ATENCIÓ A LA DIVERSITAT: ELS ALUMNES MAGREBINS AL NOSTRE CENTRE.
L’arribada d’alumnes magrebins al nostre centre ha suposat un repte més dels molts que tenim plantejats.
Aquest any s’ha donat un pas important en l’acolliment d’aquest col.lectiu proporcionant recursos, respectant-los com a persones que són , intentant dur a terme una atenció individualitzada, integrar-los a les aules,...
La majoria dels professors quan hem de tractar amb aquests alumnes, ho fem amb desconeixement de la seva cultura, dels seus costums, formes de vida,... Moltes vegades no tenim recursos, no sabem què fer o ens sentim sols per afrontar aquesta situació nova.
Tots tenim clar que el dret a l’educació és un dret de tots, i aquest alumnat, té dret a una escolarització i rebre una educació com la reben tots els altres nois de la seva edat.
Una de les estratègies que ha facilitat que molts dels nostres alumnes hagin entès la forma de vida, cultura , etc. d’aquest col.lectiu magrebí ha estat el poder disposar d’una persona de referència i que col.labora amb el centre, el seu nom és Hassan.
Com a professors hem volgut reproduir en aquesta pàgina un dels treballs d’opinió realitzats per una alumna de 1r. d’ESO a la classe de llengua catalana. Heus ací el treball:
"Racisme, per què?"
Aquesta va ser la pregunta que em va passar pel cap quan en Hassan va venir a explicar-nos diferents coses sobre la seva cultura, el lloc de procedència. Potser fa uns dies hagués parlat de races, però no, de races només n’hi ha d’animals, són maneres de viure i creure. Tots nosaltres sortim de l’amor, tots en formem i naixem igual, per què ens veiem diferents?. Per què no compartim aquest amor? Per què rebutgem a la gent? Totes aquestes preguntes poden semblar una mica complicades, però som nosaltres que ho fem complicat i podria ser senzill, només caldria AMOR. Si aquesta paraula fos la base, en nosaltres no hi hauria fronteres ni límits que la poguessin aturar.
Molta gent diu que l’autèntica bellesa de la persona és en el seu interior, o sigui que per poder jutjar a una persona primer l’has de conèixer; però si no li donem l’oportunitat de que ens conegui i nosaltres conèixer-la, com podem jutjar-la?
Una altra de les preguntes que em vaig fer, va ser: Si jo ara hagués d’anar-me’n a viure a un altre país, com m’agradaria que fossin? M’agradaria que m’estimessin, que no em rebutgessin. Així també penso que els alumnes magrebins del nostre institut els agradaria que un dia els hi diguéssim: "Voleu venir a jugar?" A tothom li agrada que l’estimin. TOTS SOM IGUALS. Quantes vegades s’haurà de repetir aquesta frase perquè això s’acompleixi.
Encara sóc petita i no he viscut moltes experiències però segur que al llarg de la nostra vida en alguna situació o sortida ens plantejarem: Estimar o no estimar, rebutjar o no rebutjar, sense pensar en les conseqüències. Si pensem fer el bé, doncs ESTIMEM. Aquesta és la meva opinió després d’escoltar en Hassan.
