Temps difícils per als docents

Els 57 milions de professors i mestres que hi ha al planeta treballen en condicions inquietants. Deixats de banda per les polítiques educatives, tampoc no aprofiten les noves tecnologies que se suposava que havien de revolucionar la seva professió. En l'últim Informe Mundial sobre l'Educació s'afirma categòricament que les polítiques educatives "no solament han descurat la remuneració i la situació del personal docent. Segons sembla, tampoc no donen gaire importància, en la majoria dels països, a les condicions en què es desenvolupa l'ensenyament i l'aprenentatge i, de manera més general, a la situació material de les escoles."

En els països del Sud, el nombre d'alumnes i d'estudiants ha augmentat vertiginosament en les darreres dècades. El nombre de docents, les seves remuneracions i, sobretot, l'equip del qual disposen les escoles no han seguit el mateix ritme, a causa de les limitacions pressupostàries. A l'Índia més del 60% dels mestres tenen una mitjana de cinquanta alumnes; el 34% entre cinquanta-un i cent alumnes i el 5% més de cent. Nombroses escoles al món no tenen pissarres i, de vegades, ni tan sols no tenen una taula per al professor, per no dir que els manuals són gairebé inexistents.

En els països industrialitzats, "el comportament social dels alumnes" constitueix "un tema de preocupació creixent en nombrosos països". L'informe denuncia la violència a les escoles, que afecta tant l'estat d'ànim dels professors com l'eficàcia de l'ensenyament.

I, finalment, què passa amb les famoses noves tecnologies? L'informe destaca els límits de les esperances que s'hi han dipositat, recordant que en la major part de les escoles del planeta ni tan sols no hi ha electricitat. En el millor dels casos contribueixen "a estimular la reflexió i el debat pedagògic" bo i permetent al personal docent "intercanviar informacions sobre les seves activitats". Per explicar-se la seva dura jornada?