Visita el nostre Institut
98-99    
 

ELS ALUMNES DE 1r i 2n d’ESO de L’IESI LA BISBAL OPINEN...

 

Hem volgut tenir constància de les primeres impressions dels alumnes de 1r i 2n d’ESO en el començament del nou curs. Els més grans continuen l’etapa iniciada l’any anterior. Aquest curs, però, han passat de l’edifici del carrer Morró, on compartien les instal.lacions amb el segon cicle d’ESO, 3r de B.U.P i Batxillerat a les aules de l’antiga formació professional, que aplega ara els alumnes de la primera etapa de l’ESO. Els de primer curs, han experimentat alhora l’inici de l’educació secundària obligatòria i el pas de l’escola a l’institut.

 

Aquestes impressions han quedat reflectides en una enquesta realitzada a la tutoria en què s’ha preguntat als alumnes com se senten en el centre i quins canvis positius i negatius han observat en el pas de l’escola a l’institut. Les respostes han estat diverses, i n’hem pogut extreure les següents valoracions.

 

1. Com et sents en a l’institut?

 

Un 58'2% d’alumnes ha respost que se sent bé a l’institut, mentre que un 22'2% ha contestat que regular i un 19'1% ha dit que s’hi troba malament.

 

2. Quins canvis positius i negatius observes en el pas de l’escola a l’institut?

 

Hem sistematitzat els diversos aspectes comentats pels alumnes agrupant-los en els següents punts:

 

Instal.lacions:

 

La manca d’espai és l’observació més generalitzada, sobretot el destinat a l’esbarjo i a l’esport. La majoria d’alumnes es queixen de tenir un "pati petit", en què amb prou feines poden moure’s i, menys encara, jugar amb la pilota. Comenten que els de 3r i 4t d’ESO, en aquest sentit, han tingut més sort. I parlant del pati, apunten també la necessitat d’una font.

 

El fet de no tenir espai per esperar-se abans no s’obren les portes del centre és una altra de les incomoditats que assenyalen, així com el d’haver-se de desplaçar per fer educació física al pavelló.

 

També algunes aules resulten una mica petites. Aprofiten per assenyalar que no s’escriu bé a les pissarres (el guix hi rellisca) i que seria bo tenir-hi penjadors.

El tema de la brutícia (a les aules i, sobretot als lavabos) és també present, però reconeixen que és problema de tots.

 
 

La qüestió de no tenir classe pròpia i anar de nòmades pel centre ha estat valorada positivament per uns -no hi ha tanta rutina- i negativament per altres -tants canvis resulten una mica desorientadors.

 

Opinen que seria interessant poder accedir als tallers d’informàtica i als laboratoris. Aquesta observació l’han feta els alumnes de primer que encara no han iniciat els crèdits variables i no han tingut oportunitat de fer ús d’aquestes instal.lacions.

 

No tot en aquest punt és, però, negatiu. Els alumnes es mostren molt contents de l’atenció que se’ls ofereix a consergeria i alguns agraeixen poder tenir taquilles per deixar-hi les seves coses.

 
 

Organització:

 

La major part d’alumnes han comentat que els va molt bé tenir dues tardes lliures per fer activitats extraescolars i tenir més temps per estudiar. Sense concretar massa han afegit també que se senten més lliures que a l’escola i que a l’institut se’ls tracta de més grans.

 

Els de primer agraeixen haver de compartir centre només amb els de segon.

 

Entre els aspectes negatius d’aquest apartat, han assenyalat el sistema d’apuntar-se al menjador i al transport (diàriament i a salt de mata), haver d’esperar-se a la biblioteca fins el moment que arribi l’autobús i haver-lo d’anar a buscar a l’altre edifici. També el desordre al moment d’entrar a les aules i durant els canvis de classe.

 

Qüestions pedagògiques:

 

La possibilitat de fer crèdits variables escollits pels alumnes és valorada molt positivament. Comenten també que alguns variables no són massa agradables.

És general la sensació que han de treballar molt més que a l’escola i posar-hi molt d’esforç, tot i que algun alumne opina que el nivell és massa baix.

 

El tema dels agrupaments flexibles també hi apareix, i en aquest cas les opinions són diverses: alguns troben efectiva la separació per nivells dels alumnes, ja que així es pot fer un ensenyament adaptat a cada grup; altres diuen que no estan d’acord en què els divideixin segons la seva intel.ligència.

 
 
 
 

Relació entre els alumnes:

 

En parlar de la convivència entre els alumnes, mostren la seva preocupació per les amenaces i baralles que alguns dels més grans provoquen i que els fan sentir incòmodes, sobretot al moment de l’esbarjo. Els insults, les pedres, i l’actitud racista que s’observa en algun moment també han estat criticades.

 

D’altra banda, i majoritàriament, es mostren molt satisfets de la possibilitat que els ha ofert l’institut de conèixer gent que vénen d’altres escoles i fer, així, nous amics.

 

Professors:

 

En general comenten que al centre hi ha bons mestres, que són simpàtics amb ells i els ajuden. També assenyalen que alguns són massa estrictes i exigents.

Les classes, diuen, són divertides i aprenen moltes coses noves, tot i que hi han de posar força esforç.

 

Alguns alumnes opinen que tenir un professor diferent per cada matèria és bo, però n’hi ha més encara (sobretot dels de primer) que pensen que tanta diversitat els desorienta una mica.