Primer Premi en el concurs de textos sobre Drets Humans convocat a les comarques gironines pels serveis territorials de Joventut de la Generalitat, el passat curs 97/98. El text premiat ha sortit publicat al Punt Diari el dia 27 de novembre de 1998.


 

Pels Drets Humans amb Majúscula

Autor: Ignasi Corney Oller, alumne de COU curs 97/98

 

Q uan un parla de Drets Humans, ha de mencionar el clar precedent que varen significar les declaracions de Virginia Bill of Rights del 1776 dels Estats Units, després de la guerra de la independència i de la Déclaration des droits de l'homme et du citoyen del 1789, per l'Assemblea Nacional Constituent Francesa.

Els drets de l'home han passat per diferents fases. En primer lloc, en les democràcies modernes, es va aconseguir una certa igualtat en els aspectes polítics i econòmics i posteriorment i en el que de moment s'està lluitant més aferrissadament a nivell ja col·lectiu, és en la reivindicació dels drets de l'individu, dels pobles, de les ètnies, dels sexes, etcètera.

Sobre els drets humans, deia A. Heller que "són propis de tot home pel simple fet de ser persona humana". Aquests drets, però, en no tenir una base jurídica, es converteixen merament en exigències més que no pas en drets pròpiament dits.

Després de cinquanta anys de vigència de la Declaració Universal dels Drets Humans, moltes són encara les qüestions i problemes irresolts per una humanitat que es va tancant cada vegada més en ella mateixa i que es va tornant més egoista en el transcurs del dia a dia.

Així, un dels actes més recents de cares a la reivindicació dels drets humans, ha estat la marxa contra l'explotació laboral de la infància, que va arribar el passat 30 de maig a Ginebra després d'haver recorregut 4 continents. La intenció d'aquesta marxa contra l'explotació infantil, composada per nens d'arreu del món, ha estat la d'intentar aconseguir la reducció del nombre d'hores de treball laboral dels nens, així com també el dret de la infància a una vida digna.

Cal destacar que entre els països amb major taxa de nens menors d'edat treballant hi trobem l'Àsia, amb un nombre de 153 milions de nens menors d'edat treballant, d'un total de 250 milions de menors que són explotats arreu del món i amb edats compreses entre els 5 i els 14 anys d'edat. Hi ha nens i nenes torturats física i sexualment, nens obligats a treballar perquè la pobresa del seu país els obliga a haver de fer-ho, doncs no hi ha suficients recursos econòmics,...

És lògic i evident que no hi podrà haver una uniformització econòmica de tots els països d'arreu del món - perquè els dirigents de cada país apliquen la política que creuen més adient de cares a l'enfortiment econòmic del seu país - però considero que hi hauria d'haver quelcom més del que hi ha de suport en la causa d'ajudar a una infància més digna, doncs tot nen, per pobre que sigui i d'on sigui, hauria de rebre alguna mena d'ajut. Crec, sincerament, que hi ha una manca de cooperació molt gran en aquest aspecte, i que no n'hi ha prou amb la tasca que duen a terme algunes ONG, sinó que hi hauria d'haver un suport més gran i major per part dels diferents Estats que formen el plànol del món.

La posició que seria més còmode per part de totes les potències seria la de no mirar els problemes que té el veí, però aquest fet, ens convertiria una mica menys en homes i potser una mica més en bèsties, doncs seríem homes sense fonaments, homes sense sentiments de cap tipus envers aquells qui pel que sigui, no estan al nivell mateix que els altres. Per això, considero que no ens hem de tancar només en el nostre egocentrisme, sinó que hauríem d'intentar ajudar - per poc que fos el nostre ajut - als altres països amb problemes d'aquesta índole.

Molts són els casos existents avui dia d'injustícies socials de característiques similars, i és aquest un cas recent dels molts que hi ha hagut, tot i que potser és un dels casos més greus i que previsiblement costaran més d'eradicar de forma i manera definitives arreu del món, sobretot pels condicionants de tipus econòmic que hi ha pel mig.

Tot i així, mentre hi segueixin havent problemes d'aquest tipus, la millor lluita que podrem emprendre serà, sens dubte, la conscienciació, la reivindicació i la mobilització ciutadana en favor d'uns drets - que tot i no reconeguts com a llei - formen i conformen els anomenats drets "humans ".