va passar molta estona. Sentia que s'anava refent de mica en mica:

- Petit minyó, tu has passat por…

N'havia passada, de por, ja ho crec! Però em digué, rient suaument:

- I més en tindré aquest vespre…

Altra vegada el sentit de quelcom irreparable em glaçava el cor. Vaig comprendre que no podia suportar la idea de no sentir mai més aquella rialla. Era per a mi com una font en mig del desert.

- Petit minyó, jo vull continuar sentint la teva rialla…

Però ell va dir:

- Allò que és important no és la veu. Passa com amb la flor. Si estimes una flor que has deixat en un estel, és dolç de mirar el cel a la nit. Tots els estels són florits. Passa el mateix que amb l'aigua. La que em vas fer beure era com una música, recorda-te'n, era bona. A la nit miraràs els estels. El meu és massa petit perquè te'l pugui assenyalar, però així serà per a tu un d'entre ells i t'agradarà contemplar-los tots.

Els estels no són pas iguals per a tothom. Tu tindràs una mena d'estel com ningú no té, perquè quan miraràs el cel, a la nit, com que jo viuré en algun d'ells, com que hi riuré, per a tu serà com si riguessin tots els estels. I quan estaràs consolat (sempre acabem consolant-nos) estaràs content d'haver-me conegut. Seràs sempre el meu amic.

El petit príncep estava neguitós, però jo vaig dir-li:

- No penso pas deixar-te.

Aquella nit no el vaig sentir marxar. S'havia escapat sense fer soroll. I ara hi ha una cosa que trobo ben misteriosa. I és que per a vosaltres que estimeu el petit príncep, que estimeu en Bartomeu, res de l'univers no és igual.

1

Desde el CEULAJ, el equipo de monitores/as os queremos transmitir nuestro más sentido pésame por la muerte de Bartomeu, con quien pasamos una semana tan estupenda y a quien no olvidaremos.
Os pedimos que transmitáis nuestro pésame a familiares y amigos de Bartomeu.

Un abrazo muy fuerte y ánimo

1

De sobte el TN-Nit deixa caure la noticia. De sobte no hi ha marges, ni voreres, ni res on agafar-se. Potser finalment sigui veritat que haurem d'inventar un nou llenguatge, una nova manera d'expresar-nos, aprendre a conviure en condicions d'incertesa.
Tinc 35 anys. Estudiàvem junts al mateix institut durant BUP i COU. En acabar els estudis a l'institut, ens haviem vist en alguna ocasió sempre acompanyats de'n Quico Mir. Vaig preguntar-li per tú quan varem anar al concert de'n Clapton. Em va comentar que esperava veure't un dia d'aquests a Barcelona. Va ser el mateix Quico qui m'ho va confirmar.
Vaig intentar explicar-li a la Judith (la meva dona), què havia passat, qui érets, com érets, com t'havia conegut, com esperava veure't aviat amb en Quico, com hem sentia,.... no vaig saber començar. No hi ha hagut temps.

1

El claustre de professors de l'IESI la Bisbal, en relació a la mort del nostre company Bartomeu Cabello, vol expressar públicament el condol i suport a tots els familiars i amics.
També volem deixar constància que la petjada deixada per en Bartomeu en el nostre centre ha estat en tot moment d'exemplaritat, de dedicació als alumnes, de valoració del diàleg i el respecte en el tracte amb les persones, de treball en el camp de l'esport com a eina educativa per sobre de la competitivitat, de disponibilitat i col·laboració en les iniciatives del centre.
Enyorem la seva persona i lluitarem pel seu record.