LA FINESTRA

Desembre, 1997                   núm. 3

APA de l'IESI la Bisbal

 

PARLEM DE LA REFORMA

 

L'aplicació de la Reforma Educativa planteja un nou enfocament de l'Ensenyament Secundari Obligatori (ESO). Parteix dels principis de l'escola comprensiva i de la noció de tractament de la diversitat. L'alumne construeix nous coneixements partint del que ja sap, entén el que fa. No s'ha d'esperar que les noies i els nois s'adaptin a l'escola sinó que és l'escola o l'Institut el que s'adapta a l'alumnat. Per fer aquest fi tan important calen més recursos i millor formació del professorat per part de l'Administració, calen dues paraules voluntat política i també es fa imprescindible l'esforç dels docents. L'alumnat no arriba als instituts preseleccionat, això vol dir que és divers en nivells acadèmics i més complex a nivell personal. Hi ha una realitat més plural i alhora més semblant a la realitat social, al carrer. La feina, no hi ha dubte, es complica. S'ofereix a tots els nois i les noies l'oportunitat d'allargar fins als setze anys la seva formació. Perquè aquesta oportunitat no sigui malbaratada cal que tots: Administració, pares i mares, professorat i alumnes hi posem ganes. Aprofitar l'avinentesa per reflexionar i per valorar la nostra responsabilitat essent cada cop més rigorosos i més crítics (i autocrítics). S'espera que a l'Ensenyament Obligatori no només s'instrueixi sinó que també s'eduqui, que es treballi en la formació integral de la persona. Els pares i les mares dins el nostre paper primordial d'educadors dels nostres fills hem de fomentar habilitats de pensament i de reflexió i transmetre valors com la cooperació, la solidaritat, I'esforç ... i pressionar perquè aquestes habilitats i valors siguin tinguts en compte a les escoles i als instituts. Cal no valorar, exclusivament, els nostres fills per les notes, sobretot si aquestes només avaluen l'acumulació de coneixements.

Tot plegat no és una tasca fàcil per ningú però segur que la construcció d'un futur millor passa per aquí.

Un company de l'APA em diu que parlo d'educació del S. XXI, potser sí, però també va bé parlar de cap on volem anar, i el S. XXI és a tocar.

Rosa Guàrdia i Grau.

 

 

BÚSTIA

 

CARTA OBERTA A CARME SUÑEN

 
Amb la teva exposició del perquè una APA no té l'obligació d'assumir les despeses que pertoca a Ensenyament davant de l'assemblea general del dia 2 de desembre, tothom o quasi tothom hi estem d'acord.Pel que jo personalment estic molesta, més ben dit "emprenyada", és pel fet que en començar la teva intervenció del dia 2 de desembre, havies d'haver dit només de començar que no eres sòcia (aquell dia jo no ho sabia, creia que una persona tan combatent com tu no em podia fallar) però que volies fer uns comentaris. No crec que cap soci s'hi hagués oposat.

A més a més, com tu molt bé saps, una assemblea general de qualsevol associació només és oberta als seus socis, amb dret a veu i vot.

Carme, és molt bonic filosofar sense implicar-se, en això fas el mateix paper que Ensenyament.

 

Dolors Fuster

 

PROGRESSEM de VERITAT?

 

Aquests darrers dies els mitjans de comunicació s'han fet ressò de les "genialitats" de l'actual equip de govern en el camp de l'educació. En primer lloc, la ministra Esperanza Aguirre vol assegurar-se, per mitjà de les Ciències Socials, que els nostres filis coneguin bé "La Madre Patria".

En segon lloc, pretén fer passar per la censura els llibres de text de diferents comunitats autònomes.

Finalment, per acabar, amb l'excusa de professionalitzar l'excèrcit, volen imposar l'esperit militar a les aules.

Davant d'aquest panorama em pregunto: Quin sentit té parlar d'Europa, de l'Euro i del progrés si en segons quins aspectes retrocedim algunes dècades?

Des d'aquí demano a tot el col·lectiu de pares i de docents una protesta enèrgica. Senyors, a les portes del segle XXI no podem anar enrera com els crancs!!!

 

Laura Deulofeu i Roglans

 

QUÈ HEM FET

 

L'APA ha fet el seguiment de l'ampliació provisional que l'Administració ha realitzat aquest estiu

* S'han remodelat quatre aules i s'han posat dos mòduls prefabricats, confiant que l'ampliació definitiva de l'institut i la millora de les seves condicions físiques es resolguin dins els terminis previstos.

 S'ha gestionat la venda de llibres i amb els ingressos obtinguts junt amb les quotes, s'ha fet el pressupost del curs 97-98.

 Algunes de les coses que tenim previst fer són:

* Col·laborar en les activitats de l'alumnat.

* Col·laborar en l'equipament de diverses àrees a petició del Claustre de Professors.

* Xerrades pels pares.

* Actualització de l'aula d'informàtica i el corresponent seguiment.

 Nota: Som conscients que aquestes despeses les hauria de cobrir l'Administració i per aquest motiu reiteradament fem escrits reclamant tot allò que ens sembla que pertoca al Departament d'Ensenyament

 

RECURSOS i MASSIFICACIO

 

Com passa moltes vegades, resulta que una part de les mesures desenvolupades per realitzar la implantació del nou batxillerat LOGSE en el curs acadèmic ha quedat curta o, més ben dit, no hi arriba. Els professionals de l'ensenyament secundari van veure que els nivells de BUP eren incomparables als nivells d'ESO, cal establir els mecanismes necessaris per un correcte seguiment.

Considero que la implantació de la reforma educativa hauria de servir per promoure i per transmetre com anar per la vida, inculcant una sèrie de valors que de mica en mica els faran cada dia més persones, perquè l'home necessita sentir-se persona, i una sola paraula pot canviar un home.

Davant d'aquest plantejament, els alumnes han de sortir ben preparats acadèmicament, però també humanament. No n'hi ha prou amb currículums brillants, que difícilment sortiran si les condicions de massificació continuen, sinó que també hi haurà una quantitat molt més elevada d'alumnes inadaptats, malgrat que tot no ho han de fer les escoles.

Hauríem de conscienciejar els pares de la importància que té el fet que el temps que passen amb els seus fills sigui de la màxima qualitat. Seria una manera de pal·liar el problema de massificació, perquè la seva incidència no fos tan negativa en la seva formació.

Els recursos humans són factors primaris de l'ensenyament i, per això, s'haurien de tenir en compte en la programació de les classes i la composició de l'alumnat, ja que la distància que separa el funcionament d'un IESI de sortir en els diaris per amenaces, intimidacions, conflictes, por, racisme, lluita, violència.. no és tan petita, si les condicions de cultiu són favorables.

El meu criteri és aplicar les mesures correctores abans que ens arribi aquesta problemàtica de difícil solució, a curt termini.

Confiem que la proporció de vuit-cents alumnes per cinquanta o seixnta professors deixi de d'ésser correcta.

 

NOTÍCIES

 

• IESI de La Bisbal ha participat en un intercanvi cultural que el Ministeri promou entre les diferents comunitats autònomes. L'Estada ha sigut a Mollina (Màlaga) amb d'altres alumnes de les comunitats Valenciana i Riojana. Han fet una visita a Cuevas Bajas.

• Estem preparant una xerrada per la primera quinzena de febrer a càrrec del Sr. Jaume Funes (Psicòleg i Pedagog) sobre: "com educar per un món amb drogues!!!"

LA MIRADA POÈTICA

 

 

LA MALA INCONSCIÈNCIA

 Ennegrida la mort d'asfalt lluent

als seus braços t'has empès a mig revolt.

Aquell tràgic dilluns de juliol

continues saltaves, i el present.

Tu anaves ràpid (o el món massa lent),

Reptant el temps amarat d'alcohol.

La nit de gresca fou cisada en dol

per l'esmolada godalla tallent.

Apostaves, amic, amb inconsciència

(envit inútil, i alhora prou fort,

que el destí va guanyar amb un cop de sort);

apostaves, amic, amb inconsciència

i vas perdre (total sens previ acord)

la vida en el peatge de la mort.

 

IOTS A LA DERIVA de LLUÍS LLADÓ

 

APA de l'IESI la Bisbal