Cançons 1 |
CANÇÓ DE BRESSOL Son, son, vine, vine, vine son, son, vine, aquí al bressol, quan la son ja estarà arribada, la nena maca sadormirà Son, son, vine, vine, vine, son, son, vine que tinc son, quan la son ja estarà arribada, la nena maca sadormirà.
COIXINET SI TU SABIES Coixinet si tu sabies les penes que em fas passar li diries a la mare si em vol deixar anar a jugar, amb aquelles minyonetes que hi ha a dalt del campanar que repiquen les campanes per un pobre capellà. Ai quin dolor, quina tristor a lendemà de la festa passada, ai quin dolor, quina tristor lendemà de la Festa Major.
Ralet, ralet, pica dineret. LA GALLINA POLITANA La gallina politana, fa deu ous cada setmana: pon, i un, pon, i dos; pon, i tres; pon, i quatre; pon, i cinc; pon, i sis; pon, i set; pon, i vuit; pon, i nou; pon, i deu. La gallina de la Seu fa miu-meu. Mha dit que amaguesses aquest bon peu. EL NOI DE LA MARE Què li darem en el noi de la mare. Què li darem que li sàpiga bo. Li darem panses amb unes balances. Li darem figues amb un paneró. Què li darem en el noi de la mare. Què li darem que li sàpiga bo. Li darem panses, nous i olives. I una tasseta de mel i mató.
BALL MANETES Ball manetes, toca les galtetes, toca-les tu, que les tens boniquetes. La ball ball, la cueta de la gallina, la ball ball, la cueta del nostre gall. El nostre gall és cantador, canta de dia, canta de dia, el nostre gall és cantador, canta de dies i de nits no
LA LLUNA LA PRUNA. La lluna la pruna, vestida de dol. La mare la crida i el pare no vol. En Pinxo va dir a en Panxo vols que et punxi amb un punxó? I en Panxo va dir a en Pinxo punxam, però a la panxa no. Déu ni do!
SOL, SOLET Sol, solet vinem a veure vinem a veure. Sol, solet vinem a veure que tinc fred. Si tens fred posat la capa posat la capa. Si tens fred posat la capa i el barret.
PLOREU NINETES Ploreu, ploreu ninetes que el burro està malalt té mal a les potetes i el ventre li fa mal. No pot menjar civada sinó pinyons pelats no pot dormir a lestable, sinó amb un matalàs. No ploris reiet, no ploris fill meu que ets un angelet que mha enviat Déu, li beso la cara, li beso la front petons de la mare que és el més gran del món. Aquest és el pare, aquest és la mare, aquest fa les sopes, aquest se les menja totes. I aquest fa: PIU,PPIU que no nhi ha per al "caganiu".
Arri, arri, tatanet, que anirem a Sant Benet, comprarem un panellet, per dinar, per sopar, per a lAltea no nhi haurà.
Quatre pedres hi ha al carrer, jo les sé comptar molt bé, de color de xocolata, una, dues, tres i quatre
NYIGO,NYIGO,NYIGO, calces de paper, totes le músiques van pel meu carrer
LA NINETA Tan petiteta, tan petitona. Sap de fer preguntes, sap de llegir ella soleta sen va a lescola canta que canta tot el camí. Les papallones della no fugen ses mans rosades mai els fan mal, els ocells callen tan punt la senten i atents escolten els seus cants frescals. Mare, mareta sol tenir feina ella bressola el nen petit i que si plora tan bé l'amoixa que com un àngel queda adormit.
LA MARE El nen és petit i, mig adormit, la mare sel mira i, junts al bressol, no el deixa mai sol. Joiosa sospira i, vetllant el seu somni amb amor, ella pensa tranquil·la i "ditxosa": -El meu fill val un món i un tresor i de tot cor li canta amorosa. -Fes nones, reiet, fes nones filll meu, que ets un angelet que mha enviat Déu. El besa a la cara, el besa al front, petons duna mare "lo" més gran del món. El nen és més gran. La mare plorant li diu cada dia: -No surtis de nit i fuig dels brogits, treballa i estudia. I tapant-li els defectes que té, laconsella amb "carinyo" i el guia pel camí del treball i del bé, que és el que ella desitja i ansia. -Perdona, fill meu, però jo thaig de dir que el meu cor et veu per molt mal camí. Qui mal taconsella, deu ser un ningú, fes cas duna vella que sols viu per tu. Veient-te perdut i tot despreciat, perquè no has vingut aquí al meu costat ? No abaixis la cara, aixeca el front, que et queda una mare, "lo" més gran del món. |